diumenge, 28 de setembre de 2014

LE TRIANON. Paral.lel / Nou de la Rambla. (1901-1905)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1901.- Escenari i interior de Le Trianon poc després d'inaugurar-se (Foto: Merletti. Biblioteca Nacional de España)

*1904.- Vista exterior del local que va ocupar Le Trianon, que apareix emmarcat en groc al costat del Salón Arnau. 

Trianon va ser un nom molt comú i recurrent en la història dels locals d'espectacles i diversió durant els primers anys del segle passat. El mot provenia d'un dels palaus propers a Versalles i sobretot d'un dels locals d'esbarjo més populars del París de l'època. 
De trianons n'hem identificat quatre: el cabaret Palacio Trianon situat al costat del Salón Venus al Paral·lel; el teatre, també al Paral·lel, conegut com Trianon-Alhambra i fins i tot un cinema al barri de la Sagrada Família. El primer de tots però, el primer Trianon de la ciutat, fou el que va obrir portes de dia 17 d'octubre de 1901 a la cantonada Paral.lel/Nou de la Rambla al costat del Teatre Arnau.

*1901.- El 2 d'octubre d'aquell any el periòdic La Vanguardia ja anunciava amb aquesta nota la imminent obertura de Le Trianon.

*1901.- El banquet d'inauguració del local celebrat a l'interior de Le Trianon (Foto: Merletti. Biblioteca Nacional de España)


*1901.- Crònica publicada a la revista Paris Alegre de novembre d'aquell any on s'informa de la  inauguració de Le Trianon. (Font: Biblioteca Nacional de España)

Miquel Badenas i Rico és probablement l'historiador més fiable per treure l'entrellat de tota aquesta successió  de locals amb noms diferents o repetits que varen establir-se a la cantonada de Paral·lel i Nou de la Rambla durant els primers anys del segle XX.
D'acord amb Badenas [1] Le Trianon va ser inaugurat sense disposar encara del mobiliari adequat i definitiu, a causa de la vaga dels obrers de València que l'havien de subministrar. Va oferir sempre una programació dinàmica i estable amb varietats i actuacions internacionals entre les que no hi va faltar el circ. Un servei de carruatges, compartit amb La Pajarera Catalana (antecessor del popular Molino), oferia als clients el transport gratuït d'anada i tornada des del Pla de l'Ós (Rambla-Boqueria) a través del carrer Nou. Tampoc hi van faltar el mítings obrers tan propis de l'època.
Le Trianon havia succeït al Cafè Lyonés i a la Societat Recreativa El Paraíso que havien ocupat aquell mateix local en els anys anteriors. Quan va entrar en funcionament va tancar l'accés des de Nou de la Rambla i va situar l'entrada al local a la vorera del Paral·lel. El Cafè Lyones va reaparèixer a la part del carrer Nou i uns anys després va tornar a ocupar tot el local abans de ser reinaugurat amb el nom d'Sport Tobogán el 1907. Aleshores Le Trianon ja havia desaparegut del lloc igual que la Societat Recreativa El Paraíso. Un ball de noms sovint difícil de retenir.

*1901.- Un dels primers espectacles afrancesats oferits per Le Trianon apareixia anunciat a La Vanguardia del dia 30 d'octubre pocs dies després de la inauguració del local.

*1902.- Anunci d'un programa de circ a Le Trianon. (La Vanguardia. 9 de maig de 1902)


*1903.- Fragments de la crònica d'un míting anarquista celebrat a Le Trianon. (La Vanguardia. 9 de març de 1903)

[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Edicions Amarantos. Barcelona. 1993.   

2 comentaris: