dilluns, 13 de febrer del 2012

SAN CARLOS CLUB. Gran de Gràcia 137 (1963-1981)

La història de l'entrada del rock and roll i de la música pop a Barcelona no es podria explicar sense parar esment en un local, que fou pioner en el desenvolupament d'aquell nou fenòmen musical, que durant els anys 1960's s'estenia implacablement per tot el món occidental. Aquest local fou el San Carlos Club, situat al carrer Gran de Gràcia 137, davant l'estació de metro de Fontana.
El San Carlos va ser promogut per Pere Saus Garriga, que ja havia obert anteriorment el Salón Verdi. El local abans de ser el San Carlos Club se'l coneixia com Estadio i de fet el primer grup que hi va actuar de manera regular van ser els King's Boys.




*1963.- En aquesta publicitat hi trobem les primeres referències al San Carlos Club quan el local encara es deia Estadio. Els King's Boys hi van actuar en un ball-aperitiu el dia de nadal de 1963. 

Pel local del carrer Gran de Gràcia varen desfilar tot un conglomerat de grups autòctons que intentaven obrir-se camí en el món de la música pop. Entre tots ells varen destacar especialment els Sirex, un grup barceloní famós per temes com La escoba, Muchacha bonita o El tren de la Costa, que hi varen actuar regularment totes les nits dels dissabtes entre 1963 i 1964. Fins i tot acabarien dedicant una de les seves cançons al San Carlos Club. El local es va mantenir durant uns anys com un dels capdavanters en presentar música en viu a la ciutat. L'any 1969 hi van actuar grups com Los Bravos, un altre conjunt pop espanyol de primera línia o Màquina!, un grup català de rock experimental i música progressiva.
El local va anar sobrevivint com a ball-discoteca fins als anys 1970's, per transformar-se tot seguit en un local de varietats amb la seva famosa cascada d'aigua, llum i color, on hi actuaven còmics de l'estil de Santi Sans. Va adequar-se els canvis derivats de l'arribada de la democràcia i el 1977 es va convertir en un cabaret amb espectacles sexy (¡Báñeme esta noche!) i en la seva darrera etapa presentava funcions de cafè teatre (La mona de Tarzán) fins a la seva definitiva desaparició el 1981.

SAN CARLOS CLUB (Los Sirex)

Yo salí de mi casa a las seis
pero antes a una chica yo llamé.
Y a las siete en San Carlos le cité.
Usted dirá lo que puedo hacer allí.
Es un club muy pequeño pero bien.
Y la gente se le divierte con el show.

Venga niña vamos que ya nos esperan,
quiero divertirme y gozar con mis amigos si,
divertirme esta tarde ser feliz.

Pues tan sólo espero que me den las siete
para presentarte a todos mis amigos,
pues a ti nunca te han podido ver
.



 
*1964.- Els Sirex al Carrer Gran de Gràcia davant de l'estació de Metro de Fontana i el San Carlos Club.

48 comentaris:

  1. Con una pared en forma de cortina de agua con tinta ¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era tinta, era agua mezclada con concentrado de tónica Shweppes e iluminado con luz negra daba esa sensación, lo se porque yo hice la remodelación del club.

      Elimina
  2. Intueixo que hi anaves sovint, Cartisano.
    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenía bastante amistad con el batería José Mª. Puede que él no se acuerde de mí, pero yo sí lo recuerdo con admiración.
      Los vi por primera vez el Pinar y luego durante una buena temporada en el San Carlos. Yo estaba aprendiendo a tocar la batería porque queríamos formar un grupo con unos amigos. Cuando lo conseguimos, nos contrataron en un pequeño tugurio de Lloret de Mar, nos pagaban lo justo para pagar la pensión y comer, pero servía para ligar y allí en una de las mejores salas de entonces La Cala, actuaban ellos así que iba siempre que podía para que me dejaran estar en algún ensayo y aprendes un poco de José Mª quien me enseñaba muchas cosas, pero por desgracia yo no sabía hacer los ritmos que el me marcaba.
      Me encantaba oirles tocas una pieza de Los Shadows donde hay unos solos de batería, no sé como se llamaba, pero ellos la llamaban El tranvía. No he escuchado por nadie mas además de ellos y Los Shadows, Por suouesto yi ni soñarlo de poderla tocar y creo que pocos batería de entonces pudieran hacerlo.
      Perdí el contacto con ellos y sé que un par de años después, José Mª dejó a los King's Boys y no volvió a tocar jamás.
      Nunca he sabido porqué. Pero quiero dejar mi admiración por uno de los mejores baterías que he tenido la suerte de escuchar.
      Tony

      Elimina
  3. Los Sirex???? estupenda esta letra.....un abrazo desde Italia.
    Sara M.

    ResponElimina
  4. Ahora hay una oficina de LA CAIXA..snifff

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fue en el San Carlos donde vi una de las mejores actuaciones de los grupos de rock de entonces. Un mano a mano entre Sirex y King's Boysl espectacular, interpretaron una canción de Ray Charles que no recuerdo como se llamaba, pero sí que recuerdo el pique entre los dos baterías, los dos eran muy buenos. Yo tenía entonces 18 años y a mí me gustaban mucho los dos. Pensando en aquellos tiempos me entra nostalgia y ganas de llorar.

      Elimina
  5. la cancion san carlos club una copia descarada de routa 66 de los rolling stones

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un còpia, és una versió del Route 66 adaptada al castellà. I Route 66 no és dels Rolling Stones, ells només en fan una versió... igual que els Sirex.

      Elimina
    2. Los Sirex son tan sumamente buenos que hacen canciones nuevas aún versioneando temas ajenos, como el caso del San Carlos Club y la no menos buena de El tren de la costa (version de Train kept a rolling)

      Elimina
    3. En esa época yo creía que Los Sirex eran buenos para lo que había aquí a nivel nacional. Pero amigos, aparecieron Los Brincos y para mí, los barrieron a ellos y a su "escoba". Bueno, a ellos y a todos los demás...

      Elimina
  6. El mítico San Carlos Club fué inaugurado por un grupo de rock llamado los King's Boys, que estuvieron actuando durante unos meses, después vinieron Los Sirex, el día del cambio actuaron los juntos interpretando una pieza de Ray Charles !Fabuloso!
    Marisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente fue inaugurado por los King's Boys creo que el 25 de Diciembre de 1963 por la mañana, sí por Navidad. Algo inaudito hoy en día.

      Elimina
  7. Al San Carlos Club li va precedir i coexistir durant poc temps l'oblidat Tokyo, disco que es trobava a la Gran Via, just al costat d'una botiga important de material electrònic i a 50 metres de la UB. Al San Carlos hi varen actuar The Shadows. Escoltar en directe el seu bateria tocant el LittleB va ser memorable.
    L'encarregat de la disco i cambrer del bar-cafeteria durant el dia i mitja tarda es deia Armando, que a més feia d'encarregat del Monumental, una sala de festes que es trobava en el mateix carrer i on avui dia hi ha l'Opencor. El cambrer de la disco era el nomenat "Morgan", que fa uns 30 anys va obrir una pizzeria a l'avinguda Gaudi i que des de llavors li vaig perdre la pista.
    L'autor de la cascada d'aigua es diu Paco xxx i és l'inventor de l'escuma que es fa a l'Amnesia d'Eivissa. També va inventar la projecció de llum amb un filtre composat d'oli o gelatina que donava la sensació de desfer-se.
    Durant uns anys, el disjockey n'era el Toni Conesa, qui durant la nit ho era també del "hilo musical" amb emissora a la carretera de Collserola. Després va marxar a Madrid a punxar discos al Long Play i un dia dels anys 90 va morir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobre aquest local que esmentes anomenat Tokio, hem aconseguit dedicar-li un article en aquest bloc. Podeu veure'l en aquest enllaç: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2013/07/tokio-boite-sala-de-festes-gran-via-579.html

