dissabte, 26 de setembre de 2020

PLAÇA DE SANTA ANNA (Segle XVI-1929)

 

Plànol de la Plaça de Santa Anna abans de ser absorbida per l'Avinguda del Portal de l'Àngel i quan encara conservava numeració pròpia consecutiva sense parells a una banda i senars a l'altra. La plaça arribava fins a l'eix dels carrers Santa Anna i Comtal i només a partir d'allà en direcció muntanya se la coneixia com a Portal de l'Àngel. (Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).  

Els orígens de la Plaça de Santa Anna es remunten al segle XVI en l'espai comprès entre el carrer de la Cucurulla i el carrer dels Arcs. Allà es formava una esplanada que va donar nom a aquesta plaça, que amb el temps es va anar estenent pel que avui coneixem com l'Avinguda del Portal de l'Àngel fins arribar a l'eix format pels carrers Comtal i Santa Anna, només a cent metres de la plaça Catalunya. Durant l'època romana aquell espai era situat a la sortida de la ciutat fora muralla i va ser lloc habitual de mercats i celebracions. A l'any 1356  hi va ser instal·lada la primera font pública. Se la coneixia com la font de Santa Anna i avui encara la podem veure, després de ser ampliada en una primera reforma al 1819 i posteriorment al 1918 guarnida amb uns rajols ceràmics de Josep Aragay.

*1920's.- El punt d'arrencada de la plaça de Santa Anna amb el carrer dels Arcs a l'esquerra de la imatge i la font i el carrer Cucurulla a la dreta. 

Entre els segles XVII i XVIII l'entorn va començar a ser ocupat per cases de famílies benestants pel seu emplaçament allunyat del centre neuràlgic de la ciutat. A la mateixa zona, la Portaferrissa era l'altre carrer preferit per la noblesa de l'època.
El 1882 l'ajuntament va projectar enderrocar un seguit d'edificis amb l'objectiu d'obrir la plaça de Santa Anna a la Via C de la reforma que corresponia a l'Avinguda de la Catedral. L'actuació contemplava l'enderrocament del triangle format pels carrers dels Arcs, Boters i Cucurulla. Finalment no es va realitzar aquest projecte.

*1887.- Fragment de les propostes d'actuació de la Reforma de Barcelona d'Àngel Baixeras entre les que es contemplava l'ampliació de la plaça Santa Anna fins a la Via C (Avinguda de la Catedral).  

A la plaça de Santa Anna hi hagué el convent de les dominiques de Montsió que s'estenia entre els carrers Comtal, Amargós i Montsió. El convent va ser enderrocat a començaments dels 1880's. L'església seria traslladada pedra a pedra i reconstruïda a la Rambla de Catalunya/Rosselló. Els germans Pere i Francesc Martí Puig, empresaris emergents del sector del tèxtil, van comprar els terrenys resultants de l'enderroc per construir-hi les seves residències familiars a finals del segle XIX. Pere la va enlairar al carrer Montsió 5 i la va encarregar al prestigiós arquitecte Puig i Cadafalch, mentre que Francesc Martí va construir la seva al número 15 de l'antiga plaça de Santa Anna (després 24 del Portal de l'Àngel), un edifici noble projectat per Alexandre Perich i Soler i enlairat entre els anys 1888 i 1891. Al costat mateix (número 16 de l'antiga Plaça de Santa Anna i 22 de l'actual Portal de l'Angel) es va construir al 1896 l'antic edifici de Catalana de Gas, obra de Josep Domènech i Estapà.

*1854.- Fragment del plànol de Miquel Garriga Roca on es veuen els terrenys que ocupava el convent de Montsió amb el seu claustre i l'hort entre els carrers Comtal i Montsió. A l'esquerra, el plànol identifica la plaça de Santa Anna. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

*1900.- La Processó de Corpus al seu pas per la plaça Santa Anna (Foto: Joaquim Morelló i Nart)

*1900's.- La Casa Martí (núm. 15) i la seu de Catalana de Gas (núm 16). (Foto: L.Girau. Centre Excursionista de Catalunya)

*1910's.- Vista de la seu de Catalana de Gas obra de Domènech i Estapà

Fins a l'any 1929 la plaça no va quedar integrada totalment a l'avinguda del Portal de l'Angel perdent la seva numeració pròpia, que des del segle XIX discorria pel costat Llobregat des del carrer de la Cucurulla, on hi havia el número 1, fins al carrer Santa Anna on arribava al número 9 a l'edifici ocupat pels populars magatzems Can Jorba. A partir d'allà la numeració canviava de costat i descendia en direcció mar fins a l'inici de la plaça al carrer dels Arcs.

L'antiga Plaça de Santa Anna va adquirir una gran rellevança com a via de comerç i es llarga la relació de botigues i comerços que s'hi van instal·lar des de finals del segle XIX fins abans que el nom de Portal de l'Àngel es generalitzés per a tota la seva extensió. Els magatzems El Fomento i La Española abans de la irrupció de Can Jorba en foren alguns els establiments presents a la plaça.

Els magatzems Can Jorba van ser sempre els més populars de la plaça de Santa Anna, amb el seu monumental edifici inaugurat el 25 d'octubre de 1926, que seria ampliat amb dues plantes més el 1932.

Punt que pot considerar-se l'origen de la plaça de Santa Anna al final de l'actual Avinguda del Portal de l'Àngel

*1909.- Els magatzems El Fomento, un dels primers en establir-se a la zona baixa de la plaça, abans d'arribar a la cruïlla amb el carrer Canuda. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*1924.- Fent cantonada amb el carrer Montsió, els magatzems La Española eren un altres dels establiemnts d'articles tèxtils de la plaça (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

A l'any 1929 desapareix oficialment la plaça de Santa Anna del nomenclàtor oficial de carrers de Barcelona i passa a anomenar-se Avinguda del Portal de l'Angel.

6 comentaris:

  1. Va durar fins el 29, però segur que va ser culpa de les tropes Franquistes la seva desaparició, no?
    Tenint en compte que aquí només es lloen als mártirs de la república.....
    A veure quan treieu imatges dels convents i esglèsies masacrades pel la banda republicana

    ResponSuprimeix
  2. Senyor Anònim, no acostumo a contestar els missatges de seguidors no identificats com vostè. No obstant li faig avinent que en aquest blog es recullen també crims i atrocitats comeses per grups no precisament franquistes especialment en el marc de la Guerra Civil. Aquí només dues mostres:
    http://barcelofilia.blogspot.com/2012/02/convent-de-les-clarisses-de-jerusalem.html.
    http://barcelofilia.blogspot.com/2011/03/txeca-de-vallmajor-preventori-d-1936.html
    No parli doncs per parlar senyor Anònim.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per la resposta, és de lloar que tinguin cabuda tot tipus d'atrocitats de l'època.
      D'altra banda, felicitar-ho per aquest gran blog.
      Salutacions cordials

      Suprimeix
  3. Ostras, lo de la numeración " quan encara conservava numeració pròpia consecutiva sense parells a una banda i senars a l'altra" me ha dejado pasmarote .
    Muy interesante. No lo sabía.
    Buenas fotos (como siempre) y buen plano, eso hace fácil la comprensión.
    Una abraçada
    Salut

    Sr ANÓNIMO : Mire, le entiendo, pero no es el lenguaje apropiado ni la manera justa de dirigirse a un bloguero que si algo tiene es independencia. Le doy mi palabra.
    Este blog es, a mi entender, de lo más ilustrado, justo, comedido y versado de todos aquellos que aman la ciudad, nuestra ciudad.

    A mi me conmueven las checas, en el sentido de que se como funcionaron, no por edad, sino porque mi madre fue miliciana anarquista del frente de Cervera y ya muy mayor quiso decirme algunas cosas de las que participó. Cosas que me guardaré, pero que en este blog están reflejadas (por cierto ha puesto el enlace).

    En ocasiones no tenemos porque asentir con lo expuesto, es cierto, pero si se le escribe al autor (tipo que sabe, insisto), le responderá y le sacará de las dudas.
    No deje de entrar por aquí, ya verá que no se arrepentirá.
    Tenga Salut , de todo corazón ¡

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias por su respuesta, insisto que si se han tergiversado mis palabras, no era mi intención.
      Únicamente quería que, en una sociedad que demoniza a un bando y alaba a otro, a cuál más genocida, se olvide una parte de nuestra historia.
      Sigo este blog desde hace años y me encanta poder comprobar pasajes e historias de esta gran ciudad, donde nací en su corazón, en el Ensanche.
      Saludos cordiales a todos los seguidores y al autor

      Suprimeix