dijous, 21 d’octubre del 2010

CINEMA WINDSOR PALACE (1946-1970)



En la història de les sales de cinema de Barcelona, el Windsor Palace mereix ocupar sens dubte un lloc rellevant, ja que ha estat,  probablement, la sala més luxosa i de més glamour de totes les que ha tingut la ciutat.
L'edifici, obra de l'arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal (1890-1976), era situat al número 472 de la Diagonal, entre la Via Augusta i el carrer de Minerva, i va ser inaugurat el dia 11 d’octubre de 1946. Aquella primera nit va ser una veritable gala, amb presència de totes les autoritats de l’època i amb la projecció de l’estrena de Enrique V (Laurence Olivier).
La sala era molt gran, però a la vegada força acollidora. Disposava de 1.478 butaques i la seva façana neoclàssica li donava un aspecte senyorívol amb un gran espai central per anunciar la pel·lícula en cartell.
A banda de la sala de projecció, l’edifici del Windsor disposava també de cafeteria, bar, restaurant, així com un night club molt exclusiu a la tercera planta.

*1948.- Una imatge del Windsor Palace captada des de la cruïlla de Diagonal amb l'acabament de la Rambla Catalunya

Al Windsor s’hi varen estrenar pel·lícules mítiques de la història del cinema com Los mejores años de nuestra vida (William Wyler), el 27 de desembre de 1947; Escuela de sirenas (George Sidney) el 8 de maig de 1948) i sobretot Lo que el viento se llevó, estrenada el 17 de novembre de 1950 i que es mantindria en cartell durant 255 dies, fins el 29 de juny de 1951. La llarga durada d’aquest ultim film va fer que les sessions també fossin especials: la primera, a les 10 hores (a un preu de 15/20 pessetes), la segona a les 16.30 (per 20/30 pessetes), i la tercera a las 21,15 de la nit (amb entrades entre 25/40 pessetes).


Posteriorment, el Windsor Palace va continuar la seva singladura amb èxit, fins que a mitjans dels anys 1950's va començar a albirar-se un cert decliu. Fou aleshores quan els propietaris varen plantejar-se alguns canvis d’orientació. El night club de la tercera planta va convertir-se en el primer teatre de butxaca del país, i ja al desembre de 1954 s’hi va estrenar Los enemigos no mandan (amb Pepita Serrador i Francisco Piquer).
Entrats els anys 1960's, la gran sala de cinema va estrenar films d’èxit com Pero, ¿quién mató a Harry?, Pánico en la escena o Desayuno con diamantes, però, poc a poc,  anava perdent aquell esplendor dels primers anys. L’ultima pel·lícula que s'hi va estrenar fou Scaramouche (amb Stewart Granger). L’últim dia de 1970 la sala va tancar portes per sempre amb certa sorpresa. En molt poc temps l'edifici que acollia el cinema fou enderrocat per aixecar-hi un modern bloc d’oficines que va conservar el nom de Windsor. L’especulació i el fet que ocupés un solar privilegiat a la cruïlla de la Diagonal amb la Via Augusta expliquen el seu precipitat fi.


Dues postals publicitàries del Windsor Palace amb vistes nocturna i durna. 

16 comentaris:

  1. Este cine siempre me agrado mucho. Por cierto alli asisti con mi novia de aquella epoca Roser, al estreno de la pelicula "Rebelde sin Causa", la cual habia dado mucho que hablar entonces y que no obstante haber sido producida en 1955 habiase demorado varios anys en ser estrenada en Espanya. Fue la primera de tres que rodo y que catapulto a la fama al joven actor James Dean, fallecido a los 24 anys al estrellarse conduciendo su auto deportivo Porsche en la interseccion de un camino secundario en California. Tambien en dicha cinta figuraban Natalie Wood, James Mineo igualmente desaparecidos temprana y tragicamente, asi como Dennis Hopper, victima reciente de cancer prostatico.
    Dado que soy contemporaneo con todas estas gentes que alli aparecieron demos gracias a Dios al estar aun vivitos y coleantes
    siquiera por un corto tiempo mas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres que pena, he de corregir, la pel · lícula que la Roser i jo vam veure va ser "East of Eden".


