CAN BACARDI. Travessera de les Corts / Comandant Benítez (S. XIX-1960)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Un dels massos de l'antic municipi de Les Corts de Sarrià. Històricament la finca rebia el nom de Ca n'Ermengol fins que, a finals del segle XIX, va ser adquirida per l'empresari, polític i banquer Baltasar de Bacardí i de Janer (1814-1888) [1], que la va convertir en una masia senyorívola envoltada d'uns frondosos jardins.

L'edifici principal de la finca de Can Bacardí era emplaçat a la cantonada entre la Travessera de les Corts i el carrer del Comandant Benítez [2], continuació del carrer de la Maternitat que seguia el curs de la Riera d'Escuder.

*1958.- El mas de Can Bacardí a la travessera de les Corts impedia la urbanització i la continuïtat d'aquesta via, d'acord amb l'amplada que tenia prevista. Darrera, s'hi veuen les edificacions del carrer del Comandante Benítez.

A començaments dels anys 1940 es van construir un conjunt d'edificacions davant de l'entrada del Pavello Cambó (1957) del recinte de de la Maternitat, que seguien el curs de la travessera de les Corts i giraven pel carrer del Comandant Benitez davant dels límits de la finca de Can Bacardí. Quan el 1958 va morir la neta de Baltasar Bacardí, Anna de Bacardí i Ribas, els tres hereus van iniciar la parcel·lació i venda dels terrenys

La ubicació del casalot del mas impedia la continuació de la Travessera de les Corts en alineació prevista en els plans urbanistics i a partir de la dècada dels anys 1960's es va procedir a l'execució del seu enderroc.

Gran part del terreny del mas va ser convertit en els Jardins Bacardí on hi havien alguns arbres centenaris que van acabar desapareguent. Aquest espai verd queda avui encarat amb el gol sud de l'estadi del Camp Nou del FC Barcelona.

____________

[1[.- Baltasar de Bacardí i de Janer va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1876) i director de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona.

[2].- Aquest carrer és dedicat al militar malagueny Julio Benítez Benítez (1875-1921) considerat un dels màrtirs del desastre d'Annual a la guerra del Rif, on les tropes de l'exércit espanyol van ser aniquilades pels seguidors d'Abd el-Krim en l'episodi del setge d'Igueriben.