dimarts, 21 de desembre de 2010

LA ENAGUA (1969-1984)


Interior del pub La Enagua a finals dels anys 1970's. Espelmes sobre el taulell, una caixa de les antigues i clientela progre i alternativa  (Foto: Pep Rigol - La Web sense Nom).

Al final del carrer Casanova, un cop creuada la Diagonal i abans d'entrar al barri de Galvany, es va obrir a finals dels seixanta un pub que esdevindria una mena de reducte progre i contracultural enmig d'aquella zona alta i tan burgesa de la ciutat.
La Enagua era un local freqüentat per una barreja de joves de classe mitjana encisats pels viatges a l'India i a Eivissa i de fills de casa bona que havien renunciat a seguir del recte camí del jou familiar i l'establishment i preferien experimentar amb drogues, evocar els festivals de Woodstock o de l'Illa de Wright i llegir l'Ajoblanco o l'Star
El local era situat als baixos de l'edifici i quedava lleugerament per sota del nivell del carrer. Per això, era necessari baixar alguns esglaons per entrar-hi. Un esglaons de fusta que cruixien fent un soroll característic en trepitjar-los, la qual cosa provocava una reacció mecànica de totes les persones, que es giraven per veure qui entrava. Una actitud força justificada, que s'explicava per les habitual visites sorpresa de la bòfia i els socials a la recerca de drogues o simplement per controlar la situació. De fet, el local va començar a tenir certa fama de maleït i va patir diversos tancaments.
Però La Enagua era també un local on es podia escoltar música en viu i on sovintejaven les jam sessions i les actuacions de petit format en un ambient intimista, sovint carregat de flaires de patxul·li, encens i altres olors que evocaven el hippisme i el jovent contestatari d'aquells anys. La publicitat era pràcticament inexistent i els asidus del local es passaven la informació de boca a orella.
Allà hi van començar les seves singladures artístiques molts dels músics que després varen recalar al Zeleste del barri de la Ribera i quedaren enquadrats en l'anomenada "música laietana".
El local va ser ocupat posteriorment per un pub irlandès i un estudi de gravació.

5 comentaris:

  1. Vaya sorpresa encontrarme algo sobre La Enagua, con las veces que había ido y las horas que me había pasado tomando birras y escuchando musica guapa. Cierto lo de las redadas una vez nos pilló la pasma y pasamos media noche en comisaría.
    En La Enagua empezaron musicos como Jordi Batiste tambien llamado Rocky Muntañola, Quinito Bejar y otros muchos de la onda Zeleste. Allí fumé mis primeros porros de maría y hasch. Que tiempos aquellos !!!.
    Oye, un puntazo este blog, me he enterado de cantidad de cosas de barna de las que no tenia ni idea.
    Saludos y Feliz navidad

    ResponElimina
  2. Jo també i havia estat, no gaire però algun cop , aquest blog és molt bó , molt bona feina !! Al carrer Maestro Nicolau havia un bar musical (cutre cervecero) que es deia Belford , estava molt a prop del 98 octanos. I també a la part de sota ja a la Diagonal hi havia un altre que es podia jugar a cartes etc que es dia Casino (crec)

    ResponElimina
  3. Jordi: Gràcies pel teu suport i pels teus amables elogis. Recordo perfectament aquest Belford del que parles. Ja mirarem d'anar incorporant tots aquests locals i espais. De fet, aquest bloc intenta inventariar tot el que ha desaparegut, tant el que és recent com allò més antic.

    ResponElimina
  4. Jo tambe recordo aquest bar musical els anys 80 y 83 encara estaba obert i les espelmes que es veuen a la foto ja no hi eran era una montanya de cera que tapaban els canelobres, en aquella epoca es podien lia els mais en el mateix local i recordo un cambre grasonet amb samarreta blanca de tirants que semblaba que es ves quedat penjat d'un tripi.

    ResponElimina
  5. A día d'avui el pub és un estudi de gravació. Www.hctsound.com He tingut molts clients que han fet referència i crec que pel que han dit La Enagua era d'aquells llocs mítics de la ciutat:)

    ResponElimina