diumenge, 1 de setembre de 2019

ESTACIÓ DE METRO DE CORREUS. Gran Metro. (1934-1972)


*1960's.- L'accés a l'estació de Correus a la plaça d'Antonio López amb un cartell de l'antic Gran Metro. Al fons el carrer del Consolat amb l'edifici de la Llotja a la dreta (Foto: Josep Brangulí). 
 
L'estació de metro de Correus es va inaugurar durant la Segona República  com a capçalera d'un dels ramals del Gran Metro, el que discorria pel subsòl de la Via Laietana. Era emplaçada entre la plaça d'Antonio López i el carrer d'Àngel Baixeras i disposava d'un únic accés a l'exterior situat al costat de l'escalinata de l'entrada principal a l'edifici de Correus.
Formava part de les línies del Gran Metro, predecessor de les conegudes actualment com a línies 3 i 4. Les obres s'havien iniciat ja a la dècada anterior. La seva construcció però, va estar plena de problemes a causa de la proximitat al port i l'existència d'aigua a pocs metres per sota del nivell de les vies. Això va obligar a que el sistema emprat per la seva construcció fora extremadament previsor davant de possibles inundacions. El procés constructiu va patir doncs, nombrosos retards fins que finalment el dia 20 de febrer de 1934 la nova estació va poder entrar en servei. A l'acte d'inauguració  hi van assistir l'alcalde de la ciutat Carles  Pi i Sunyer i el conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat Martí Barrera, juntament amb un seguit d'autoritats vinculades a les empreses de transports públics de la ciutat. El nou tram superava els 300 metres de longitud en via única des de Jaume I, era en aquells moments el més pròxim al mar i al port i va servir per fer més accessible aquella zona de la Ribera, sobretot per l'activitat que es generava a la central de Correus i a l'entorn del Pla de Palau

*1934- Retall de la noticia de la inauguracio de l'estació publicada a La Vanguardia del 21 de febrer d'aquell any.

L'estructura interior de l'estació era força senzilla i de poca profunditat. Quedava sostinguda sobre un arc de doble bòveda i disposava d'un únic nivell que abastava tant el vestíbul amb les taquilles com l'andana. Al vestíbul hi havia la cabina del cap d'estació i tres taquilles per despatxar els bitllets i atendre als usuaris. Com molt bé ens detalla Ricard Fernàndez Valentí [1], de les dues andanes de 60 metres cadascuna pràcticament només se n'utilitzava una, que disposava de quatres bancs de fusta. La decoració de les parets era molt austera i el nom de l'estació destacava en dos grans rètols de pedra amb les lletres pintades de vermell.
 
*1934.- Interior de l'andana gran de l'estació de Correus. (Foto: TMB)
 
*1934.- Vista de l'estació des de l'andana estreta. (Foto: TMB)
 
Plànol de l'estació de correus (Font: El Bandero)
 
Ja a l'època franquista, es va executar el desdoblament de la via entre Jaume I i Correus (1942) i posteriorment es realitzaren algunes obres de millora i reforma de l'estació: instal·lació de llum amb fluorescents (1946), perllongament de les andanes per encabir cotxes amb més vagons (1949) i instal·lació de rajols grisos a les parets i panots de carrer al terra, així com nous rètols indicatius el nom de l'estació (1956).    
 
*1940's.- Durant els anys de la posguerra l'accés a l'estació era un dels punt habituals d'activitat dels enllustradors de sabates, els populars limpias.

*1940's.- Les cabines de les taquilles eren situades de forma esglaonada al fons del vestíbul. (Foto: Josep Brangulí).
 
Una mostra de bitllets de metro de l'estació de Correus. (Font: Col·lecció Privada Francisco Arauz)
 
Desaparegut el Gran Metro com a conseqüència de la fusió amb l'altra companyia que explotava el metro Tranversal (actual línia 1), la nova empresa municipal que gestionaria el servei va incloure el ramal entre les estacions d'Aragó (actual Passeig de Gràcia) i Correus a la línia 3. L'altre ramal de la mateixa línia baixava per la Rambla fins a Liceu. Al 1966 el nou Pla d'ampliació del Metro va preveure el perllongament de la línia cap a Poblenou fins a Selva de Mar, que seria identificada com a línia 4. Aquesta operació suposaria la desaparició de la històrica estació de Correus i la seva substitució per la de Barceloneta, inaugurada el 15 de març de 1976.
Així doncs, el 20 de març de 1972 l'estació va ser clausurada i va quedar fora de servei a causa de l'esmentat perllongament de la línia 4 cap a la Barceloneta i el Poblenou. Una de les andanes va ser enderrocada i el vell accés a l'exterior va ser convertit en un pou de ventilació i cobert amb una reixa.
 
*1972.- Un cotxe del metro de la linia 3 aturat a l'andana en els últims dies de funcionament de l'estació. (Font: TMB).
 
*1972.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 15 de març sobre el tancament de l'estació de Correus.
 
 
*1990's/2000's.- Despareguda l'estació, l'antic accés va conservar la balaustrada durant alguns anys, fins que finalment les successives obres d'urbanització de l'entorn la van fer desaparèixer. (Foto: El Bandero).
 
Molts anys després de la seva clausura encara es poden veure vestigis de la seva existencia mirant per les finestres dels vagons de la linia 4 en direcció al Poblenou abans d'arribar a l' estació de Barceloneta.
 
 
 
*2000's.- Aspecte dels vestigis de l'estació de Correus, que encara es podien veure als inicis de l'actual segle. A la imatge inferior, cartells de propaganda electoral de les eleccions franquistes a regidors de l'ajuntament del candidat Eduardo Tarragona, que utilitzava el lema El candidato que llama al pa, pa i al vi, vi. (Fotos: TMB)
 
 
[1].- Fernàndez Valentí, Ricard. Blog ElTranvia 41 

1 comentari:

  1. jejeje Lo recuerdo como si fuera hoy...a la estación y al Tarragona, que se fue al Sahara a ver a su hijo cuando hacía la mili...
    Vaya personaje..
    salut.
    tenía alguna foto pero la de la estación no.
    Un abrazo

    ResponElimina