dimarts, 7 de febrer de 2012

DICEN... Publicació esportiva. (1952-1985)


La popular capçalera del Dicen... durant els anys 1970's

Entre els diaris esportius editats a Barcelona en la segona meitat del segle passat el Dicen... va ser l'únic capaç de fer ombra al degà i històric El Mundo Deportivo abans de l'aparició de l'Sport.
Dicen... (amb els tres punts suspensius darrera el títol) va començar com una revista esportiva setmanal que va aparèixer als quioscs el 13 de setembre de 1952,  fundada  per Federico Pastor, Francesc Albiach, José Luis Caro, socis de l'empresa editora Ediciones Rápidas SA. Els primers numeros tenien 20 pàgines i l'exemplar costava 3 pessetes. El fracàs fou total i partir del número 6, la revista va quedar reduida a 12 pàgines i el preu va baixar a 1,30 pessetes. Apareixia els dijous a la tarda a la mateixa hora que sortien els dos diaris de tarda El Noticiero Universal i La Prensa que costaven 0,70. Així doncs, amb dues pessetes es podien aconseguir el diari d'informació general i el Dicen...
Una altra dada a destacar és que fou la primera publicació que donava les claus del Marcador Simultáneo Dardo, un sistema que, mitjançant marques publicitàries, permetia seguir simultàniament des dels camps de futbol els resultats de tots els partits que es jugaven a la mateixa hora.

*1953.- Primera època del Dicen... amb portada de color. Apareixia als quioscs els dijous a la tarda. 

Però no va ser fins al febrer de 1965 que Dicen... esdevindria diari i començaria a caracteritzar-se pel seu color marró. En les seves millors èpoques va assolir una tirada de 90.000 exemplars diaris. Com tots els periòdics esportius, no es publicava els dimarts i la resta de dies arribava als quioscs a primera hora de la tarda.
L'any 1975 va entrar al Grup Godó i va deixar d'imprimir-se als tallers del Diario de Barcelona. El 1983 l'editora Ediciones Rápidas SA (ERSA) va entrar en procés de liquidació, el director de Dicen... Antonio Hernández Fillol va dimitir i Santiago Gargallo es va fer càrrec de la direcció del diari. Una nova empresa Deportes y Prensa SA va comprar tot seguit el diari que va passar a ser imprès als tallers de El Noticiero Universal.
No obstant, a partir de 1984 l'editora va començar a tenir problemes econòmics que van provocar diverses vagues de la plantilla perque els treballadors no cobraven puntualment les seves nòmines.
Aquesta situació va portar inexorablement a la desaparició definitiva de Dicen... a l'any 1985. Només un any després, la capçalera del diari va ser subhastada i el lider ultradretà Alberto Royuela va adquirir-la.
L'ultim intent de ressuscitar el Dicen... va ser molts anys després, al 2010, quan s'acostaven les eleccions a la presidència del Barça que van donar la victòria a Sandro Rosell. Però finalment el projecte no va reeixir.

*1985.- Un dels últims exemplars de Dicen... fou el del dia 25 de març, l'endemà que el Barça es proclamà campió de Lliga a Valladolid amb la famosa frase de Joaquim Maria Puyal Urruti t'estimo.

2 comentaris:

  1. El Dicen, quins records. Hi treballava el pare d'un amic meu del cole, de fotògraf, i jo a casa seva m'ho passava pipa mirant fotos del Barça.

    ResponElimina
  2. Hi ha alguna manera d'agafar una copia del diari Dicen del 7 d'Abril de 1973? Surten els meus oncles en una de les alineacions de futbol i ens agradaria tenir-la com a record.

    ResponElimina