divendres, 10 de gener de 2014

OBELISC DEL DOS DE MAIG. Plaça Catalunya. (1940)

Agraiments a ENRIC COMAS i PARER


*1940.- Vista de l'obelisc enlairat al centre de la plaça Catalunya en homenatge als caiguts el 2 de maig de 1808 a la Guerra del Francès i de pas als morts de l'exèrcit nacional durant la Guerra Civil. (Foto: © Josep Maria Pérez Molinos).
  
El monument enlairat pels franquistes al maig de 1939, pocs mesos després d'entrar victoriosos a Barcelona va tenir la seva continuïtat a l'any següent en el mateix lloc de la plaça Catalunya. El dia 2 de maig de 1940 s'hi va inaugurar un altre obelisc en homenatge als caídos durant la Guerra del Francès, una data que els franquistes incorporaren al seu calendari de fetes i commemoracions patriòtiques ja des dels primers anys de la dictadura.
El monument, de color blanc, ja no era el típic obelisc egipci sino que el formaven diversos cossos poligonals sobreposats de dimensions més reduides a mesura que guanyaven alçada. Lluia els símbols franquistes habituals amb el yugo y las flechas i una creu llatina en posició destacada. Un cop més, la seva inauguració va possibilitar una d'aquelles manifestacions patriòtiques d'exaltació de la figura de Franco i de solemnitat inquebrantable al nou ordre imposat per la força de les armes.
Aquella plaça Catalunya encara conservava aleshores l'Hotel Colon, un edifici històric que tenia els dies comptats. Ja havia estat adquirit per una entitat bancària, que en menys d'un any hi aixecaria un nou edifici: El Banco Español de Crédito.   


*1940.- Fragment del reportatge publicat a La Vanguardia del dia 3 de maig que contenia aquesta crònica sobre l'acte inaugural de l'obelisc. (Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).


*1940.- Un altre detall de la base de l'obelisc amb tota la parafernàlia simbòlica franquista del moment. Al fons, l'antic Hotel Colon vivia els seus últims mesos de vida, amb un rètol penjat a les balconades que anunciava que havia passat a ser Propiedad del Banco Español de Crédito. (Foto: © Josep Maria Pérez Molinos).

3 comentaris:

  1. Lo recuerdo con aquellas esfinges...

    ResponElimina
  2. I quina va ser la data en que vam tenir la sort de que fos retirat?

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina