dimecres, 22 de juliol de 2020

PLAÇA DE SALVADOR ANGLADA (Actual Plaça de Sants ) (1940-1980)


Acabada la Guerra Civil, el govern municipal de Barcelona, amb destacats franquistes al seu front, va imposar el nom de Plaça de Salvador Anglada a l'espai d'intersecció entre la carretera de Sants i el cobriment de les vies soterrades del ferrocarril, continuació del carrer de Sant Antoni. Ens referim a l'espai que avui coneixem com plaça de Sants.

*1933.- Sector destinat a la futura plaça que provocaria l'enderrocament de les cases situades entre els números 100 i 114 del carrer de Sants. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Des del segle XIX, aquell espai havia estat ocupat per un tram d'edificis baixos de la carretera de Sants i de l'extrem del carrer de Blanco entre Galileu i Joan Güell. El projecte d'una plaça ja havia estat aprovat pel consistori barceloní el 24 de gener de 1929 com a punt d'accés a l'edifici de la futura estació del tren que finalment va ser inaugurada al 1936. La Guerra Civil va frustrar però, la construcció de l'edifici de l'estació que va necessitar uns any més per veure la llum. Finalment seria inaugurat el 1946 i es va aprofitar per urbanitzar la nova plaça. Fou així com els veïns i veïnes de Sants es van trobar al nomenclàtor dels carrers del seu barri el nom de Salvador Anglada a qui com hem dit es va dedicar la plaça. El noms populars però, poc tenien a veure amb el senyor Anglada, perquè se la coneixia com a  plaça dels tramvies o plaça de l'estació. Els tramvies certament hi tenien un clar protagonisme perquè contínuament donaven la volta a l'espai central de la plaça en una i altra direcció.

Salvador Anglada i Llongueras

Salvador Anglada i Llongueras (Barcelona 1878-1936), químic de formació, era un empresari santsenc que tenia un taller de tints i blanqueigs (aprestos) al número 30 del carrer Rei Martí. Catòlic d'ideologia dretana vinculat al carlisme, va fundar el Cercle Tradicionalista Obrer i la seva trajectòria personal presenta notables connexions amb el pistolerisme del Sindicat Lliure, que va tenyir de sang els carrers de la ciutat durant els anys 1920's. Era un escenari violent d'acció-reacció que enfrontava els anarcosindicalistes i els pistolers a sou de la patronal integrats en el Lliure, del qual Salvador Anglada n'havia estat un dels promotors i fundadors. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i al 1921 va patir un atemptat. Enemic declarat dels sindicalistes més actius seria capturat durant els setmanes següents a l'aixecament militar contra la República i executat a Can Tunis el 19 d'agost del 1936 acusat de colpista, enemic de la classe obrera i simpatitzant amb els revoltats. No resulta gens estrany doncs que el nou ordre franquista el tingues en compte com a candidat a dedicar-li una de les places mes representatives del barri.

*1943.- La plaça Salvador Anglada des de la carretera de Sants, quan encara era un descampat sense arbres amb una mínima urbanització que permetia als tramvies donar la volta. Al fons l'edifici de l'estació encara per acabar de completar. (Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc


*1945.- Dues imatges de les obres d'urbanització de les voreres de la plaça i plantació d'arbres, captades a l'estiu d'aquell any. (Fotos: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc) ) 

La plaça de Salvador Anglada es va urbanitzar als anys 1940's coincidint amb la inauguració de l'edifici del vestíbul de l'estació des del qual es baixava a les vies. S'hi van plantar plàtans i altres espècies arbòries i es van sectoritzar adequadament les voreres amb un espai corbat de gespa a l'entorn d'una font pública envoltada de bancs.
El franquisme també va voler donar-li un to de monumentalitat i de punt de referència pel barri i va projectar un edifici d'alçada entre els carrers Galileu i Joan Güell, les quinze plantes del qual destacaven per sobre de tota la barriada.

*1952.- Així lluïa la plaça a l'estiu d'aquell any amb l'edifici de l'estació al fons. Plàtans, pins i xiprés, amb alguns matolls de baladres conformaven la seva vegetació ja consolidada(Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc



*1958.- Enllustradors de sabates a la vorera de la plaça amb la carretera de Sants. (Foto: Joan Campañà i Mora).

*1959.- Vista aèria de la plaça des del gratacels enlairat entre els carrers Galileu i Joan Güell. Al fons la carretera de Sants amb l'Acadèmia Lloret i l'embocament del carrer Olzinelles. (Foto: Joan Jané Brugada)


*1960.- El tramvia 26 la girant per la plaça de Salvador Anglada. (Foto: John F. Bromley Archives)


*1962.- El quiosc de la plaça.


*1959.- La xurreria Montse.


*1961.- La font que hi havia instal·lada al centre de la plaça. (Foto: Joan Campañá i Mora).


*1963.- Els cinc xiprers que envoltaven la font de la plaça per la part del darrera. (Foto: Manuel Melián Solsona). 




*1960's.- Dues imatges en les que es pot veure l'edifici d'alçada construït a mitjans dels anys 1950's. A la superior quedaven encara (a l'esquerra) edificis de la carretera de Sants que impedien completar tota la superfície de la plaça. A la imatge inferior havien ja estat enderrocats i quedava per enjardinar la zona més propera a Joan Güell. (Fotos: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc

A finals dels anys 1960's es produeix un altre fet rellevant en la història de la plaça. El consistori de José María de Porcioles, amb Vicenç Febrer com a regidor del barri, aprova un projecte per construir un pas elevat sobre la plaça que permeti al trànsit rodat de l'eix provinent de l'avinguda de Roma cap a la Bordeta i l'Hospitalet per sobre de les vies. El projecte, aprovat al 1967, hagués resultat una aberració urbanística de magnituds semblants a la que es va executar fent passar el cinturó de ronda elevat entre el final de la Travessera de Dalt i la plaça d'Alfons X al Baix Guinardó, o l'altre projecte, feliçment avortat, de la plaça Lesseps. L'oposició del barri va ser total, els veïns es van mobilitzar coordinats pel Centre Social de Sants sota el lema Salvem Sants dia a dis, ni pas elevat ni museu del tramvia, fins al punt que l'ajuntament (ja amb l'alcalde Masó Vázquez al front) es va veure obligat a retirar el projecte, desenllaç poc habitual en aquells anys de submissió total del ciutadà als poders públics del tardofranquisme.


*1970's.- Mobilitzacions contra el pas elevat. (Foto: Autor desconegut)

Els anys 1970's havien portat l'enderroc de l'edifici de l'estació i el cobriment de les vies amb la nova estació de Sants que va comportar una reurbanització total de la plaça que ja integrava els accessos a la línia 5 del metro. La inauguració es va produir el dia 1 de febrer de 1975 amb la històrica Font del Vell, altrament coneguda com del Xato, obra de Damià Campeny presidint l'espai verd. Aquesta escultura va substituïr a la del Ninyo que hi havia estat instal·lada al maig de 1969 i va ser traslladada als jardins de Can Manteca.
El nom de Salvador Anglada va ser definitivament liquidat del nomenclàtor de carrers barcelonins al 1980 i d'aleshores ençà l'espai és conegut com a Plaça de Sants

Cap comentari:

Publica un comentari