dissabte, 16 de novembre de 2013

LA FONT DE NEPTÚ A MONTJUÏC (1919-1975)

 Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ
 
 
*1929.- Dues imatges de la Font de Neptú als jardins de Montjuïc. (Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya) 
 
 
 
L'espai que hi ha davant de l'entrada a la Fundació Joan Miró a Montjuïc és conegut com la plaça de Neptú. Des d'allà, al costat dels Jardins Laribal,  s'accedia a un espai més ampli anomenat Plaça del Solsciti que enllaçava amb les Escales del Generalife per baixar fins als jardinets del Teatre Grec. El nom de la plaça, que s'ha mantingut fins avui,  s'explica perque el 1919 s'hi va plantar una font coronada per una estàtua de Neptú, obra d'Adrià Ferran i Vallès (1774-1840) en col·laboració amb Celdoni Guixà i Alsina (1787-1848). Aquesta font, construida el 1825, havia estat situada fins el 1892 al Moll de la Riba o Moll de la Barceloneta on es va desmuntar per reformar i ampliar les instal·lacions portuàries.
 
 
*1932.- Emplaçament de la Font de Neptú als Jardins Laribal de Montjuïc sobre un plànol de l'època. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
 
El 1892 la Font de Neptú va ser traslladada fins al peu de l’escalinata dreta de la gran cascada del Parc de la Ciutadella [1]. Allà es va estar fins que el 1919 la van portar al Parc Laribal, que fou la primera part de la muntanya de Montjuïc que s'urbanitzà a començaments del segle XX. 
La font ocupava l'espai central d'un banc llarg d'obra, als extrems del qual van ser col·locades dues de les quatre esfinxs esculpides per Guixà, que originariament hi havien al peu de l'escultura, on van seguir situades les altres dues.  Hi va romandre fins el 1975 quan la construcció de la Fundació Miró sobre l'antiga plaça del Solstici va comportar la reordenació de l'entorn. Avui la podem veure amb les quatre esfinxs sota l'estàtua a la plaça de la Mercè on va ser plantada l'últim dia de gener de 1983. 
 
 
*1983.- L'escultura de Neptú a punt per ser col.locada a la plaça de la Mercè i el conjunt ja instal·lat.
(Fotos: Pérez de Rozas i ToniWeb).
 
 
[1]. El Diluvio. Edició del 3 de març de 1892.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada