dilluns, 12 de desembre de 2011

PASSERA DEL MOLINET sobre el Riu Besòs.

Article elaborat amb la col·laboració de JOAN PALLARÈS-PERSONAT

*1950's.- D'aquesta manera tan ordenada i curiosa es salvaven les aigues del riu Besòs a la posguerra  per anar del Bon Pastor a Santa Coloma o a l'inrevés.

El pont del Molinet que coneixem avui és un ampli vial en revolt sobre el riu Besòs, que connecta el barri de Bon Pastor amb la localitat veina de Santa Coloma de Gramenet. El nom li ve d'un antic molí que hi hagué a la banda gramenenca del riu. Curiosament fins al gener de 1945 el curs del Besòs no separava Barcelona de Santa Coloma. Uns potents aiguats caiguts al  segle XV varen desviar la llera del riu, però no es van alterar els límits geogràfics dels antics termes municipals de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar i Santa Coloma de Gramenet. Aquesta ultima vila passà a tenir territori a banda i banda del riu, igual que Sant Adrià de Besòs en l'actualitat.   
A la ribera occidental del Besòs, que actualment pertany a Barcelona, els camps de la Torrassa, l'Estadella i el Barri Vermell no s'urbanitzaren fins el 1918 i les Cases Barates no foren aixecades fins deu anys més tard. A finals de 1944 l'Ajuntament de Barcelona va adquirir els terrenys de Santa Coloma que quedaven a la seva banda per un milió de pessetes, pagament que incloia també el dret a extraure àrids de la llera del riu. Aquesta ha estat l'última annexió de terrenys que ha viscut Barcelona des dels temps de l'agregació dels antics municipis del pla.


*1959.- En un dels extrems un cartell amb una mena de bústia lligada amb un candau demana als usuaris de la passera que col·laborin amb ajuts pel seu manteniment i conservació.

*1964.- Una altra imatge de la passera durant els anys 1960's


Els veins del barri del Bon Pastor es comunicaven amb Sant Andreu a través del carrer Sant Adrià. Per fer-ho amb Santa Coloma tot era més complicat ja que els ajuntaments es desentenien del tema de construir un pont.  L'única via de pas era en realitat una passera sobre el riu construida amb taulons i fustes d'una manera d'allò més arcaica i simple.
Un home s'encarregava periòdicament de posar i treure els taulons. La majoria dels usuaris cada cop que hi  passaven li allargaven una propina. Però els dies de pluja, quan el Besòs baixava massa ple, aquesta sol·lució dels taulons no era possible i sense la passera fent servei calia recòrrer uns quants quilòmetres fins al pont de Santa Coloma per travessar el riu. La passera del Molinet permetia també fer el camí més curt a tots els obrers que, d'una banda o altra del riu, anaven diàriament a treballar a les nombroses fàbriques i indústries que hi havia a la zona. Aquesta situació va durar fins ben entrats els anys 1970's. Fins a l'any 1978 no es va inaugurar l'actual pont del Molinet.


*1930.- Plànol de la ribera del Besòs en el que es veu delimitada en vermell la porció de terreny del municipi de Santa Coloma que quedava a la banda de Barcelona del riu. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

*1930.- En aquesta altra imatge del plànol es pot apreciar (delimitada amb un cercle verd) la zona en la que hi havia la Passera del Molinet. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

9 comentaris:

  1. La passera que ilustra tu crónica asombra por lo que se intuye de inestable y peligrosa. Y en los años 60, que está aquí mismo aunque ahora nos parezca un pasado muy remoto.

    ResponElimina
  2. M'ha fet molta gràcia aquest post, ja que jo visc a Gramenet del Besòs.
    Llegint història local, vaig assabentar-me que temps era temps (però no us penséssiu que massa, eh?) quan es produïen crescudes a causa de les fortes pluges o algun pont s'esfondrava, els passadors -homes forts- creuaven la gent que ho necessitava a canvi dels diners que això valia. Si, si, se'ls carregaven a les espatlles i apa! que ja ets a l'altra banda. Jo que sóc de mena voltaire, suposo que me n'hagués fet un fart d'anar a coll i bé...
    Salut i passeres per anar avançant!

