dissabte, 7 de maig del 2016

PAVELLÓ DE LECTURA. Passeig de Sant Joan / Travessera de Gràcia. (1929-1950's)

Documentació aportada per MIQUEL F. PACHA


1934.- La Banda Municipal actua davant del Pavelló de Lectura del Passeig de Sant Joan (Foto: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia)

El tram del Passeig de Sant Joan que va de Diagonal fins a Travessera de Gràcia va tenir als anys 1930's una indubtable relació amb la cultura i més concretament amb la lectura. A banda dels singulars bancs biblioteca que hi van ser instal·lats al gener de 1930 amb la reforma i enjardinament del passeig, la premsa de l'època anunciava la renovacio total de l'enllumenat públic i l'obertura d'un pavelló on el ciutadà podia disposar de tota la premsa diària per a la seva lectura.
Aquest petit edifici era situat al tram final del passeig, abans d'arribar a la Travessera de Gràcia i darrere el bust dedicat a l'economista Guillem Graell i Moles. La seva construcció va ser convocada per concurs públic de l'Ajuntament al setembre de 1929 i en pocs mesos ja estava adjudicat i enllestit.
El 1935 el pavelló va objecte d'una reforma segons un projecte de l'arquitecte Félix de Azúa i  disposava de dos petits lavabos al seu interior.
 
*1929.- Retall publicat a La Vanguardia sobre la tramitació del concurs públic per construir el pavelló.

*1929.- Obres d'inici de la construcció del Pavelló de Lectura (Foto: J. Domínguez

*1934.- 28 de gener. El pavelló de lectura al fons de la imatge el dia de la inauguració del bust dedicat a Guillem Graell i Moles. A la dreta es pot veure al líder del Partit Radical Joan Pich i Pon adreçant-se al públic. (Foto: Carlos Pérez de Rozas. AFB)

*1933.- Emplaçament del pavelló de lectura (marcat en vermell) sobre un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
 
*1935.- Plànols de la reforma del pavelló de lectura. (Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
 
 
*1930's.- El pavelló de lectura al fons rera el bust de Graell i Moles en una imatge captada des del carrer del Pare Claret (Foto: Mateu Baucells. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia).

Acabada la Guerra Civil el panorama va canviar radicalment. La premsa escrita passada per una implacable censura es dedicava exclussivament a l'exaltació del nou règim i la seva lectura deixava de tenir interès per la majoria dels ciutadans. El pavelló va deixar de prestar el servei pel qual havia estat creat i va quedar al centre del passeig com un magatzem municipal més on s'apilava el material dels responsables de la jardineria del passeig. La seva degradació no trigaria en arribar fins esdevenir un trist vestigi ruinós del passat.
Al 1947 la revista Destino informava que malgrat que els jardins del passeig (aleshores ja rebatejat amb el nom del General Mola en aquell sector) havien pogut recuperar-se, l'antic pavelló de lectura restava abandonat i sense  llibres. 


*1947.- Article de la premsa clandestina profundament crític amb la situació generada en relació el pavelló, que denuncia l'abandó en que el tenien les autoritats i fa una reflexió sobre la relació del franquisme amb la cultura. (Font: Lluita, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, editat clandestinament a França)

*1948.- El pavelló oferia aquesta trista imatge d'abandó. (Foto: Francesc Mas. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia).

Finalment, el trasllat a aquella zona del monument a Josep Anselm Clavé des de la Rambla de Catalunya/València, va propiciar una petita reforma de la zona que va comportar la desaparició del pavelló de lectura.

1 comentari:

  1. Quizá se endría que volver a poner en práctica aquella costumbre.
    No sabía nada del pabellón
    Gracies ¡
    Salut

    ResponElimina