*1915.- El Cine Royal, avantpassat del Central apareix a la dreta de la fotografia quan era gestionat per l'Empresa Diana tal i com es pot veure al rètol de la façana. (Foto: Roisin. - Cliqueu sobre la foto per agrandir-la)
El Cine Royal, una de les sales de cinema més antigues de la ciutat era una situada al començament del carrer Aribau, d'esquenes als jardins de la Universitat, en el mateix lloc on avui hi ha les minisales Aribau.
A partir de 1 de gener de 1913 el Salon Royal Cine, com es deia aleshores, va passar a ser gestionat per la mateixa empresa propietària del cine Diana. Al cap d'uns anys el seu nom quedava reduit a Cine Royal.
*1912.- L'ultim dia d'aquell any La Vanguardia anunciava la reobertura del Salon Royal com a sucursal del Cine Diana.
Acabada la Guerra Civil la sala va reprendre immediatament la seva activitat. Només uns dies després de l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona el Royal continuava projectant pel·licules. A l'octubre d'aquell mateix any, les autoritats del nou règim s'adonaren que el nom Royal no era genuinament espanyol i li varen canviar. La sala va passar a anomenar-se Cine Central i la nova numeració del carrer Aribau el va situar al número 8.
El Central sempre va ser un cinema modest, sense grans reclams lluminosos, orientat als habituals programes dobles de sessió continua propis de les sales de reestrena, que va suportar estoicament gairebé tot el periode del franquisme, encarat en els seus últims anys al gran cinema Aribau des de la vorera d'enfront.
El dia 30 de juliol de 1972 va tancar definitivament. L'últim programa doble que s'hi va projectar incloia els films Quo Vadis y El bolero de Raquel. El vell edifici però, encara va romandre dempeus abandonat i sense enderrocar durant més de vint anys. Les noves sales del cinema Aribau van recuperar finalment per al setè art aquell mateix espai que durant 33 anys havia ocupat el Central.
*1969.- Porta d'entrada al Cinema Central una sala de façana austera i sense estridències en els seus últims anys.
El hivern de 1973, amb els meus companys de Institucion Cultural Lumen situat a Granvia amb Villarroel. Organitzavem partits de futbol al pati de butaques, perquè havien estat arrencades, amb la presència d, alguns sensesostre a l,amfiteatre.
ResponEliminaDarrera la pantalla hi havia accés a una tanca de pedra, amb fàcil accès als jardins de l, Universitat. Central no em consta invasions del espai universitari, perquè era d, accés públic