    ResponElimina
  3. El meu avi m’explicava que en aquesta passera hi havia uns “gitanets” que, a canvi d’unes monedes o d’un grapat de caramels, ajudaven a la gent gran a creuar el riu per els taulons i a passar els paquets que duien.

    ResponElimina
  4. Benvolgut amic,

    Tinc imatges antigues de Santa Coloma de Gramenet per si t´interessen. Una del riu Besòs i l´antic pont - any 1926- , de l´antic baixador del tren i d´una de les passeres del Besòs. Ja em diràs si tínteressen.
    Salutacions.

    Pau Vinyes i Roig

    ResponElimina
  5. Jo, Ramon Cuéllar, nascut a Sant Andreu de Palomar el 1934, he utilitzat sovint aquestes passeres per anar a berenar al Molinet, fins el 1949; el que hi menjavem era una llesca de pa amb una sardina de llauna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon
      Fa mesos que estic fent un treball de recopilacio de documentacio sobre el Besòs i ara em plantejo enregistrar els testimonis de gent que ens pugui ajudar a entendre el riu en totes les seves époques M'interessaria que en puguéssim parlar. Que us sembla?

      Begoña B.

      Elimina
  6. El meu pare, de molt petit, veia arribar el seu de la feina, travessant el Besòs, suposo que per una mena de passera, també.
    Però aquesta seria abans de la guerra, i més amunt del riu, concretament a la Trinitat, des d'unes cases que davant tenien un talús de terra i el llit del riu (suposo que al c/ Guayaquil o per allà).

    ResponElimina
  7. Abans de res, genial bloc. Estic subscrit de fa temps i de tant en tant m'hi deixo caure i m'hi entretinc una bona estona. Dit això, crec que hi ha una petita errada a aquesta entrada, no sobre l'antiga passera sinó sobre el pont nou.

    El 1978 no es va inaugurar el pont nou, no va ser fins al 1987.

    Ho dic perquè jo, a partir del setembre de 1983 i fins al 1989, cada dia anava amb els meus pares en cotxe des del proper barri de Llefià fins a la Sagrera (i tornar) i abans del pont havíem de donar un bon tomb, baixant a Sant Adrià, agafant tot el trànsit d'Alfons XIII i Guipúscoa (llavors artèria i no rambla), per tornar a pujar altre cop a la mateixa alçada... Fins que un dia el meu pare, fart de veure com el pont estava acabat però no l'obrien esperant a la inauguració per les eleccions, una nit tornant cap a casa va treure les tanques (i tornar-les a posar) i vam estrenar el pont nou de trinca i en exclusiva! Al cap de poc la gent de la zona va començar a fer el mateix, ja deixant les tanques mal posades o tretes i no recordo si el van obrir abans de la inauguració o si la van avançar però no van trigar gaire a obrir-ne el pas oficialment.

    L'Enciclopèdia Catalana en concreta l'any: "El 1987 s'inaugurà el pont del Molinet". Ho trobaràs a l'adreça següent:

    http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058944

    Endavant amb el bloc!

    ResponElimina
  8. Hola. Jo també he de dir que aquest blog és magnífic.

    El pont del Molinet... Aquesta passera jo la he conegut de quan era un marrec, ho tinc una mica borrós, però. He viscut just dos carrers més amunt fins que tenia 28 anys. No és cert que hi hagués aquesta passera fins el 78 ni fins al 87. Quan tenia 9 anys, al 72, creuava cada dia el riu per anar al cole a Bon Pastor (Bernardo Boil), i ho feia creuant un pont de formigó. És a dir, que probablement a finals dels 60 es va construïr un pont allà, tot i que no es correspon amb el que hi ha ara. De fet, ara una carretera passa per sobre del Restaurant Molinet, i un dels seus pilars s'endinsa dintre el restaurant. Abans de construïr aquesta carretera, el que s'endinsava dintre el restaurant era una palmera colosal. En resum: Després de la passera es va construïr un pont, i després el pont que hi ha ara.

    Potser hi ha una confusió entre el que és el pont peatonal i la carretera que passa per sobre i que uneix Bon Pastor amb Sta. Coloma.

    ResponElimina