dilluns, 26 de juny de 2017

BUROT DE LA CARRETERA D'ESPLUGUES. (1920's-1990)

Agraïments a ELOY FC i CARMEN GIMÉNEZ
 
 
*1979.- El burot a l'entrada de les instal·lacions de l'Escola Thau (Foto: Jose Aponte Carrasco. Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).
 
Entre les nombroses petites oficines recaptadores d'impostos que gravaven l'entrada de mercaderies a la ciutat i eren conegudes amb el nom de burots, la que hi hagué a la carretera d'Esplugues presentava dues singularitats remarcables. D'una banda, la seva consistencia estructural, molt allunyada de les construccions tosques que generalment encabien aquest tipus de servei. I de l'altra, la seva llarga vida que abastà fins a la dècada dels 1990's amb la qual cosa es pot considerar, almenys des d'un punt de vista físic, que pas no de funcionament recaptatori, com un dels últims burots de la ciutat a desaparèixer.
 
*1934.- Emplaçament exacte del burot de la carretera d'Esplugues (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1945.- Descripció de l'emplaçament del burot (fielato). (Font: Gaceta Municipal de Barcelona. Num. 25. Any XXXII).
 
Aquest burot era emplaçat a la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera rera la caserna del Bruc i davant del grup d'habitatges anomenat de la Mercè (1948) en un indret conegut com el Torrent de la Barrina, a prop de la frontera administrativa entre els municipis de Barcelona i Esplugues. Al anys 1930's era davant dels terrenys de l'escola i hospital de Natzaret i durant el franquisme s'anà envoltant d'altres instal·lacions docents públiques i privades, entre elles l'Escola Thau que el 1972 s'edificà just darrera.

*1986.- L''Escola Thau i el seu pavelló esportiu. Al fons el grup d'habitatges de la Mercè i a l'angle inferior esquerre l'edifici del burot.
 
Durant els anys de la postguerra el petit edifici, a causa del seu aïllament, era sovint esmentat a les cròniques de successos com a testimoni d'atracaments, abandonament de cotxes robats i altres actes delictius que es produïen sovint per aquella zona. També realitzava una altra funció com a punt de referència a les proves esportives, bàsicament automobilístiques que es celebraven en el triangle format per la Carretera d'Esplugues, el tram final de la Diagonal i l'Avinguda de Pedralbes, aleshores coneguda com Avenida de la Victoria.
La seva imatge exterior recordava als petits pavellons construïts durant l'exposició de 1929 a Montjuïc, combinació de maó vist i parets arrebossades pintades de blanc i cobertes de teula. La petita edificació tenia tres cossos i sobre el central que servia d'accés hi figurava un 55 (que corresponia a la numeració de la carretera d'Esplugues) i un escut de la ciutat.
Durant els darrers anys del franquisme apareixia com un  edifici mig abandonat, que malgrat tot es mantingué dempeus per convertir-se en una mena de porta d'accés al recinte de l'Escola Thau, fins que la reforma dels nusos de comunicació executada en els anys previs a la Olimpiada de 1992, va condemnar-lo inevitablement a l'enderroc per eixamplar el traçat de la carretera d'Esplugues i construir els laterals de la Ronda de Dalt. La seva desaparició es va produir durant el decurs de l'any 1990.
Tot i no tractar-se d'un edifici modernista, Raquel Lacuesta va incorporar-lo al seu excel·lent volum de la sèrie El modernisme perdut [1] dedicat als barris de Sants i Les Corts.

*1990.- L'antic burot amb el tol anunciador del seu imminent enderrocament. (Foto: Joan Vilella. Arxiu Municipal de Les Corts)


[1].- Lacuesta Contreras, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. Volum III. Sants-Les Corts. Editorial Base. 2016

1 comentari:

  1. Caramba, no tenía idea que este edificio sirviera de aduana .
    Salut

    ResponElimina