diumenge, 1 de maig de 2011

CINEMES CASABLANCA (1980-2011)


El dissabte 13 de desembre de 1980 es va obrir al públic el Cinema Casablanca als baixos del numero 115 del passeig de Gràcia, davant dels Jardinets. Es tractava de dues minisales decorades per Gisbert amb les butaques tapissades de tons groguencs i marrons i un aforament de 145 i 200 espectadors respectivament. La iniciativa va ser de la societat Els cines del Passeig de Gràcia i la gestió inicial de la programació va anar a càrrec de Círculo A, empresa cabdal en la projecció a Barcelona de pel·lícules i d'art i assaig -nom que rebien aleshores els films d'autor i de clientela cinèfila-.  
Cabeza borradora (Eraserhead) de David Lynch i el western mític Johnny Guitar de Nicholas Ray van ser els films escollits per al primer programa de les noves petites sales. El crític Jaume Figueras seria, durant prop d'onze anys, el responsable de la programació i el local va adquirir ben aviat un prestigi i una posicío preferent dintre de les sales de projecció cinematogràfica de la ciutat.

*1999.- El petit bar del vestíbul dels cinemes Casablanca es va anomenar inicialment Rick's Cafe, com el de la mítica pel·lícula de Michael Curtiz. Després es va canviar el nom per Bogart Cafè.

El desemble de 1991 el Casablanca va passar a mans de l'empresari Julián Mateos i en la seva darrera etapa les minisales passaren a dir-se Casablanca Kaplan i a ser gestionades pel Salomón Shang, un productor cinematogràfic que va aprofitar l'avinentesa per estrenar-hi les seves pròpies pel·lícules i va arribar a gestionar també la sala de l'antic Cinema Moderno -després Lauren- al carrer Girona, que durant uns anys va passar a anomenar-se Casablanca Gràcia. No obstant, el negoci no va reeixir i Shang va tenir que tornar a cedir la propietat. Aquest fet albirava ja un futur incert i difícil pels Casablanca de Passeig de Gràcia, que finalment van ser tancats a l'abril de 2011, amb un panorama ofegat pels deutes, la crisi econòmica i amb dues sales que no s'havien modernitzat suficient: butaques incòmodes, sonorització deficient i insonorització externa quasi nul·la (el soroll dels cotxes que circulaven per la Riera de Sant Miquel es podia escoltar perfectament durant les projeccions). La qualitat de la programació ja no era tampoc la mateixa d'aquells temps d'esplendor quan se n'encarregava Jaume Figueras. D'altra banda, la competència amb els Cinemes Verdi -indiscutible nucli cinèfil del barri de Gràcia- no era suportable pels Casablanca.  
Cisne Negro de Darren Aronofsky i el documental Hammada d'Anna Bofarull van ser les últimes pel.lícules projectades en aquest mític temple cinèfil barceloní, que a tots els amants del cinema ens serà dificil d'oblidar. Només ens queda una petita esperança de que el tancament sigui provisional i poguem retirar aquest article d'aquest bloc.

*2010.- El Casablanca en la seva última etapa, ja amb el cognom Kaplan afegit

1 comentari:

  1. Aqui vaig veure un cicle de 5 pelis rancis de Alfred Hithcock

    ResponElimina