dijous, 9 de desembre de 2010

EL TORÍN DE LA BARCELONETA (1834-1946)





La primera plaça de toros de Barcelona va estar emplaçada entre la Barceloneta i la Ciutadella. La iniciativa de construir-la va ser la captació de recursos per a mantenir els asilats de la Casa de la Caritat, la qual, en virtut d'una Reial Célula del rei Ferran VII datada del 1827, gaudia d'autorització per a celebrar curses, amb la condició de destinar a l'esmentat fi benèfic part de les recaptacions dels espectacles taurins. El 22 de maig de 1834 es va signar un acord en escriptura pública entre la Junta de la Casa de la Caritat i els senyors Sagristá, Vilaregut, Deocon i Coll, els quals quedaven autoritzat per a organitzar curses de toros amb la condició que construissin un recinte taurí als terrenys que la Casa de la Caritat tenia prop de la Ciutadella i paguessin a la institució benèfica una renda de 1.500 duros anuals, a banda d'una part dels beneficis líquids de les curses..
Anomenada popularment El Torín, la plaça va ser projectada per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech (1802-1878), construida en poc més de dos mesos i inaugurada el mes de juliol de 1834. En la primera cursa hi varen actuar els toreros Juan Hidalgo y Manuel Romero (Carreto), així com el picador Francisco Sevilla, un dels més solvents de l'època.
El dia 25 de juliol de 1835, quan tot just portava un any funcionant, el recinte va ser protagonista de greus aldarulls dels que les cròniques de l'època en varen culpar als braus lidiats aquella tarda que eren massa mansos. La realitat fou que la cursa no havia agradat al públic, que va reaccionar llençant tota mena d'objectes sobre l'arena de la plaça. Acabat l'espectacle un gran nombre dels congregats varen dirigir les seves passes cap a la Rambla. El grup es feu cada cop més gran i es va nodrir de descontents i agitadors habituals de carrer. La situació va degenerar en una protesta anticlerical i diversos convents del centre de la ciutat varen ser atacats i incendiats amb alguns religiosos morts. L'endemà l'autoritat governativa va decidir la clausura del Torín per un període de quinze anys. No obstant això, l'any 1841 s'hi varen celebrar algunes curses a benefici del Séptimo batallón de la Milicia Nacional.
El 29 de juny de 1850 es va reobrir la plaça amb actuacions de El Chiclanero i Salamanquino. Al llarg de la seva història el Torín va veure com hi perdien la vida diverses persones: El 15 de juny de 1881, el jove aficionat alemany Paul Wandersahen; el 6 de maig de 1883 el banderiller Rafael Bejarano, La Pasera; el 12 d'abril de 1896 el picador José Sevilla; el 27 de març de 1898 Juan Ripoll Juanerillo; el 9 de març de 1913 Eduardo Arechavaleta Chavacha i, finalment, el 29 de juny de 1919 el picador Ezequiel García Briones.
El 9 de setembre de 1860 s'hi va celebrar una cursa en homenatge al general Prim, que va ser aclamat pel públic.


Foto superior: Plànol del recinte de l'Exposició Universal de 1888 amb indicació (en vermell) de l'emplaçament del Torín.
Foto inferior: Imatge aèria de la zona sud del parc de la Ciutadella en la que es pot veure el pont que travessava les vies del tren i la plaça del Torín al costat del barri de la Barceloneta.


La celebració de l'Exposició Universal de 1888 va possibilitar la dignificació de gran part de l'entorn que envoltava el Torín, el qual va quedar integrat en el conjunt de pavellons que conformaven aquell esdeveniment internacional.
El 14 d'abril de 1895 el toro Molinero de Ripamilán va saltar a les graderies i fou mort a trets pel guàrdia civil Waldo Vigueras. Després de successives ampliacions l'aforament de la plaça havia arribat als 12.000 espectadors.


Amb el canvi de segle, la construcció de la plaça de Les Arenes l'any 1900 va fer perdre protagonisme al Torín, que va veure minvat considerablement el nombre de curses que s'hi celebraven. Al mateix temps, la plaça va començar a ser coneguda amb el mon de La Antigua. L'última cursa s'hi va celebrar el 23 de setembre de 1923.
Acabada la Guerra Civil, el Torín va ser enderrocat a l'abril de 1946 i vuit anys més tard els terrenys que ocupava van passar a ser propietat de la companyia Catalana de Gas.

*1946.- El Torín mentre l'estaven enderrocant.

Cap comentari:

Publica un comentari