      Elimina
  8. Continuació:
    El San Carlos Club va ser un precursor de l'estil d'oci de la ciutat de Barcelona. Bar-cafeteria pels matins i tardes, restaurant de plat combinat per dinar i sopar i disco als vespres i nits dels caps de setmana, va ser lloc de trobada des d'on s'anava pels matins a la torre del carrer de Saragossa de la Ràdio Juventud a veure al Josep Maria Pallardó i parlar per la ràdio o a l'estació del metro de Fontana els caps de setmana a convidar a les noies que sortien per l'escala mecànica a una festa del carrer de Dalmases o a Vallvidrera o a Castelldefels .
    Les ganes d'escoltar música en directe va fer que els diumenges pel matí anéssim als concerts que es feien a la sala annexa del cine Novetats a escoltar i ballar la música en directe de grups de rock.
    Aquests inventors que es varen conèixer en el San Carlos varen crear La Gàbia de Vidre, el Lord Black, La Cash de Medrano de Salou i un munt de sales més.
    La "nova" sala Las Vegas, del carrer d'Aribau, va buidar d'assistents el San Carlos.
    Una abraçada
    Jose ( Josep) alies Tarzan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes Gràcies Josep "Tarzan" pels teus records i comentaris del San Carlos

      Elimina
    2. Jo nomès el vaig conèixer
      com a matinal dels diumenges. Van ser uns anys de joventut fantástics. Lànima del club eran els Sirex.No necesitaven ni drogues, ni alcohol i ho passaven ballan molt bé. El San Carlos Club ha format part de la meva joventud, no l oblidaré mai.

      Elimina
  9. Muchos domingos habia matinales en San Carlos y allá tocaron Lone Star. ¿Nadie se acuerda de Notre Mon en Leseps? Fue una pasada pues cuadruplicaba el espacio de San Carlos Club y había lo último de Beatles.

    ResponElimina
  10. Los matinales musicales eran en el club SAN DIEGO, en la via augusta, allí íbamos todos con tejanos y motos, por las tardes hacían bailes para parejas y en un momento lo cerraron los grises por algo que ocurrio.
    San Carlos Club, era una sala de billares y restaurante, al cerrarse San Diego se pidió permiso para que nos dejaran ir a escuchar música y bailar, y tal como dice alguno el Sr. Armando era el encargado y el jefe de cocina.

    ResponElimina
  11. Muchos recuerdos con las melodías de Los Sirex. Si me permites este enlace :Los Sirex Un saludo.

    ResponElimina
  12. san carlos no os suena como route 66 de los rolings

    ResponElimina
  13. El San Carlos Club se llamó en primer lugar stadium y es cierto, como alguien ha dicho, que fue inaugurado, cuando le cambiaron el nombre por el de San Carlos Club, por un grupo de aquel entonces llamado los king's boys y estuvieron durante una buena temporada, haciendo también matinales los domingos.
    Me encantaba ir a escucharles y bailar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente, lo inauguraron Los King's Boys, uno de los conjuntos de los años 60 que más me gustaban, los iba a ver a El Pinar y al San Carlos, aquí normalmente era los domingos por la mañana. Ahora suena raro eso de ir a bailar y escuchar un conjunto por la mañana, pero así éramos en los años 60. Lástima que este grupo de disolvió al cabo de pocos años.

      Elimina
  14. No ni va haber cap com el San Carlos. En Pere Saus va donar a la diana ere el perfecte disco-club amb actuacions .Els altres locals eren usa sombra al seu costat El pasadis que separaba el bar de la sala, era el lloc d'exibicio de les noies mes chic del momet
    Anar al San Carlos qualsevol tarda amb la teva parelleta i ser acompanyat a la tauleta per en "Morgan"a "cop de llinterna, deiem els nanos "feia caure les calses a les nenes" (perdoneu el machisme pero es el que es portaba).
    Las Matinals del Novedades amb Radio Juventud varen ser bestials,(Sirex, Cheyennes, Salvajes, Mustang...) pero a un altre nivell...San Carlos va marcar epoca a Barcelona ¡I com¡... i tot gracies al inolvidable - i chuleta - Pere Saus (descansi amb pau)

    ResponElimina
  15. Joder cuantas tardes y tardes de pasarlo bien en esta discoteca que para mi hasta que la conoci iba a una y a otra y desde conoci San Carlos no deje de ir nunca entonces iba martes jueves sabados y domingos, los martes daban chocolate, alli empeze a salir con la que hoy es mi mujer era increible lo bien que lo pasabamos cuando nos subiamos a lo que deciamos el podium todo lleno de gente fue genial que tiempos.
    Luego quise un dia recordar y fui pero ya no estaba la habian cerrado una lastima.tambien podias hablar con el DJ. y pedirle canciones en fin para mi UN LUJO DE DISCO

    ResponElimina
  16. ANONIM,que m han agradat els teus comentaris moltisimes gracies. qui pugues contactar amb tu, tinc una pagina de música al face, en que es penjan cançóns pero a molts de nosaltres lo que ens agrada es donar i rebre informació sobre la música sobretot la d aquells maravellosos anys i si es de primera ma dons miel sobre hojuelas. em fa feliç llegar sobre aquestes historias, salutacions a tots. gracies per aquest blog. Barcelofilia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament el San Carlos va asser inaugurat per els King's Boys y varen seguir Els Sirex, aquell día que varen actua el dos grups junts, va asser una actuacio fenamenal.
      Si vols puc donarte informacio del King's Boys, sens dubte un del millors grups del anys 60

      Elimina
    2. Que saps del King's Boys? Eran bons. Que va passar?

      Elimina
    3. Los King's Boys se disolvieron en el año1969, aunque en 1966 hubo un cambio que marcó el principio del fin. Tanto el cantante como el batería y el rítmica, abandonaron el conjunto. No habían tenido nunca la intención de dedicarse en serio a la música simplemente lo hacían para divertirse en su juventud. Lástima.

      Elimina

    4. Efectivamente, el San Carlos club fue inaugurado por los King's Boys, tal y como indican al principio y luego siguieron Los Sirex. No sé que clase de relación tenían entre ambos pero eran muy amigos y compartían actuaciones muchas veces. Conozco un poco de la música de los conjuntos de aquella época, con los dos que he mencionado y Los Mustang y Los Salvajes. Tengo además fotos de ellos que si os interesan pueblo remitir para que las publiquéis. sobre todo de los dos primeros que eran los que más me gustaban.
      Yo era amigo de uno de ellos.

      Elimina
  17. Descubrí la música de Los Sirex en San Carlos Club. Fui muchas veces a escucharlos, en fin era con mi amiga fan de este conjunto¡. Pasé muy buenos momentos en aquellos tiempos.

    ResponElimina
  18. Existieron varias salas dedicadas al rock, Tokio, San Diego organizado por las Once y Discos , por supuesto San Carlos, El club Lambreta ,El club Elvis, en otro ambiente, igualmente todos en esta época las fiestas que se organizaban en el Bar Vendrell, un sótano genial y todos pasamos por Jambori y nos reunimos en un famoso bar en la plaza de la Villa de Madrid. Saludos Rafa

    ResponElimina
  19. Jo vaig passar moltes tardes al San Carlos Club. Tambe ting récords D'UN club que es feia música en directe El Stereo a'ont anavem tot el jovent dels barris del Carmel,Ntra Sra. del Coll. Tambe recordo molt un club molt petitet de la, avinguda Bonanoba que es deia Don Juan i tots els caps de setmana actuaban Los Safen uns, amics meus de Ntra Sra. del Coll. Feian unas versiones molt bonas de las cançons dels Beatles i dels Rollings. Tenían un gran cantant que li deiam "el Chino"

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'estas referint a Eurogrup? El Chino es el meu oncle. Els altres eren Victor, Adriano... i ja no m'enrecordo de mes, jo era molt petita. Gracies per enrecordarte!

