dissabte, 7 de gener de 2017

EDIFICI DE LA PAPELERA ESPAÑOLA. Princesa/Argenteria/Via Laietana/Plaça de l'Angel. (1920-1977)

 
1920's.- L'edifici de La Papelera Española a la Via Laietana (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
 
La Papelera Española havia estat fundada el 1901 a Bilbao per l'enginyer industrial i periodista Nicolás Maria de Urgoiti Achúcarro (1869-1951). Amb el temps esdevingué la primera productora de paper en tot el territori de l'Estat on pràcticament n'exercia el monopoli. Urgoiti es convertí així en una mena de magnat de la premsa espanyola. De tots els diaris barcelonins només La Vanguardia fabricava el seu propi paper [1].
Cap a la segona meitat de la dècada dels 1910's l'empresa va iniciar un procés d'expansió que tenia Catalunya com un dels seus objectius principals i que culminaria el 1922 amb la construcció d'una gran fàbrica de paper i cartró al Prat de Llobregat. 
A Barcelona, el Pla de Reforma Interior amb l'obertura de la Via Laietana va engrescar als directius de La Papelera a establir-hi una seu a la capital catalana. Al 1918 van adquirir tres finques de les resultants de la urbanització. El lloc escollit era on convergien els carrers Princesa i Argenteria just davant de la plaça de l'Àngel, la qual cosa permetria donar un especial protagonisme a un nou edifici amb un bon camp visual per ser contemplat. 
 
*1918.- Retall de La Vanguardia del 23 de març que informa de l'adquisició del solar. Sense esquivar la redundància el "monumento de caràcter monumental" es referia al nou edifici.  
 
*1920's.- L'edifici de La Papelera Española (a la dreta) des de la plaça de l'Àngel. (Foto: Roisin)
 
Així doncs, l'edifici que acolliria la seu barcelonina de La Papelera Española va començar a enlairar-se seguint un projecte de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (1880-1940), deixeble i col·laborador de Lluis Domènech i Montaner del que n'era gendre i amb el que havia treballat al Palau de la Música. Guàrdia construiria també a la mateixa Via Laietana l'edifici del número 8 per l'Arrendataria de Tabacos (després delegació d'Hisenda) i la Casa Bartomeu Trias al número 26.
La construcció tenia baixos i cinc alçades, inclòs l'entresòl, i era rematada a la cantonada per una elegant cúpula amb un grup escultòric sota el qual hi figurava el nom de la companyia.
Mentrestant l'estrella d'Urgoiti s'anà apagant durant dictadura del general Primo de Rivera i el 1925 va dimitir com a president de La Papelera. L'arribada de la República l'acabaria d'enfonsar quan no va reeixir el seu intent de ser diputats a Corts per Guipúscoa.
 

*1950's.- La seu barcelonina de La Papelera entre l'edifici també desaparegut de la Cambra de la Propietat Urbana (en primer terme) i el de la Organització Sindical (al fons). (Foto: Targeta postal)
 
*1965.- La cruïlla entre Via Laietana, Argenteria i Princesa amb l'edifici de Papelera en primer terme a l'esquerra. (Foto: Targeta postal)
 
Durant el franquisme, les dependències de l'edifici va ser ocupades per diverses entitats (Obra Sindical 18 de julio, Fiscalia Provincial de Taxes) i empreses (Unión Española de Explosivos, AITENA, Cellophane, SAS-Línies Aèries Escandinaves)
L'any 1977 l'edifici va ser enderrocat i uns anys després (1981) al seu lloc es va inaugurar un immoble d'oficines de façana de vidre i metall batejat com edifici Nervión, obra de l'arquitecte Francisco Herrero, una construcció absolutament agressiva amb l'entorn i trencadora de la uniformitat de l'estil que caracteritza les construccions de la Via Laietana i Ciutat Vella. En altres paraules: un autèntic bunyol, d'aquells que fan mal als ulls. El cronista Lluís Permanyer el va incloure amb molt bon criteri dins el seu llibre La Barcelona Lletja.
 
*2015.- L'edifici Nervión probablement hagués quedat bé en un altre indret de la ciutat. Al lloc on el van construir però, només se'l pot qualificar d'indigne successor del de La Papelera Española. (Foto: Jordi A. Puig)
 
La societat anònima La Papelera Española va desaparèixer a l'any 1994 quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors va suspendre la cotització de les accions de la companyia i tot seguit es va declarar en situació de fallida. 
 
[1]. Aubert, Paul. Crisis del papel y consecuencias de la industrialización de la prensa (1909-1931). Prensa, impresos, lectura en el mundo hispánico contemporáneo. Edició de Jean-Michel Desvois. Universitat Michel de Montaigne. Burdeus. 2005.

1 comentari:

  1. y dice Permanyer que a su amigo el arquitecto Oriol Boñigas el edificio Nervión le parece un adefesio. Hay que tener valor...

    ResponElimina