      East of Eden

      Directed by Elia Kazan
      Produced by Elia Kazan
      Written by Paul Osborn,
      John Steinbeck (uncredited)
      Starring Julie Harris
      James Dean
      Raymond Massey
      Burl Ives
      Richard Davalos
      Jo Van Fleet
      Music by Leonard Rosenman

      Elimina
  2. Hi ha una cosa que m'intriga, veient les fotos de l'edifici de l'antic cinema Windsor, es veu que feia cantonada, però amb quin carrer?, perquè a la cantonada del carrer Minerva exieteix un edifici antic que ja i era en l'època del Windsor i a la cantonada de Via Augusta el mateix,també hi ha un edifici ja existent en l'època del famós cinema. Pel que fa a l'actual edifici que porta el nom de Windsor, aquest no fa cantonada, sinó que està encaixat entre edificis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. anonim: com et dius? jeje! ja tinc la resposta i ja saps de qui, salut!

      El cinema Windsor Palace estava situat a la Diagonal entre Via Augusta i el carrer Minerva.

      i no feia cantonada.

      Elimina
    2. A la fotografia s'observa perfectament com el que sembla que pogués ser la cantonada amb el carrer de Minerva, era de fet l'espai del petit jardí de l'edifici adjacent, un dels palauets de la zona, ocupat ara, des de finals dels anys 1960, per un dels mastodòntics clons corporatius perpetrats per Josep Maria Fargas.

      Elimina
    3. Saliendo a la derecha era via augusta yo trabaje alli en las oficinas

      Elimina
  3. La Julie Harris va morir fa nomes uns dies, el 25 d'agost 2013 pero no recordo bé el de la cantonada? llavors preguntaré a la Roser, veurem

    http://www.google.com/imgres?imgurl=http://www.doctormacro.com/Images/Dean,%2520James/Annex/Annex%2520-%2520Dean,%2520James%2520%28East%2520of%2520Eden%29_03.jpg&imgrefurl=http://www.doctormacro.com/Movie%2520Summaries

    ResponElimina
  4. En el año 1966 yo vi con mi novio de aquella época Luis, Un Hombre y una Mujer, marvillosa película.

    ResponElimina
  5. Que recuerdos trabaje alli en la oficina fue una epoca muy buena

    ResponElimina
  6. El meu avi va ser el primer operador del cinema Windsor , abans havia treballat en els cinemes Adriano de Sarrià. Arribava amb una moto ossita i se'n portava la carmanyola per sopar Ara li estic fent una petita biografia i he arribat a aquestes pàgines. Gràcies per mantenir viva la cultura.

    ResponElimina
  7. El ballarí Joan Tena comenta en el seu llibre que durant 3 dies hi van presentar un espectacle de dansa juntament amb les ballarines Nina Verchinina, Olga Morosova, Rosita Segovia i el ballarí Aníbal Navarro entre altres, finançats pel marit de Nina Vechinina comte de Beausac o algun nom similar i el Sr Fugaroles i Arquer , Teniu alguna informació o sabeu on aconseguir alguna fotografia, programa etc?
    Teniu idea on es el fons documental de l'Empresari Furgaroles i Arquer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. crec que devia anar al sr matas que era soci de aquet sr am arquer films ,,,,

      Elimina
    2. afexexo del carrer seneca paralel a la diagonal que hi havien les oficines si no vaix errat,perdoneu per el meu catala.

      Elimina
  8. L'any 1956 també hi actuà el gran Count Basie i la seva orquestra. Agrairia algun comentari i/o foto d'algun assistent.

    ResponElimina
  9. Allà va tocar i cantar el Louis Armstrong

    ResponElimina
  10. Io vaig veure un concert en viu de Lionel Hampton i Duke Ellington quan era molt jove, crec que va ser per els anys 1955 o 1956. Algú em podria donar mes detalls?

    ResponElimina