MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Entre 1943 i 1944 el port de Barcelona va ser testimoni de dues cerimònies d'intercanvi de presoners entre l'Alemanya nazi i el Regne Unit.
El règim franquista, en el fons aliat moral i ideològic dels nazis alemanys i dels feixistes italians, volia rentar la seva imatge internacional oferint un posat de neutralitat. Feia pocs mesos que Franco havia decidit retirar la División Azul del front oriental i, tot creient que les coses es podien anar complicant progressivament per al Tercer Reich va declarar oficialment la neutralitat d'Espanya. En realitat, la dictadura no era gens ni mica neutral, però també era cert que aquells deliris de grandesa per entrar en el conflicte mundial al costat de Hitler s'havien apaivagat i tot plegat semblava més orientat a la reconstrucció de la pàtria amb una societat que moria de fam i de misèria després del revès de la Guerra Civil.
Aquesta falsa neutralitat ja es va posar de manifest durant els dies previs al primer intercanvi de presoners del 27 d'octubre de 1943. La delegació britànica era encapçalada per l'ambaixador britànic sir Samuel Horae, que va haver d'allotjar-se a casa del consul britànic a Barcelona mentre que el representant alemany, l'ambaixador alemany Hans Dieckhoff es va hostatgar a l'hotel Ritz, el més luxós de la ciutat, tot rebent les més cordials mostres de simpatia i una esplèndida recepció organitzada per les autoritats del règim.
Sir Samuel Horae i Hans Heinriuch Dieckhoff, ambaixadors britànic i alemany respectivament.En aquest estat de coses el dimecres 27 d'octubre de 1943 va tenir lloc la cerimònia d'intercanvi. El règim de Franco hi va dedicar un notable desplegament de mitjans. Gran presència de personal de la Creu Roja per ajudar als presoners a desplaçar-se i asssitència de les màximes autoritat civils (alcalde Mateu), eclesiàstiques (bisbe Modrego), militars (general Moscardó), falangistes, i altres faccions d'adeptes i inquebrantables al règim.
*1943.- Titulars de La Vanguardia el dia després del primer intercanvi de presoners.
A l'any següent l'escena es va repetir. Fou al mes de maig de 1944 i el protocol va diferir notablement del de l'any anterior. Aquest cop no hi assistirien els ambaixadors alemany i britanic, sino solament el dels Estats Units, país que, aquest cop, va adquirir un especial protagonisme en l'intercanvi. Hi hagué una considerable presència de corresponsals de premsa de tots els països i les dues respresentacions així com l'americana van ser invitades per l'ajuntament a sengles dinars al restaurant del Salón Rosa del passeig de Gràcia. Paradoxalment, hi hagué més comensals franquistes al dinar amb els aliats que no pas amb els alemanys [1]. La guerra havia començat a fer un viratge sobtat en detriment dels nazis i això semblava animar als franquistes a departir i conèixer les inquietuds dels representants dels aliats. El dia 18 de maig, més de 200 camillers i unes 100 infermeres de la Creu Roja van donar suport en tasques de trasllat dels presoners. Un vaixell suec, el Gripsholm, que s'encarregà d'acollir els presoners aliats, i un altre d'alemany, el Gradiska, receptor dels alliberats alemanys, varen trasllardar-se al port de Barcelona per executar les operacions d'intercanvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada