dijous, 16 d’abril de 2015

CAMP DE FUTBOL DEL FC ESPANYA. Rosselló/Villarroel/Còrsega. (1900's-1920's)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


FC Espanya
Escut del FC Espanya (Font: Viquipèdia)

La fundació del Foot-Ball Club Espanya es remunta al setembre del 1905 quan Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just, tres estudiants barcelonins, decideixen posar en marxa aquest club i instal·len el seu terreny de joc a la cantonada entre els carrers Entença i València, prop de la linia del ferrocarril que avui circula soterrat per l'avinguda de Roma. L'equip, que competia amb camisa vermella i pantaló blanc, esdevé aviat un dels més notables del panorama futbolístic barceloní i català de l'època, arribant a rivalitzar amb Barça i Espanyol. És a començaments de la temporada 1911-1912 quan l'Espanya es trasllada a un camp situat a l'actual illa delimitada pels carrers Rosselló/Villarroel/Còrsega i Urgell.
La zona propera a L'Escola Industrial i a l'Hospital Clínic era durant els primers anys del segle XX un espai ple de terrenys de joc, que amb l'irrupció generalitzada del futbol havien trobat en aquell indret majoritàriament despoblat encara una zona idònia per a la pràctica d'aquell esport emergent, que amb el pas del temps arribaria a generar tantes passions. 
Molt aprop del camp de l'Espanya hi havia l'Escopidora, el primer camp amb graderia que tingué el FC Barcelona i que ha passat a la història com el camp del carrer Indústria, nom que aleshores tenia l'actual carrer Paris. Dues illes més ellà en direcció Besos hi havia el camp del carrer Muntaner reconvertit un temps en Velòdrom Parc d'Sports, on hi havien jugat tant el Barça com l'Espanyol. Als voltants del Mercat del Ninot, aleshores a l'aire lliure, hi havia encara altres dos camps de futbol que s'estenien paral·lels al carrer Urgell entre Provença i València

*1910's.- El camp de l'Espanya durant la disputa d'un partit. Al fons el carrer Rosselló i a la dreta de la imatge el passatge Batlló. (Foto: Josep Brangulí / ANC )

El terreny de joc del FC Espanya, quedava orientat en direcció mar-muntanya. Disposava d'una modesta i estreta graderia, amb no més de cinc fileres d'espectadors, que s'arrengleraven al llarg del carrer Villarroel. Per l'altre lateral el terreny de joc no arribava fins al límit del carrer Urgell, on ja hi havia algun edifici construït davant del gran recinte de la Fàbrica Batlló, després convertida en Escola Industrial. 
El palmarès de l'Espanya durant la dècada dels 1910's és força notable i acumula tres Campionats de Catalunya, una Copa dels Pirineus i una final de la Copa d'Espanya que disputa el 10 de maig de 1914 a Irún davant l'Athletic Club de Bilbao. Els bascos acaben guanyat el matx per 2-1. La davallada de l'Espanya començaria cap a finals d'aquesta mateixa dècada.
El camp del carrer Villarroel es mantigué actiu fins poc després de 1924 quan el club es va fusionar amb el Gràcia FC per adoptar el nom d'aquest i es va traslladar al camp de Travessera de Gràcia entre Balmes i Alfons XII.  

*1910's.- Una altra imatge de les poques que es conserven del camp de l'Espanya. Al fons es pot veure la façana original de l'Hospital Clínic del carrer Villarroel amb l'església que hi havia a l'alçada del carrer Rosselló. (Foto: Josep Brangulí / ANC )

1 comentari: