diumenge, 20 de març del 2011

LOS CAZADORES. Tapes. Lepant 298.



Al carrer Lepant entre Provença i Rosselló, molt aprop de la Sagrada Família, però lluny de la remor dels grups de turistes conduits per guies i dels badocs que contemplen les torres del temple de Gaudí, hi havia un baret d'aquells de tota la vida on se servien unes de les millors tapes de la ciutat. El capítol d'ensaladilles era especialment reeixit -especialment destacable era la de remolatxa- i en general tot acompanyament per al vermutet, la cervesa o el refresc. Entrant a mà esquerra, uns bancs de fusta -una mica estretets de cul, aixó sí- sobre els que hi havien uns grans barrils de vi, eren el lloc predilecte del client que davant mateix, esteses sobre el taulell, podia contemplar una gran varietat de tapes. Al fons del local hi havia un altre espai amb més taules i cadires.
El negoci va ser traspassat l'any 2005. Inicialment semblava que volia continuar amb el mateix criteri històric. Avui el local encara existeix, amb un altre nom i un altre tarannà i l'interior conserva bàsicament la disposició descrita abans. Però les actuals tapes, -també bones- ens fan enyorar aquella excel·lència de les que servien allà mateix quan del bar se'n deia Los Cazadores.

12 comentaris:

  1. Era un asiduo de Los cazadores. Y la ensaladilla de remolacha era mi debilidad, siempre era mi primera tapa, y las sardinas en escabeche, buaaah una pasada.
    Igual hace veinte años que fui por última vez y nunca lo he olvidado.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Jo estudiaba a la Pitman i cada dia anavam a fer el pulpitos...

    ResponElimina
  3. Actualment és un altre dels molts bars regentat per xinesos.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Aquella ensaladilla de remolatxa la em de rescatar

    ResponElimina
  6. Em fa molta il•lusió llegir aquest text i aquests comentaris, ja que el bar LOS CAZADORES era dels meus avis i després dels meus pares. Encara trobo a faltar aquelles taules de fusta amb els seus barrils de vi, la barra plena de tapes fetes amb el carinyo que tant ens caracteritzava. Amb els clients tan fidels i familiars. Sempre ens quedarà el record d’aquelles tapes i el bon ambient. Gràcies per tots els comentaris i els bons records!

    ResponElimina
  7. Jo anava amb els meus pares fa uns 35 anys, després he anat jo. Ensaladilla de remolatxa, bunyols de bacallà, pinxos. Sempre sempre sempre, repetia l'ensaladilla de remolatxa.L'ultima vegada que vaig anar farà uns 15 anys. Un lloc que forma part de la meva vida. M enrecordo del amo i posteriorment de la seva filla i el seu home amb el seu bigoti.Una verdadera llàstima la pèrdua d'aquest lloc.

    ResponElimina
  8. Els nanos del barri, ens jugàvem la canyeta i la tapa de amanida de remolatxa, jugant al futbol al antic pati del mercat...5 duros ens surtia !

    ResponElimina