dijous, 9 de desembre de 2021

MARABÚ. Sala de ball. Gran Via 419-421. (1985 - 2020)

 



*2000's.- Dues imatges de l'interior de la Sala Marabú.

Entrada la dècada dels 1980's, la sala Marabú va unir-se a la creixent oferta de sales de ball per a gent gran, locals on la mitjana d'edat dels habituals sobrepassava la cinquantena. La fórmula era simple, música en directe a través d'alguna orquestra que interpretava allò que en déien temes d'avui i de sempre mitjançant la veu d'algun cantant ben trajat o de noies de cabellera oxigenada. A la pista de ball   vestimentes clàssiques amb alguna concessió a la pedreria i fins i tot a la lentejuela. L'entrada al local era pràcticament vetada al públic jove, amb expressa prohibició de lluir sabatilles esportives, samarretes i d'altres abillams renyits amb l'elegància i la tradició d'acord amb els codis estètics més conservadors. 

En la seva darrera etapa, el Marabú rebia moltes queixes a les xarxes socials a causa del deficient estat de la refrigeració del local. A l'entorn exterior, hi sovintejava la presència de joves africans de raça negra disposats a compartir les últimes hores de la nit amb alguna clienta tardorenca necessitada de companyia. Se'ls podia veure esperant asseguts als bancs de la Gran Via o fent els primers contactes als voltants o a la terrassa del bar Galícia, situat al costat mateix del Marabú

A l'any 2015 la productora Canadá va organitzar al Marabú un seguit de festes els dijous a la nit amb DJs i músiques que giraven a l'entorn del synth-funk, el house i la new age. Aquesta proposta, tan radicalment  allunyada del tipus de musica habitual al local, es presentava sota el nom de Club Marabú 001. L'experiència del Club Marabú va resultar força efímera i a l'any següent va emigrar al Poble Espanyol.

*2015.- Un cartell anunciador d'una vetllada del Club Marabú 001.

Al local li va arribar l'hora final al març de 2020. Els efectes de la pandèmia van colpejar el negoci que va tancar per no tornar a obrir. El tancament del Marabú, després de gairebé 35 anys de vida, va alterar considerablement la imatge a la cantonada de Gran Via amb Entença. Ja no es veien les cues de senyores madures a la porta esperant l'entrada, ni els joves africans d'última hora intentant recompondre les seves migrades economies amb alguna d'aquestes dames que cercaven els últims plaers de la nit i de la vida. 

* 2010.- La Sala Marabú pocs dies abans del seu tancament.

1 comentari:

  1. Aquestes sales tenien la seva mística i la seva grandesa, em sap greu quan en sento parlar de forma pejorativament subliminal.

    ResponElimina