diumenge, 25 de desembre de 2011

RENO. Restaurant. Tuset 27. (1954-2007)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZALEZ

*1976.- L'entrada al restaurant Reno, al carrer Tuset tocant amb Travessera de Gràcia (Foto: Diari de Barcelona)

Un dels restaurants més selectes i de prestigi que va tenir la ciutat va ser Reno. Era situat al final del carrer Tuset fent cantonada amb Travessera de Gràcia i durant més de 50 anys va estar a l'elit de la gastronomia barcelonina.
Va obrir el 1954, quan l'aristocràcia ciutadana vinculada a la nova oficialitat derivada del franquisme necessitava alternar socialment en nous espais per sobre de la Diagonal en l'anomenada zona alta. La frase Comemos en Reno va esdevenir aviat una nota d'indubtable prestigi social.
Un dels elements més característics de Reno era la seva marquesina blanca que s'estenia sobre la vorera del xamfrà Tuset-Travessera. Josep Julià va ser durant molts anys el veritable artífex de l'èxit i el prestigi d'aquest establiment. El restaurant va veure passar impassiu els anys, va viure l'eclosió de modernitat de l'època daurada de Tuset Street a finals dels 1960's, i després la fi del franquisme i l'adveniment de la democràcia. El 1981 va fer una renovació a fons de les instal·lacions i la decoració i continuava sent un dels líders de la restauració a  Barcelona. Però com sovint passa amb els restaurants, la jubilació de l'amo comporta la decadència i l'inici del declivi del negoci. Això és justament el que va passar a Reno quan Julià va haver de deixar el negoci a causa de l'edat. El Grup Paradís el va comprar, va introduir canvis en la carta i la clientela fidel va començar a trobar a faltar el Reno d'abans. El juliol de 2007 el restaurant va plegar veles deixant enrera una història que l'havia situat durant molts anys entre els grans de Barcelona. 
El mateix lloc l'ocupa avui un altre restaurant, obert el 2008 i dirigit per Josep Olivé, que porta per nom Two7 i que juga amb la coincidència entre el número 27 pronunciat en anglès i el nom del carrer. 
El 2017 una altra proposta gastronòmica: Feroz, va instal·lar-se en aquest local. 

6 comentaris:

  1. De ste restaurante si me acuerdo...La gente que iba a al Cova del Drac a escuchar jazz , después iba al Reno a cenar, y al Don Pancho a tomarse unas copas...(Aribau( T de Gracia)...salut bones festes

    ResponElimina
  2. Estaba revisando las recetas de Julià publicadas en el libro Cien recetas magistrales, editorial Aguilar, 1981, y decidi seguir la pista de los 10 chefs y sus restaurantes; Arzak en Donostia, Neichel en Barcelona, Frutos en Murcia y Horcher en Madrid siguen activos, al dia de hoy. En la pesquisa descubrí que Ramón Cabau se suicidó poco despues de cerrar el Agut d'Avinyó en Barcelona.

    ResponElimina
  3. Un dels clients habituals era el Néstor Luján.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.Era un gran gastrònom.Vaig tenir el gust de coneixer-lo.Tenia una biblioteca de mil-lers de llibres de gastronomia i història de la cuina mundial.El primer cop que vaig dinar a Reno,va ser en companyia del seu deixeble,en Luis Bettónica.Gran gastrónom.Italià afincat a BCN,a la que va arribar com a corresponsal del Corriere de la Sera.Col.laboraba a la desapareguda revista Destino.Va ser a primers dels anys 70.L'amo de Reno,el Sr.Juliá,ens va recomenar vivament,i obviament li varem fer cas, un llom de bacallá al forn,amb una musselina d'all gratinada,sobre un llit de coulís de tomàquet.Un plat excel.lent.Encara avui es un plat destacat i estimat a casa.Vaig lamentar el tancament de Reno.Era un referent a la nostre ciutat.Un restaurant que no fallaba mai,en cap dels sentits.

      Elimina
  4. Una pequeña corrección: "Two7" no juega con el número 27 pronunciado en inglés, sino con las pronunciaciones de "two" en inglés y "7" en catalán, [tu] + [set] = [tuset].

    ResponElimina
  5. Yo en pece el oficio en el Reno con el chef Pedro Gonzalez k epocas tan buenas

    ResponElimina