dilluns, 19 d’agost de 2013

TORRE DE SANT JOAN DE LA CIUTADELLA. (Segle XIII-1868)

Litografia del recinte de la Ciutadella en la que es pot veure, a l'esquerra, la Torre de Sant Joan (Diputació de Barcelona).

De totes les edificacions que formaven part de l'antiga Ciutadella, la torre de Sant Joan fou una de les que va tenir més significat i singularitat. El seus origens es remunten al convent gòtic de Santa Clara existent en aquell indret al segle XIII al que la torre servia de campanar. Aixecada el 1249, era de planta cilíndrica  i constava inicialment de només dues plantes.
Després de l'ocupació de Barcelona per les tropes borbòniques el 1714, el convent va ser enderrocat per construir la Ciutadella, però la torre es va mantenir sobre les runes del poc que quedava de l'antiga i fins i tot va ser ampliada cap al cel per fer les funcions de torre de guaita i control sobre la ciutat ocupada. Fou a partir d'aquí que esdevingué com un símbol de la victòria borbònica sobre els catalans i un testimoni permanent de que la ciutat era vigilada. Per fer aquesta funció, el mariscal Jorge Próspero de Verboom, en dissenyar la Ciutadella, va obrir diverses finestres a la torre i un cop ampliada li va fer construir una balaustrada i encara més amunt una mena de cúpula que formava un remat final de secció mes estreta i d'estil barroc.

La torre segons un dibuix sense data d'Eduard Gràcia. (Arxiu Històric de Barcelona)

Segons apunta Lluís Permanyer en un dels seus articles a La Vanguardia [1], la nit del 11 de novembre de 1743 un llamp va impactar sobre la torre i va causar-li danys que van obligar a desmuntar-ne la part alta i acometre tot seguit l'oportuna restauració.
El 1809 a l'interior de la torre s'hi empresonaven els revoltats contra les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. Ser tancat a la torre era aleshores com una mena de pas previ a la penes de mort, que s'executaven públicament a l'esplanada que hi havia davant.  
Tot plegat va fer que els barcelonins consideressin la torre com un símbol de la repressió sobre el poble i per això, se'n reivindicava constantment el seu enderroc. El 1841 hi va haver un intent frustrat de fer-la desaparèixer, però el govern de Madrid el va tirar enrere. Finalment, el Decret del general Prim de novembre de 1868 va ordenar l'enderroc de la ciutadella que incloïa el de la torre. Només l'arsenal, la capella i el palau del Governador van ser conservats.


*1868.- Gravat de l'època que evoca el moment de l'inici de l'enderroc de la torre de Sant Joan el 26 de novembre de 1868.

*1860's.- Una de les poques fotografies existents on es pot veure, al fons de la imatge, la Torre de Sant Joan (fletxa vermella). En primer terme l'actual passeig d'Isabel II abans d'arribar al Pla de Palau. La Llotja a l'esquerra i els Porxos d'en Xifré a la dreta.

[1]. Permanyer, Lluís. ¡Abajo la Torre de Sant Joan! . La Vanguardia 04/02/2006

4 comentaris:

  1. Sou uns cracks, perquè jo m'he tornat boja cercant informació sobre la torra de Sant Joan. Enhorabona pel vostre blog me'l posaré com a preferit.

    ResponElimina
  2. un parell de detalls: la primera torre, l'original, ni era de planta circular ni va sobreviure a l'11 de setembre del 1714 ... la que es veu a totes les imatges es va construïr juntament amb la Ciutadella.
    http://4.bp.blogspot.com/-bk5M3UmSaBU/UWBW4Sdzd-I/AAAAAAAAMSg/MRrWfo6KYEI/s640/BCN_1714_Prise_Barcelone_13.JPG

    http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2012/07/5-setge-barcelona-versio4.jpg

    ResponElimina
  3. És cert? "Giacomo Casanova, va estar una temporada vivint a Barcelona, i just aquí, va ser arrestat durant 42 dies, l’any 1768, a la Torre de Sant Joan de la Ciutadella, per haver mantingut un “affaire” amb la dona del Capità General del exercit espanyol, Ambrosio de Funes Villalpando, comte de Ricla".

    ResponElimina