dimarts, 1 de juliol de 2014

VORERES EMPEDRADES DE TRENCADÍS. Saló de Sant Joan / Fermín Galán / Salón Victor Pradera. (1900's-1966)

Agraïments a SÍLVIA JANÉ i CARMEN GIMÉNEZ


Cap a començaments del segle XX, el Saló de Sant Joan, porta d'entrada a l'Exposició Universal de 1888, havia estat reurbanitzat en diverses ocasions i a banda dels espectaculars fanals modernistes dissenyats per Pere Falqués, disposava d'un altre element singular: un vistós empedrat a les voreres laterals de la via central que discorrien des de la mateixa base de l'Arc de Triomf fins a l'altre extrem del Saló on s'havia erigit un monument dedicat a Rius i Taulet.
En aquest empedrat, fet a manera de trencadís, hi contrastaven dues tonalitats amb petites peces fosques d'un color blau intens quasi negre combinades amb d'altres de color blanc. De les figures que s'hi dibuixaven destacava la de l'escut de Barcelona emmarcat dins un rombe i envoltat per perfils de flors de lis a cada banda, que s'alternaven amb d'altres dissenys dins els rombes però repetint sempre la mateixa secció.
La reordenació urbanística de la zona més propera a l'Arc de Triomf, realitzada l'any 1962, va escurçar considerablement aquests trams empedrats que van deixar d'arribar fins a la base de l'històric l'arc, el qual va quedar aillat del trànsit rodat i emmarcat dins una rotonda de gespa.
Només quatre anys després la construcció de l'aparcament soterrani que es va executar en dues fases, convertiria durant alguns anys la superficie del saló en un aparcament improvisat i dipòsit de material de les obres. Tot plegat va comportar la destrucció i desaparició total d'aquesta singular peça que ja no seria recuperada en la posterior urbanització de la zona. Els fanals de Falqués varen reaparèixer després de la dictadura franquista, però aquest empedrat mai més l'hem tornat a veure.

*1958.- Una postal de l'Arc de Triomf quan els cotxes encara li passaven per sota i l'empedrat de la vorera arribava pràcticament fins a la mateixa base del monument.



*1950's/1960's.- Tres imatges més de la vorera empedrada amb els seus diversos dissenys. A la foto inferior, captada amb posterioritat al 1962, s'observa que el tram de vorera ja havia estat escurçat. Els cotxes ja no podien passar per sota de l'Arc de Triomf, que havia quedat aïllat dins una rotonda de gespa.

*1967.- Últims dies de l'empedrat davant l'avenç implacable de les obres dels pàrquings soterranis. La fotografia fa pensar que hi va haver algun intent de conservar-lo. (Foto: Joan Francés Estorch. Arxiu Municipal)

2 comentaris:

  1. Que pena no haber conservado tantas cosas bonitas que tenía Barcelona.

    ResponElimina