divendres, 1 de juliol de 2011

ZELESTE. Argenteria 65. (1973-1986)




La història de la música contemporània a Barcelona té un referent indiscutible i entranyable a Zeleste. Bressol de tants músics d'una època en que la ciutat començava a sortir d'una llarga nit de repressió i de carències vivencials, l'obertura del local del carrer Argenteria l'any 1973 va respondre a la necessitat d'aplegar a tot un sector de la joventut del moment, que no combregava amb els criteris classistes i burgesos que impregnaven d'altres ambients de moda de l'estil Bocaccio. Zeleste va ser fonamental en la gènesi i desenvolupament de l'anomenada música laietana i va permetre impulsar un plegat d'artistes i músics que ja formen part de la nostra història: Sisa, Gato Pèrez, la Companyia Elèctrica Dharma, Toti Soler, Orquestra Plateria, Mirasol i tants altres que varen protagonitzar una época daurada de la música progressiva catalana.
Victor Jou, un personatge innovador i d'iniciativa va ser el pare absolut de Zeleste, un local irrepetible que a més d'actuacions en directe cada nit, va ser capaç de crear el seu propi segell discogràfic i tota una infrastructura al servei dels músics emergents del moment,  que els va permetre fins i tot la seva projecció a d'altres països. Jou va crear el 1978 en el propi Zeleste l'Escola de Música del Centre de Difussió Musical del barri de la Ribera, una mena d'escola alternativa de la que Carles Santos va ser un dels promotors. Es va comprar la resta de l'edifici i es va consolidar l'escola.


Però lògicament l'encant de Zeleste venia per la seva sala a peu de carrer i per l'atmosfèra singular que s'hi generava nit rera nit, abans, durant i després de l'actuació musical en directe. Un local que tancava tard  i que sovint constituia la darrera estació del pelegrinatge diari del noctàmbul progre ansiós de qualsevol experiència en aquella barcelona dels 70's i començaments dels 80's del segle passat on la solidaritat era encara un valor força estés. Amb el canvi de dècada el local va ser reformat i la decoració va adquirir un to molt més fred. Hi destacaven els trossos de neó de les lletres del logotip escampades per les parets de la sala.
L'any 1986 el mític Zeleste del carrer de l'Argenteria va tancar. Els nous temps aconsellaven a l'inquiet Victor Jou un trasllat i nous horitzons. Va cercar un local més gran i espaiós en l'emergent zona industrial de Poblenou al carrer Almogàvers. Mai va ser el mateix, ni els temps eren els mateixos, ni les ànsies de llibertat les d'abans, els anys havien passat i la història havia canviat moltes coses. Al cap d'uns anys Zeleste va desaparèixer i la sala es va convertir en Razzmatazz com encara es diu avui.

7 comentaris:

  1. Tantes hores escoltant música amb una bolldamm a la ma!

    ResponElimina
  2. Bé, jo era dels del gremi del gintònic i... confesso que m'he emocionat mentre escrivia aquest post del Zeleste.

    ResponElimina
  3. te olvidaste de concretar en que numero de la calle estaba

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era al número 65. Avui hi ha una botiga de moda de la cadena Desigual

      Elimina
  4. Jo recordo el concert de Paralisis i el golpes bajos, bé, el recordo...d'aquella manera...

    ResponElimina
  5. ostras! i el inolvidable cap d´any del 74! la primera actuació de la orquestra platería amb sisa com cantant. Cada tarda-vespre, primer al café de l´opera i després a l´ascensor o al zeleste

    ResponElimina
  6. recuerdo una noche en que un espontáneo pedía al grupo que actuaba que le dejasen acompañarlos .... lo dejaron y todos nos lo pasamos la mar de bien. El espontáneo era ni más ni menos que un desconocido GATO PEREZ ¡¡¡¡ ¿Te acuerdas Gato ahí donde estés en el reino del cielo de los gatos?

    ResponElimina