dimecres, 7 de novembre de 2012

TEATRE APOLO (I). Teatre i cinema. Paral.lel. 59. (1904-1943)

*1905.- El Teatre Apolo poc després d'inaugurar-se ( Foto: Lluís Girau Iglesias. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El primer Teatre Apolo va ser construit segons un projecte d'Andrés Audet i inaugurat a finals d'octubre de 1904. Anteriorment, al mateix lloc, hi havia hagut des del 1901 una barraca on s'hi representaven espectacles musicals fins que una tempesta la va destrossar. Era a la part baixa del Paral·lel entre el carrer Nou de la Rambla (durant molt temps conegut com Conde del Asalto) i la central elèctrica del carrer Mata amb les seves tres altes xemeneies. Al costat hi havia el Bar La Tranquilidad, un dels centres neuràlgics d'aquell animat sector del Paral·lel. Aquest primitiu Apolo tenia l'aspecte d'una gran barraca de fira i va arribar a tenir un aforament de 1.300 espectadors.
Els primers empresaris varen ser els germans Soriano (propietaris també del popular Pabellón Soriano -després Teatre Victòria-), Joan Socias i Joan Mestres Calvet.
Durant els primers anys s'hi programaren bàsicament sarsueles, espectacles de revista i music-hall. A l'any 1911 s'hi varen projectar les primeres pel·lícules de la Gaumont en sessió contínua al preu de 10 cèntims. La iniciativa cinematogràfica però, no va resultar exitosa i el local es va tornar a orientar envers el melodrama teatral un cop acabat l'estiu de 1914. En aquell temps hi destacà l'èxit de les representacions de Los muertos mandan el 1915.
L'Apolo romangué com un dels referents del Paral·lel durant l'epoca daurada d'aquesta via barcelonina. Als anys 1920's les sarsueles esdevingueren l'espectacle de més èxit del local. El 1923 s'hi va estrenar la sarsuela de Rafael Millán El dictador i el 1927 una altra sarsuela, Las alondras, de Jacinto Guerrero, ambdues amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw. Al febrer de 1928 s'hi estrenava la versió revisada de La dama enamorada de Joan Puig i Ferrater.
Acabada la Guerra Civil el cinema tornà a l'Apolo barrejat amb varietats. S'hi estrenaren films com Melodias de Broadway i Mares de China complementades amb actuacions d'artistes com El Gran Fregolino, el Trío Alonso o Rosa de Andalucía. Finalment el local va tancar a l'agost de 1943 per reformar completament les instal·lacions i donar pas, dos anys després, a un nou Apolo i una nova etapa en que funcionaria exclusivament com a teatre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada