divendres, 27 de juny de 2014

ESTÀTUES DE PROHOMS CATALANS del Saló de Sant Joan (1880's-1937)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC GREGORI i CARMEN MARTÍN

El Saló de Sant Joan (actual Passeig Lluís Companys i abans conegut com Salón Víctor Pradera) s'estén des de l'Arc del Triomf fins a l'accés al Parc de la Ciutadella des del carrer Pujades. Va ser la porta i avinguda d'entrada a l'Exposició Universal de 1888. En els dos extrems d'aquest passeig, al costat de l'arc de Triomf i davant de l'entrada al Parc hi van haver emplaçades un total de vuit escultures (quatre a cada extrem) de diversos prohoms catalans destacats en la història del nostre país.
Les escultures originals en bronze reproduïen les figures senceres a peu dret de:

Rafael de Casanova
Bernat Desclot
Antoni de Viladomat
Jaume Fabre
Pere Albert
Ramon Berenguer el Vell
Guifré el Pilós
Roger de Llúria

*1888.- Text aparegut a La Ilustració Catalana sobre les escultures del Saló de Sant Joan.

Emplaçament de les escultures en un i altre extrem del Saló de Sant Joan. Quatre al costat de l'Arc de Triomf i altres quatre a la vora del monument a Rius i Taulet. En vermell les desaparegudes.



*1900's.- L'escultura de Bernat Desclot, una de les desaparegudes.

De les vuit escultures originals només se'n conserven dues a la part del carrer Pujades. Són les del pintor Antoni de Viladomat (obra de Torquat Tassó) i la de l'almirall Roger de Llúria (obra de Josep Reynés), que avui flanquejen el grup escultòric central dedicat a Rius i Taulet.
La de Rafael Casanova, projectada per Rossend Nobas, també ha sobreviscut. Va ser traslladada el 1914 a la Ronda de Sant Pere on avui es pot veure després d'haver estat retirada durant tota la dictadura franquista. Una altra escultura, la de Pau Claris, va reemplaçar la de Casanova al costat de l'Arc de Triomf. Aquesta escultura, que fou retirada el 1939 i també recuperada el 1977 amb l'arribada de la democràcia, es pot veure avui molt aprop del seu emplaçament original. 


A la fila superior les escultures de Jaume Fabre, Bernat Desclot  i Pere Albert
A la inferior les del Comte Guifré el Pilós i Ramon Berenguer el Vell

*1916.- Acte d'homenatge a Rius i Taulet davant del seu monument. A la dreta de la imatge podem veure les escultures d'Antoni de Viladomat (fletxa verda) que s'ha conservat fins l'actualitat, i la de Jaume Fabre desapareguda (fletxa vermella). (Foto: Frederic Ballell. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).


*1929.- Una altra imatge en la que es poden apreciar les quatre escultures amb el monument a Ruis i Taulet davant. (Foto: Arxiu Mas). 

Les cinc escultures desaparegudes eren les de Jaume Fabre, arquitecte de la catedral de Barcelona, dissenyada per Pere Carbonell; Pere Albert, jurista, obra d'Antoni Vilanova; Ramon Berenguer el Vell obra de Josep Llimona; l'historiador Bernat Desclot, esculpida segons un projecte de Manuel Fuxà i la del comte Guifré el Pilós feta per Venanci Valmitjana. 
Sobre l'any de la desaparició existeix la versió, confirmada en part per algun article de premsa trobat a les hemeroteques, que van ser enretirades dels seus pedestals al gener de 1937. Algunes hipòtesis sostenen que va ser amb la intenció de fondre-les per fabricar material bèl·lic per la defensa de la ciutat en la Guerra Civil. Altres versions diuen que van estar dipositades en magatzems municipals i que en realitat varen ser foses pels franquistes, ja acabada la guerra, amb l'objectiu d'aprofitar el bronze per poder esculpir la nova imatge de la Mare de Deú de la Mercè, que l'any 1959 va ser reposada al cim de la basílica dedicada la patrona de la ciutat.

*1937.- Aquesta breu notícia, publicada a La Vanguardia del dia 5 de gener, sembla confirmar la hipòtesi que les estàtues varen desaparèixer del Saló de Sant Joan (aleshores Saló Fermín Galán) durant la Guerra Civil. En tot cas, el periodista cita erròniament una escultura de Fortuny que probablement confón amb la del pintor Antoni de Viladomat que no va ser retirada.

3 comentaris:

  1. Hem viscut unes dictadures espantoses, la de Primo de Ribera enderrocant les quatre columnes i amb la de Franco van treure aquestes escultures pel sol fet de ser de prohoms catalans, m'agradaria que Espanya no fos tan monolítica i anticatalana però és que és com un mal cíclic i no sembla que hi hagi res a fer, bé, sí, votar i marxar d'una vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb el teu comentari.
      Aquesta animadversió cap el poble català no s'acabarà mai... i ja portem 300 anys.
      Marxem, com més aviat millor abans que de Catalunya ja no en quedi res.
      Tenim pressa !!*!!

      Elimina
  2. Proposta de recuperació: https://decidim.barcelona/proposals/recuperar-les-estatues-perdudes-del-salo-de-sant-joan

    ResponElimina