dimarts, 4 de març de 2014

PALAUET DEL MARQUÈS DE SOTO HERMOSO (1899). LICEU / INSTITUT FRANCÈS (1931-1971). Provença / Bailèn.

 
 
Obra de l'arquitecte modernista Emili Sala i Cortés (1841-1921), aquest palauet amb jardí fou propietat privada del senyor Jacobo García de San Pedro -Marquès de Soto Hermoso- que va encarregar la seva construcció l'any 1898. Era d'estil eclèctic i afrancesat amb una planta rectangular conformada per tres cossos, un central més baix i dos laterals acabats amb sengles torres de cobertes amansardades.
El xalet passà després a ser propietat de l'Institut Francès de Barcelona, entitat creada a començaments dels anys 1920's pel Ministeri d’Afers Exteriors de França que va impulsar també els ‘cours secondaires, quatrième section de la Société Génerale de Bienfaisance’’. Aquesta societat va adquirir l’immoble a la família dels Soto Hermoso l’any 1931 per tal d’instal·lar-hi l’Institut i els seus cursos d’ensenyament secundari.
 
.
*1931.- La Vanguardia del dia 7 de gener informava amb aquest retall del trasllat de l'Institut Francès al palauet de Provença 325. 
 
 
*1932.- Plànol municipal en el que s'ha marcat en vermell l'espai que ocupava el palauet a la cantonada Provença/Bailèn. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
 
Com que l'espai disponible dins el palauet va resultar insuficient per acollir totes les activitats docents, els responsables de l'Institut van decidir ocupar una part del jardí original amb una nova construcció de tres plantes que va quedar adossada a la mitgera de l'edifici veí del carrer Bailèn. El bombardeigs feixistes del 17 de febrer de 1937 van impactar sobre l'edifici, la teulada del qual va quedar malmesa i un alumne hi va morir a causa de l'impacte de les bombes.
Acabada la Guerra Civil l'Institut Francès va sobreviure amb moltes dificultats fins que la Segona Guerra Mundial es decantà definitivament a favor del bàndol aliat. El 1944 es van reprendre les activitats docents i amb la derrota final de Hitler el franquisme va tenir que tolerar, molt a contracor, aquella institució docent que, a banda dels fills dels francesos residents a la ciutat, va instruir també a una gran part de nens i nenes pertanyents a famílies antifranquistes i catalanistes.
 
*1960's.- L'Institut Francès en el seus últims anys va viure enxubat entre les mitgeres dels edificis veins.
 
Durant la década dels 1960's el Liceu i l'Institut Francès van anar traslladant progressivament les seves aules als edificis del carrer Moià i Pedralbes. L'antic palauet del marques de Soto Hermoso quedaria definitivament desocupat el 1971. El constructor Núñez i Navarro, amatent com sempre a totes les cantonades, ja havia adquirit el solar i el xalet fou tristament enderrocat per edificar-hi un bloc d'habitatges, que l'empresa constructora va batejar amb el nom d'Edificio Núñez-Liceo.
  
 
 
Podeu trobar més informació en aquest enllaç al bloc de jquart: http://blogdejquart.blogspot.com.es/2012/01/el-palauet-del-marques-de-soto-hermoso.html
 

2 comentaris:

  1. Ostras. no sabía nada de esta historia barcelonesa.
    salut

    ResponElimina
  2. Un altre més per afegir a la llista del "sherif" de les cantonades

    ResponElimina