      Elimina
    2. Què va ser del Victor?

      Elimina
  20. El disjokey era Raul, todavía tengo algún disco no publicado en España que me regalo.
    Por cierto yo trabaje en la creación de Lord Black y la restructuración de San Carlos.
    durante los años 1965 y 1966 lo visitaba a diario y el dia que actuaron los Shadow estuve de barrera humana para impedir que la multitud se subiera al escenario

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manel,
      Ni sé si te conozco, pero yo también trabajé en la primera fase de inicio de obras en el Lord Black, junto con Paco, Santos, Toni.... encima de la montaña de Montjuic. Por cierto, hice el diseños para el logotipo mítico .

      Elimina
    2. Hola Manel y Javier C, yo también participe en la creación del Lord Black, junto con Paco y Mingo ( fallecido hace unos 20 años ). Lo mejor del camino a la entrada eran aquellas camas elasticas del parque de atracciones que podiamos utilizar sin pagar y saltar con la esplendida vista a la ciudad. Estaria bien un dia poder comentarlo en persona. Saludos

      Elimina
  21. Fue mi primera discoteca,la que tengo mejores recuerdos junto con el studio 54,alli estaba Agustin de los Diablos presentando los domingos un karaoke que hacian

    ResponElimina
  22. Estuve bailando desde 1966 al 70 que me fui a Tuset...pero en esas tardes de «La hora de los conjuntos»Eramos unos privilegiados conoci a Tony Ronald a Los NO,SALVAJES,ALEX Y LOS FINDERS...y LOS SIREX siempre!!
    Más abajo están El KIKIRIKI y. LOS DISCOS VOLADORES con actuaciones en directo de grupos del momento, además del TOKIO, vaya época!!! Conocí a muchos personajes míticos de Barcelona Bohemia, que era en esos momentos una joya del ocio.

    ResponElimina
  23. GRACIAS...compartí esa misma etapa y conoci a grandes amigos...entre ellos a JOSE de Los Cheyenes...y como no al Pere(con sus gafas)y a Morgan. tengo 72 años y vivi la BCN del momento...

    ResponElimina
  24. Yo también visite San Carlos a diario,tenía carnet VIP no se si os acordáis fui a migo de Morgan,el dj Raúl y luego Andrés,conocí a Agustín,amigo de los de la Barceloneta,salíamos de allí e íbamos al bar Topo al girar Bretón de los Herrero,amigo también de Tarzán que estuvo en Pacha-sictges en fin que recuerdos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, ciertamente pase a trabajar de jefe de puerta en Pacha Sitges, con Ricardo Urgell y con Marti Ferrer de director ( después propietario de la Atlantida y de Amnesia ). Me gustaria que nos vieramos. Saludos

      Elimina
  25. Inaudito todo lo que acabo de leer. Quedo perplejo. Qye años. Bonita historia.

    ResponElimina
  26. Nosotros estuvimos en la sala San Carlos en el otoño de 1969. De hecho fue la única discoteca que visitamos mi mujer y yo. Aún recordamos la cortina de agua que decoraba el fondo de la pista de baile.

    ResponElimina
  27. Bon dia a tots/s
    estic escrivint un llibre sobre Gràcia i evidentment recullo el que va representar San Carlos Club. Ja he entrevistat Leslie dels Sirex, però m'agradaria comptar formalment amb el testimoni d'algú de vosaltres. El que escriviu al blog dona idees, però vull persones identificades per entrecomillar frases de vivències.
    Voluntaris, adreceu-vos a jesusconte54@gmail.com
    Compto amb vosaltres! Gràcies.

    ResponElimina