dissabte, 19 de febrer del 2011

BUROT DE LA RIERA BLANCA.

*1933.- El burot de la Riera Blanca amb forces de la Guardia Civil davant les restes d'una barricada aixecada durant els aldarulls del mes de desembre.
 
Els burots (en castellà fielatos), eren com una mena de duanes que hi havien a les fronteres de Barcelona amb els municipis fronterers. Sovint consistien en un local petit i poc agradable i en els ultims anys tenien l'aspecte d'unes simples taquilles. La seva finalitat era recaptar impostos pel trànsit de mercaderies que entraven a la ciutat. Fonalmentalment aquestes mercaderies eren queviures. Històricament es remunten als antics drets de portes de l'època de les muralles que tenien que pagar els transeunts per entrar a la ciutat pels portals. Aquest sistema de recaptació d'impostos que avui pot semblar tant anacrònic va sobreviure fins ben entrat el segle XX. El 1948 entrar una gallina a Barcelona costava 50 cèntims.

*1956.- El burot situat a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat  (Constitució-Riera Blanca) (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
 
El burot era atès per un funcionari vestit de blau amb gorra de plat que es limitava a cobrar les taxes per l'entrada de mercaderies. Però també desenvolupava funcions de vigilància que varen ser especialment destacables en els temps de l'estraperlo, quan eren habituals les denúncies. Però en els ultims temps el seu tarannà era en general més tolerant i fins i tot gaudien de l'apreci i la consideració dels veins de la zona. La llei de reforma de les hisendes locals els va suprimir el desembre de 1962 coincidint amb la gran nevada. 
Al carrer Constitució, tocant a Riera Blanca, just al límit municipal entre Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat, hi havia una d'aquestes populars oficines municipals situada als baixos d'una casa de començaments del segle XIX. Un cartell de considerables dimensions, pintat sobre la mitgera de l'edifici, advertia amb una fletxa de la presència del fielato. Diuen que a la Riera Blanca la continuitat de les trames urbanes de les dues ciutats facilitava el trànsit de mercaderies que sovint es realitzava de finestra a finestra, d'un cantó a l'altre del carrer per tal d'escapolir-se del burot. 

8 comentaris:

  1. Em sembla recordar haver vist una foto del burot d'Horta però no recordo on.
    Sobre el panot de Roger de LLuria és el que vaig pensar: un operari estalviador o enyoradís. N'he pujat un altre de Diputació-Girona però està malmès. Segueixo caminant amb el nas a terra. Es divertit!
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Jo vaig viure a sobre dels burots al n°194 des de 1961 al 1968.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo a les casetes que estaven just al costat on parava el tramvía.......el millor de la meva vida 💞💞💞💞💞

      Elimina
  3. Jo vivía al costat mateix

    ResponElimina
  4. Jo vivía al costat mateix

    ResponElimina
  5. Havia vist i sofert el de Can Rigalt (Pubilla Casas). Diumenge, el burot aturava el bus EJ i mirava paquets dels usuaris. La mare portava un petit conill viu per la tieta de Sants i se l'amagava a la pitrera per no pagar..

    A la história de Sabadell un burot cobrava per les mercaderies de Santa Maria de Barberà (ara Barberà del Valles) fins que una revolta va acabar amb dos morts (anys 20, potser) Es a dir, era un impost a totes les capitals comarcals.
    Els de St Cugat m'han dit que n'hi havia un a l'inici de la Rabassada i els carros amb botes de vi pagaven abans d'entrar per la Ctra d'Horta (ara Ronda de Dalt)
    A la Ctra d'Esplugues estava situat prop Finestrelles per sota dipòsit aigua a tocar l'actual parc Cervantes.







    ResponElimina
  6. Hola, este es el mejor sitio que he visto aquí en México - https://www.br777mexico.com/ fantástico e interesante sitio de juegos que estaba muy impresionado con ellos yo juego a menudo y el sitio en sí se ve muy bien así que recomiendo jugar si te gusta gecming también impresionado con el estilo del sitio en sí se ve moderno y atractivo no deje de visitar

    ResponElimina