dissabte, 9 de juny de 2018

PUB 2'40. Aribau 240 (1971-2015)


El gripau amb el canotier i la guitarra símbol inconfundible del Pub 2'40 durant tota la seva història

Fundat a l'any 1971 per Luís Sagnier de Sentmenat (1933-2005), comte de Múnter, i situat als baixos de l'edifici David, al costat del Nigth-club Las Vegas, el Pub 2'40 va ser durant varies dècades un dels referents de la nit de la ciutat. La història d'aquest local la componen dues èpoques força notables i diferenciades
Els inicis de Pub 2'40 a començaments dels anys 1970's destil·laven encara un ambient gauche divine comparable, en certa mesura i salvant les distàncies, amb el Boccacio de d'Oriol Regàs.
La música sudamericana en directe n'era un producte habitual i la parròquia que freqüentava el local no estava exempta de la presència reiterada de famosos i coneguts del món de l'art (Salvador Dalí), de l'esport (futbolistes, tennistes i del món del motor -Sagnier era un gran amant i aficionat al motociclisme-), del cinema (Sara Montiel, José Luis de Vilallonga) o la de la música i la cançó (Tete Montoliu i Serrat). Hi eren habituals també les exposicions d'art i l'argentí Bebu Silvetti (1944-2003) va arribar a gravar un disc titulat Una noche en el Pub 2'40, produït pel mateix Luís Sagnier. Un gripau amb cara de felicitat, que tocava la guitarra i evocava el tema Sapo Cancionero, es va convertir en el logotip del local.

Sapo cancionero interpretat per María Dolores Pardera i Los Sabandeños
 
*1974.- Un dels habituals actes vinculats a figures dels esports del motor que es celebraven al Pub 2'40. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 
Portada del disc Una noche en Pub 2'40

Porta d'accés al Pub 2'40
 
Va ser amb l'arribada dels anys 1980's quan el local va viure una progressiva metamorfosi interna fins esdevenir, en molt poc temps, una mena de temple de la prostitució de luxe de la nit barcelonina. I no pas perquè l'objecte social de l'empresa estigués vinculat al comerç carnal, sino perquè el local va començar a poblar-se, nit rere nit, d'unes femelles de bellesa exagerada que, en condició de clientes normals, el convertiren en una mena de centre de contractació dels seus serveis sexuals, que oferien fora del local, després de les copes i les converses de rigor a la barra o als còmodes seients escampats al voltant de les dues pistes de ball. En un escenari com aquest no era d'estranyar que els voltants de la zona acabessin plens d'apartaments per consumar tot el que s'havia preparat i contractat prèviament a l'interior del Pub 2,40. Els dies que coincidien amb fires i congressos, així com els de partits de Champions, el local acabava ple de gom a gom. 
Finalment el Pub 2'40 va tancar portes en els primers mesos del 2015.
 
*2000's.- Flyer dels últims anys del Pub 2'40 que es podia trobar a les recepcions de molts hotels de la ciutat.

4 comentaris:

  1. Lo recuerdo prefectamente.
    También el Las Vegas, donde actuaban en directo un montón de personajes de la épca
    Moncho, Yerba Mate, Sirex, Dyango, Sara Montiel...Todos ellos pululaban por la calle Tuset, donde estaba La Cova del Drac.

    ResponElimina
  2. Muy cierto,yo,personalmente tuve en los años 80,un pequeño "incidente" con Eliseo del Toro,que actuaba en Las Vegas,al cual le arranque la puerta de "cuajo" de la puerta delantera de la parte izquierda del conductor orientada a la calzada,lo comprendéis,verdad...en cuanto al pub 2,40,desde luego iban unas "señoras hembras",autenticas preciosidades,muy cercanas,cariñosas y sociables,y os aseguro que también muy "caras",pero merecia la parte,la verdad,las que yo conocí en esa época,aparte de que fueran prostituta,como personas eran excelentes.Yo las que conocí,las traté siempre con cariño.Que tiempos aquellos...que nunca más volverán.

    ResponElimina
  3. Los mejores recuerdos y noches divertidas en Pub 2'40
    en los 80s

    ResponElimina
  4. Yo había tocado alguna vez ahi, llegaba un poco antes de que me tocara para escuchar los tangos de Fernando Rios Palacio, Angel Martín y Cristobal Burián, alguna chica se me acercó y le dije que no era un cliente sino que venía a tocar, aún así, si me veían otros dias y no había "trabajo" para ellas venían a sentarse conmigo un rato y mayormente eran muy educadas y atentas. Ellas mismas me contaron que no solo la empresa nada tenía que ver con su actividad sino que se quejaban de que tenian que pagar entrada como cualquier cliente (al fin y al cabo eran clientas para el 240), y que si se iban con un cliente y volvían a las 2 horas tenian que volver a pagar, como cualquier cliente. Ahi el negocio lo tenían ellas y los taxistas, que esperaban fuera a los clientes para ofrecerles saunas y etc (de las que cobraban comisión). Lo peor que le podía hacer a un taxista era salir de tocar y pedirle que me llevara a casa, despues de haber estado esperando delante del 240 para llevarse un cliente caliente.

    ResponElimina