dissabte, 23 d’octubre de 2010

PALAU DE LA QUÍMICA. Exposició Universal 1929 ESTUDIS CINEMATOGRÀFICS ORPHEA. (1932-1962)






Aquest palau era situat a l'Avinguda de Montanyans darrera del recinte del Poble Espanyol i davant de l'antic Parc d'Atraccions de la Foixarda, on avui hi ha el camp de rugbi. Va ser projectat pel jove arquitecte reusenc Antoni Sarda i Moltó (1901-1978). Inicialment es va pensar destinar-lo a l'exhibició de material esportiu durant l'exposició, però finalment es va decidir dedicar-lo a presentar els últims avenços de la indústria química.
De l'edifici, que tenia una superfície de prop de 4.500 metres quadrats, destacava la seva cúpula monumental nervada de base decagonal i l'escultura del carro tirat per cavalls que presidia l'accés principal amb quatre columnes. Tot plegat disposava de tres seccions que es comunicaven a través d'un cos central.

*1929.- El Palau de la Química vist des de la banda de l'Estadi.
*1929.- Com es pot comprovar a la foto, l'edifici tenia un important protagonisme en l'skyline de Montjuïc.

*1929.- Vista de la façana posterior del Palau de la Química, amb el Poble Espanyol en primer terme i el Parc d'Atraccions de la Foixarda al fons.

*1929.- La cúpula nervada del Palau de la Química sobresurt per damunt de la muralla del Poble Espanyol.

Però la veritable funció de l'edifici va començar acabada l'exposició, quan va acollir els famosos Estudis Cinematogràfics Orphea des de 1932 fins a 1962. Van ser trenta anys de dedicació al cinema, des que Francesc Macià els va inaugurar tot assistint al rodatge de Pax, un film francès dirigit per Francisco Elías, fins que un violent incendi els va esborrar del mapa la nit del 28 d'abril de 1962. La força de les flames va afectar amb rapidesa l'estructura del palau, l'interior del qual va quedar arrassat. Només les parets exteriors i la cúpula van quedar dempeus.

*1957.- En els seus ultims anys l'edifici, dedicat integralment a estudis de cinema, va patir moltes modificacions estructurals que alteraren considerablement el seu aspecte original.


*1962.- Nit del 28 d'abril. Imatge de la violència de les flames durant l'incendi dels Estudis Orphea.
 
Aquí s'havia rodat el primer film parlat en català: El cafè de la Marina (Domènec Pruna. 1933) i durant la Guerra Civil  L'espoir: Sierra de Teruel d'André Malraux. La instal·lació havia sobreviscut a l'aveniment del règim franquista fins la maleida nit de l'incendi. La bella Lola d'Alfonso Balcàzar fou l'última pel·lícula que es va rodar als Estudis Orphea. 
Al lloc on s'aixecava el Palau de la Química i els Estudis Orphea hi ha avui l'aparcament per als autocars dels turistes que visiten el Poble Espanyol.

*1962.- Vista aèria del que va quedar de l'antic Palau de la Química, seu dels Estudis Cinematogràfics Orphea, després de l'incendi del 28 d'abril. Es pot veure com l'interior va quedar totalment destrossat. L'edifici començaria a ser enderrocat uns mesos després. (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya.)


5 comentaris:

  1. A dreta de la sisena foto s'hi poden veure les pistes de tennis de l'Exposició, que van arribar a acollir una eliminatoria de Copa Davis al juny del 1930 i una final de Copa d'Espanya de basket a l'octubre del 1935. Després, van romandre durant dècades pràcticament oblidades fins que es va traslladar la R.S.T. Pompeia als anys 50'. Avui en dia, la històrica pista central i el seu xalet són uns dels espais millors conservats (i més desconeguts) de totes les construccions de l'Expo 1929.

    ResponElimina
  2. Els Estudis Orphea van ser muntats el 1932 pel productor francès Camille Lemoine, un dels fundadors de la productora francesa Orphea Film, a instàncies de Francisco Elías; havien de ser provisionals per a la filmació del film francès Pax. La seva ubicació fou en la part posterior del que havia estat Palau de la Química de l'Exposició Universal de 1929 a Montjuïc, Barcelona. En una estada de treball a París, Elías havia conegut Lemoine.

    Restablerta la República el 1931 i la Generalitat de Catalunya, aquesta li encarregà a Elías el muntatge d'uns estudis de cinema sonors. Elías i Lemoine feren el disseny de la instal·lació sonora dels futurs estudis, dels quals el marquès de Breteuil fou el president del consell d'administració i Lemoine l'administrador delegat. Cercant un local, contactaren amb els responsables municipals de les instal·lacions de l'Exposició de 1929, als quals llogaren el Palau citat; lloguer decidit en una sessió plenària municipal del 2 de març de 1932. Orphea Film arrendà per un mes el local, ampliable a sis mesos, per un preu de 2260 pessetes mensuals, a més d'abonar un dipòsit de 6780 pessetes. La instal·lació acústica del Palau en la primavera de 1932 va córrer a càrrec de l'enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep M. de Guillén-García. El 12 de maig hi arribaren tres camions amb material d'il·luminació i l'equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont.

    ResponElimina
  3. Sobre els 'Orphea' el cineasta i escriptor Xavier Juncosa en va fer un documental molt interessant.Actualment el solar dels estudis s´utilitza de pàrquing.

    ResponElimina
  4. Si no tinc mal entés, després de l'incendi es va solicitar a l'ajuntament terrenys per bastir uns nous estudis cinematogràfics, i en principi van ser cedits els terrenys de l'antic hotel Miramar. Com que per aquella època havien començat les proves d'emissions territorials per part de TVE, finalment els terrenys indicats van convertir-se en estudis de televisió al 1962. Això va fer que els promotors dels nous estudis cinematogràfics haguéssin d'anar-se fins a Esplugues de Llobregat a on van bastir els Estudios Balcázar, també coneguts com estudis d'Esplugues City, ja al 1964. Molt bon article!

    ResponElimina
  5. "Al damunt de l'edifici hi ha unes escultures, una quàdriga admirable, execució de l'inteligent i pulcre escultor Claudi Mimó"
    La Veu de Catalunya

    ResponElimina