dissabte, 18 de gener de 2014

TELE|ESTEL. Setmanari català d'actualitat. (1966-1970)


El dia 22 de juliol de 1966 arribava per primer cop als quioscs la revista Tele|Estel. Era la primera publicació escrita íntegrament en català des de l'acabament de la Guerra Civil, sense tenir en compte les vinculades a l'Església.
Va ser fundat per la mateixa empresa editora del periòdic Tele|Exprés i el seu director fou Andreu Avel·lí Artís, més conegut per Sempronio. La redacció va ser instal·lada al carrer Aragó 370, cantonada amb Roger de Flor.
Entre els col.laboradors habituals de Tele-Estel hi figuraven noms com Joan Fuster, Josep Faulí, Oriol Martorell, Pere Calders, Màrius Lleget i Josep Vallverdú.
Als pocs mesos la revista va adoptar un format més reduit i va incoporar ràpidament el color a les seves planes. Era el setmanari d'un públic catalanista i demòcrata fart d'una premsa escrita limitada a les publicacions oficialistes, ràncies i per descomptat franquistes de l'època. De fet, a la segona meitat dels anys 1960's Barcelona vivia ja una efervescència i una ansietat creixents per canviar les coses davant d'un règim que s'endevinava que ja estava entrant en la seva última etapa.
*1966.- La notícia de l'aparició del setmanari Tele|Estel a les planes de La Vanguardia.

*1968.- Tele|Estel abordava al gener d'aquell any la negativa de Joan Manuel Serrat a cantar en castellà al Festival de l'Eurovisión.
Tele-Estel era una publicació moderna que, malgrat les dificultats i limitacions de l'època per abordar determinats temes, va fer un gran servei a la cultura.  Disposava de seccions fixes de temes com literatura, cinema, art, dubtes lingüístics, música, cancó, dones... amb els mots encreuats a càrrec de Tísner. Els primers números van tenir un tiratge de 35.000 exemplars, que després es va mantenir regularment en una xifra de 20.000. No obstant això, era una publicació vigilada i assetjada permanentment per la censura vigent, situació que es va anar agreujant al llarg dels anys a mesura que l'estat franquista incrementava la seva situació de crisi. En els seus últims temps Sempronio va deixar la direcció, que va ser assumida per Celestí Martí i Farreras. A l'estiu de 1969 la revista va rebre una suspensió temporal que esdevindria definitiva a l'any següent, i que comportaria la seva desaparició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada