dissabte, 15 de maig de 2021

ESTUDI BALET I BLAY. Cinema d'animació. Passeig Mare de Déu del Coll 40. (1943-1952)

Emplaçat al barri de Vallcarca, al passeig de la Mare de Déu del Coll, l'Estudio Balet y Blay va ser una empresa de producció i distribució cinematogràfica que va tenir una gran nomenada a la postguerra dins el gènere de les pel·lícules d'animació.

Els seus fundadors foren l'empresari Ramon Balet Raurich i el distribuïdor Josep Maria Blay Castillo, que van decidir ajuntar-se a l'any 1938 en plena Guerra Civil. Quan va acabar el conflicte civil Blay, que ja havia treballat en la distribució de pel·lícules de la Itàlia feixista (Viaje de Hitler a Italia de la productora Luce o el film de propaganda del nou règim El saludo de Franco en el cine), va conèixer el realitzador valencià Artur Moreno, que li va mostrar el seu primer curtmetratge d'animació (El capitán Tormentoso). Tot seguit li va suggerir d'abordar la realització d'un llargmetratge. Blay, que era un home ben vist i respectat pel règim franquista, no va tenir problemes per produir Garbancito de la Mancha (nom definitiu del film) una cinta de de producció totalment espanyola, la qual cosa li permetria ser beneficiari de llicències extres per la importació de films estrangers dins de les compensacions a la producció que oferia el govern franquista en aquells anys d'autarquia. En aquest context, Balet i Blai van construir el 1943 l'edifici que acolliria els estudis de producció al número 40 del passeig de la Mare de Déu del Coll tocant al carrer Cartago.  

*1950.-  Vista de l'edifici que acollia el centre de producció de l'Estudi Balet i Blai, situat al passeig de la Mare de Déu del Coll, al barri de Vallcarca.

Garbancito de la Mancha, que en alguns apunts històrics apareix amb el nom catalanitzat de El cigronet valent, va tenir una gran acollida entre el públic i és considerat el primer llargmetratge d'animació produït a Espanya i a Europa. El 8 d'octubre de 1945 el Sindicato Nacional del Espectáculo va concedir a la pel·lícula un premi de 250.000 pessetes de l'època.

L'argument de Garbancito de la Mancha ens presenta a un nen orfe i molt catòlic, que viu permanentment assetjat pels tres nois dolents del poble: Manazas, Pelanas i Pajarón. Posteriorment apareix el gegant Caramanca, un autèntic representant del mal, que devora nens i segresta a Kiriqui i Chirili, dos amics de Garbancito. El protagonista iniciarà aleshores un procés per alliberar els seus amics amb l'ajut d'una espasa, de la cabreta Pelegrina i dels poders màgics que li atorga una fada, que li permeten convertir-se en un cigronet per aconseguir els seus objectius i vèncer als dolents. 

*1945.- Cartell anunciador del film Garbancito de la Mancha produït per l'Estudi Balet y Blay.

*1945.- Retall publicat de premsa publicat amb motiu de l'estrena al cinema Fémina de Garbancito de la Mancha. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 11-1945). 

*1945.- Els creadors de Garbancito de la Mancha al terrat de l'edifici de l'Estudi Balet i Blay amb els personatges del film.

L'èxit del film va enlluernar a les autoritats de l'època, que van proposar continuar les aventures de Garbancito i els seus amics i enemics amb una segona part. Efectivament al 1948, Balet y Blay van produir el film Alegres vacaciones que no va tenir l'èxit del primer film. Posteriorment ho van tornar a intentar amb una tercera aventura titulada Sueños de Tay-pi (1951), dirigida pel tècnic Franz Winterstein, que va suposar un gran fracás, malgrat ser estrenada al cinema Avenida de la Luz, que s'havia especialitzat en l'estrena de pel·lícules d'animació. Els tres films havien estat rodats mitjançant el sistema britànic Dufaycolor gràcies a que l'empresa disposava de l'exclusiva en el mercat de parla hispana.

*1948.- Alegres vacaciones, segona producció animada de Balet y Blay, reprenia les aventures de Garbancito i els altres personatges del film original.

*1951.- Sueños de Tay-Pi última producció de Balet y Blay, dirigida per Franz Winterstein i amb musica d'Arthur Kaps i Augusto Algueró. El poc èxit del film provocaria la clausura de l'estudi. 


2010's.- L'edifici que havia acollit l'Estudi Balet i Blay en els últims anys. A l'esquerra el carrer Cartago i a la dreta el passeig de la Mare de Déu del Coll.

4 comentaris:

  1. Malgrat les reivindicacions des de ja fa anys del Grup d'Estudis Coll - Vallcarca, el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona i amb el support de més de quaranta entitats culturals d'arreu del districte per instal·lar Un Centre d'Interpretació de la Historieta i de l'Animació, l'Ajuntament a donat el permís d'enderroc i obra nova.
    Demanem tot el suport que ens pogueu donar fent difusió per que s'anuli aquests permís de "patrimonicidi", i poder fer i oferir la millor mostra del mon de la vinyeta i de l'animació d'Europa, precisament en aquest barri on també hi havia l'Editorial Bruguera, els Estudis Macián, bressol de grans artistes de la pluma i del pinzell: Els cinc germans Blasco, la Pepita Pardell, el Lluís Flotats, l'Antoni García, l'Antoni Borrell, el Feliu Elias (Apa),...
    Esperem que amb el suport que estem rebent i amb el que ens està arribant podem aturar aquesta sentència no solament contra una edificació, sinó contra l'art, la cultura i el sentit comú, perquè de lo contrari seria el triomf no solament de l'especulació sinó de la ignorància, de la prepotència i alguna altre desqualificació més dels que decideixen. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. This is wonderful website to find blogs on various topics. 온라인카지노

    ResponElimina
  3. Really liked your work and has been following it for a long time now. 사설토토

    ResponElimina
  4. Crec que es el moment d’acceptar que hem perdut una vegada més i aquesta vegada es la definitiva, tanta brega, tanta lluita, remenar caixes i demés estris d’un lloc a un altre, caixes amunt, caixes avall, vigilant les humitats, preparant i classificant per fer exposicions temàtiques, esporàdiques.
    Normalment quan s’accepta que s’ha perdut, es perquè hi ha algú que ha guanyat, en aquest cas el guanyador ha estat la droperia d’uns consistoris (3 legislatures) que no han estat a l’altura, d’un barri, d’unes entitats i d’uns veïns que no mereixen una desatenció tan atesa.
    Acceptem la pèrdua de l’últim vestigi que ens quedava en el barri de Tinta i Paper, on es podria fer aquest projecte, ja no ens queda res. Però el que assumim la pèrdua no vol dir que ens heu derrotat, farem el millor Centre d’interpretació del còmic, la historieta i l’animació a Terrassa, amb la col•laboració de l’Associació Col•leccionista de Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa.


    Josep Callejón Giménez
    GRUP D’ESTUDIS COLL –VALLCARCA – Federació Barris de Gràcia
    MUSEU DEL CÒMIC I LA IL•LUSTRCIÓ DE BARCELONA


    També voldria referir-me amb tot el respecte i admiració que mereix la família Marsans, propietaris del immoble, al quals no hi tenim res que retreure’ls, tot al contrari, manifestar el nostre agraïment, per la seva disposició i amabilitat de posar-se en contacte amb nosaltres a través de la seva representant la senyora Teresa Marsans,amb la que varem tenir una entrevista de més de dues hores amb una conversa afable i reveladora dels motius i raons de la seva decisió d’enderrocament i nova construcció, d’una propietat que només els aportava despeses.
    La família Marsans va ser amb altres famílies els promotors i financers de la construcció del Viaducte de Vallcarca, i també va fer la donació de l’edifici més emblemàtic de tot el districte de Gràcia, el conegut “Can Marsans” després també se’l anomenà “Los Polacos” i actualment i des de fa més trenta anys com Alberg de Joventut Mare de Déu de Montserrat, formant part de la xarxa d’albergs XANASCAT, de la Generalitat de Catalunya.

    ResponElimina