dissabte, 31 de maig de 2014

METALES Y PLATERIA RIBERA (CAN CULLERES) Rambla de Poblenou 59-61 (1912-1986)



Aquesta fàbrica de coberts va ser fundada a l'any 1912 per Joaquim Ribera i Barnola a la Rambla de Poblenou (aleshores Passeig del Triomf) ocupant un espai delimitat pels carrers  Pujades, Lutxana (avui Roc Boronat) i Pallars en una superficie que ocupava part de dues illes de cases i provocava el tall del carrer Llacuna. La seva producció de l'empresa es centrava bàsicament en coberts d'alpaca i llautó platejat. Aquestes peces de metall eren fetes en motllo, estampades o mecanitzades amb diferents formes i acabats, però tambe disposava de forns, premses d'extrusió, bancs d'estiratge de coure i trens de laminació.
El 1921 el negoci va adoptar la forma jurídica de societat anònima amb la denominació de Metales y Plateria Ribera S.A., que va mantenir fins al final.

 
*1915.- Dos cartells publicitaris dels primers anys de l'empresa (Font: Arxiu Històric de Poblenou)

*1932.- Plànol municipal sobre el que s'ha marcat en vermell l'àrea que ocupava la fàbrica de Can Culleres al costat de la Rambla de Poblenou entre Pujades i Pallars (Font: Instituit Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Can Culleres, com va començar a ser coneguda popularment, esdevingué aviat una de les fàbriques més representatives de Poblenou tant pel gran nombre de veins del barri que hi treballaven com per la seva centralitat ja que era situada a la mateixa Rambla. Es treballava en alumni i acer inoxidable i l'empresa tenia altres fàbriques al carrer Santander i a la localitat de Sallent.
Amb la família Ribera Rovira al front, va ser una empresa molt mimada pel franquisme, que animava a moltes altres a seguir l'exemple. Per a molts poblenovins era també una de les empreses preferides per trobar-hi feina. Els treballadors gaudien d'un bon grapat de beneficis socials (coloniès per als fills a l'estiu, galls d'indi vius per Nadal  i diverses promocions de pisos socials per als treballadors, d'entre les que destaca la del carrer Pallars, un projecte de l'estudi d'arquitectura de Bohigas, Martorell i MacKay, que va obtenir el premi FAD 1959).
El 1984 la societat va començar a cotitzar en borsa quan ja la fabricació de coberts havia estat traslladada a una altra empresa (Industrias Reunidas de Sallent) i la fàbrica es dedicava a la fundició de metalls, fabricació de monedes, tubs de refrigeració i components per a la fabricació d'armament, automòbils i la indústria electrònica en general.
Va tancar portes a finals de la dècada dels 1980's, després de fer una suspensió de pagaments l'any 1985 ofegada pels deutes. L'edifici va iniciar aleshores un llarg període d'abandonament i degradació progressiva fins al seu definitiu enderroc el 2009.

*1950's. Vista aèria de les naus de Can Culleres amb el carrer Lutxana (actualment Roc Boronat) en primer terme. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

 

6 comentaris:

  1. Gran entrada, com sempre. Precisament treballo a les oficines del que fora Can Culleres, a l’únic edifici que en queda (Roc Boronat/Pallars). Actualment Alstom. Al hall d’entrada encara es pot veure al terra la bàscula pel pesatge dels camions. Pel que m’han explicat, sembla que en la seva últim època Can Culleres va arribar a tenir una mena de sala amb funcions tipus escola bressol per als fills dels treballadors. Avançadíssims al seu temps!

    ResponElimina
  2. Molt interessant! On està ara el Mercadona de Pallars/Rambla, també era part de Can Culleres?

    ResponElimina
  3. Així va ser, hi van treballar el meu besavi, avi i cal dir que des dels seus inicis van tenir cura dels seus treballadors, com bé dieu, molt avançats pel seu temps.

    ResponElimina
  4. Conec els nets de la fàbrica Ribera. Cap d'ells va seguir i van plegar

    ResponElimina
  5. Yo vaig començar com aprenent a la Fabrica de Sallent, el any 1972, el any 1981 vaix passar al equip comercial, fins l'any 1986, l'any del neixament del meu fill, els treballador de la fabrica de Sallent, erem els pobrets de la empresa degut als directius que a les hores eren els responsables de la fabricació a Sallent.

    ResponElimina
  6. Es vritat que a la fabrica de Barcelona, els treballadors eren com de la familia, preo a la fabrica de Sallent, nera una historia molt diferente a la que es vivia a Barcelona, els treballadors de Sallent, eram de segona fila, ya que mai a Barcelona arrivaba la veritat que es vivia a la fabrica de Sallent, comarque del (Bages).

    ResponElimina