dilluns, 29 d’agost de 2011

CINE LORETO (1963-1984)

Inaugurat el dilluns 21 de gener de 1963, en els baixos d'una de les edificacions aixecades sobre l'illa on abans hi hagué el canòdrom Loreto, aquesta sala de cinema era àmplia, moderna i comfortable i va quedar integrada dintre del grup de cinemes de reestrena.
Les primeres pel.licules que s'hi varen projectar van ser Cuando llegue septiembre, amb Rock Hudson i Gina Lollobrígida,  i Susan Slade, un film de Delmer Daves. En aquells primers anys el cinema Loreto acollia sessions de cinefòrum durant els dies de la Festa Major de Les Corts. El mateix 1963 va acollir les projeccions del Col·loqui Internacional de Cinema Submarí i durant els anys 60 va ser habitual la projecció de documentals sobre expedicions de muntanya, esquí i alpinisme.
A partir del gener de 1981, el Loreto es va convertir en una sala de repertori que programava cicles de cinema d'autor. La selecció dels cicles es va encarregar als coneguts critics cinematogràfics Àlex Gorina i Pablo López amb la qual cosa la sala va aconseguir un important reconeixement per part dels cinèfils. Dues retrospectiva sobre Jacques Tati i Peter Sellers van inaugurar aquesta nova etapa.
La consolidació del video domèstic va suposar una ferida de mort per tots els cinemes de repertori i el Loreto no va ser una execpció. A mitjans del 1984 tancava portes i esdevenia un pàrquing.

4 comentaris:

  1. Poco se del lugar...muy interesante....

    ResponElimina
  2. Jo hi anava molt de petita, estava molt a prop de casa. Es veia a venir que el tancaríen, no hi havia gaire públic. M'agradaria saber com es deia el que hi havia a la plaça Francesc Maçià, quan encara era Calvo Sotelo. Allà vaig veure "Cantando bajo la lluvia"!!!

    ResponElimina
  3. Crec que la sala de cinema a la que et refereixes Mlle. Miracle deu ser el RIALTO. Pots trobar la seva entrada a l'etiqueta Plaça Francesc Macià d'aquest mateix bloc o directament a: http://barcelofilia.blogspot.com/2010/10/cinema-rialto-1941-1977.html

    ResponElimina
  4. En aquesta fitxa trobo a faltar una menció a la persona que va construir del no-res i va mantenir en solitari aquest cinema en funcionament, durant gairebé 25 anys.

    Aquesta persona era Josep Emili Pizà Castrillo, el meu pare, que també regentava un altre famós cinema de Barcelona, el cinema Maldà situat a les Galeries Maldà.

    Ell va estar sempre al peu del canó, des de el mateix dia de la seva inauguració fins al dolorós dia del seu tancament definitiu.

    ResponElimina