dimecres, 20 de març de 2013

ISCHIA. Snack-Bar. Tuset 30. (1962-1969)

*1965.- Un anunci de l'Ischia publicat a La Vanguardia

D'entre els bars i terrasses que mereixen una menció en la història del fenòmen de Tuset Street hi figura l'Ischia, un local que va esdevenir el bar de moda d'aquella zona als anys 1960's, però que, a més a més, té l'honor de ser un dels primers en encetar aquella etapa de popularitat radical d'aquest curt carrer d'una Barcelona que pugnava per sortir de la cova d'una sordidesa de costums socials que imposava el franquisme. Allà es concentrava una joventut burgesa i benestant però activa i trencadora, que anhelava nous espais per apropar-se al món civilitzat i s'apuntava a una nova modernor i creativitat. Eren la primera generació de joves que no havien viscut directament les misèries de la guerra.
En aquell carrer que va començar a centralitzar els despatxos publicitaris, els estudis fotogràfics, les botigues de moda i la inquietud cultural, l'Ischia era el punt de concentració de tot aquest rusc de joves vibrants, que en acabar la dictadura ja serien madurs i no volien perdre l'oportunitat de viure malgrat les rigideses i els límits que imposava l'oficialitat vigent.
La Cafeteria Snack Bar Ischia era situada a la part alta de Tuset -tocant al carrer de La Granada del Penedès i la Travessera de Gràcia-, quan començava a eixamplar-se aquella vorera que era més ampla que a la resta del carrer. Allà vivia en companyia de la Cova del Drac, de l'Anahuac i més amunt del Pub Tuset
Josep Maria Espinàs, en les seves passejades pels carrers de la ciutat dels anys 1960's, recordava l'Ischia com un local on "s'hi agrumollaven els nois que juguen amb les claus del cotxe, les noies al dia, els estudiants del pròxim Institut Francès i alguns futbolistes. Joves que s'hi amuntegaven, tots ells amb costums similars, en el vestir, en la manera de moure's, de parlar. Recordava també la presència massiva de siscents trucats que espetegaven i només algun cotxe esportiu de veritat que lluis i conduia el de millor posició social de la colla.
Els promotors de la Cafeteria Snack-Bar Ischia van ser Isabel Manzano de Condemines i el seu marit que el 7 de desembre de 1962 van aventurar-se a obrir aquesta cafeteria en un carrer Tuset que encara no era Tuset Street. La popularitat del local entre la joventut de l'època va ser creixent i imparable. Era habitual veure un gernació de joves que ocupaven la terrassa, la vorera i l'interior del local amb els gots de les seves consumicions entre els dits.
Uns anys després Isabel Manzano va decidir donar-li un altre to per atraure també públic a la nit. Malgrat l'èxit que s'endevinava, per la gran quantitat de clients que congregava dia rera dia, el local no va sobreviure gaire temps més. Paradoxalment, tot i haver estat un dels primers locals en obrir en aquell superambientat carrer Tuset dels anys 1960's, l'Ischia va ser també uns dels primers a plegar i a desapàreixer. 

*1968.- Un article publicat a La Vanguardia en els temps gloriosos de Tuset Street. Pels grups de pijos de l'època, l'Ischia va esdevenir com una mena de santuari. (Font: La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la

1 comentari:

  1. Hola
    que curiós! Jo soc italiá, visc a Barcelona des de fa 21 anys, i soc de Ischia, que es una illa al costat de Nápols. Em sabries dir l'origen del nom del Snack Bar?
    salutacions

    Massimo

    ResponElimina