divendres, 4 de juliol de 2014

DEPORTES URGEL. Futbolins i billars. Comte d'Urgell 212-214 (1960's-1980's)

 

"Si quiere ser campeón juegue en este salón". Aquest rodolí convencional i poc imaginatiu, pintat a la paret, presidia l'interior de Deportes Urgel al costat de tots els escuts dels equips de primera divisió de futbol pintats també a mà. Per tot el local, futbolins de fusta i algunes màquines de flippers, que popularment es coneixien com a màquines del millón, omplien la sala entre els espetecs dels impactes de les boles i els moviments violents de les barres de ferro de les que penjaven aquells figures de jugadors blaugranes i blanc-i-blaus disposats a colpejar l'esfèrica. La parròquia habitual del lloc la composaven individus sense ofici ni benefici, barrejats amb estudiants de l'Escola Industrial i d'alguns col·legis del barri, molts d'ells en hores lectives, que practicaven aquell altre esport, tan estés entre alumnes troneres delerosos de lleure, conegut com a fer campana.
El local, que va sorgir un pèl després de l'aparició d'aquest tipus de salons recreatius a començaments dels anys 1950's, es complementava amb una sala de billar amb diverses taules situada a l'immoble del costat. Aquí l'ambient era radicalment diferent amb la presència serena d'amants de l'esport de les tres boles en una atmosfera silenciosa i concentrada.
Deportes Urgel, com molts altres locals d'aquestes característiques, va desaparèixer entrada la dècada dels 1980's. L'immoble del 212, on hi havien els futbolins, encara hi és. El del 214, el dels billars, va ser enderrocat i s'hi va aixecar un nou edifici.

3 comentaris:

  1. Bien.
    Ahora has de explicar que los mecanismos de dar las bolas se manipulaban desde una tarima, mediante un botón.
    Tu pagabas al encargado que estaba sentado sobre un atril, delante de él al menos los 15 botones de los 15 futbolines.
    Para no equivocarse y apretar el botón de otra partida, los que estaban en funcionamiento eran tapados con una chapa de Cocacola, así evitaba darle al botón...
    jejeje...Nunca bajaba de la tarima...a pesar de que nosotros siempre le tentábamos...

    ResponElimina