dijous, 1 de març de 2012

BARRAQUES DE RERA EL CEMENTIRI. Poblenou. (1890's - 1989)

Article el·laborat amb el suport de MARTA DOMÍNGUEZ SENSADA

*1970.- Vista de l'entrada principal del cementeri de l'Est a Poblenou. A la dreta de la imatge, perfectament aliniat amb les vies del tren i el mur del cementiri, es pot veure, perimetrat en vermell, el nucli barraquista popularment conegut com les barraques de rera el cementiri. (Foto: Fondo TAF-ANC)

De tots els nuclis de barraques del front litoral marítim de Barcelona (Somorrostro, Pequín. Camp de la Bota, Bogatell, Marbella...), les que eren emplaçades al costat del Cementiri de l'Est al barri de Poblenou, varen ser les últimes en ser enderrocades. De fet, eren també les més ben integrades al teixit urbà i configuràven bàsicament un carrer paral·lel al mur del cantó de mar del cementiri, ocupant un espai allargat que limitava amb l'esmentat recinte funerari d'una banda, i amb l'entramat de vies de l'estació ferroviària de mercaderies del Bogatell, de l'altra.
El barraquisme havia arribat a Barcelona a les acaballes del segle XIX, com a conseqüència de la mancança d'habitatge per acollir un fenòmen migratori en alça. L'Exposició Universal de 1929 i la gran quantitat d'obres que va comportar aquell event, va generar un nou allau de mà d'obra nouvinguda que va tenir que instal.lar-se en zones disperses i despoblades, generalment terrenys propietat de l'Estat, que ningú reclamava.


*1935.- Fragment d'un plànol municipal en el que es pot apreciar el nucli barraquista distribuit paral·lelament a la paret del cementiri. A l'altra banda, l'Estació del Bogatell i el mar. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

L'espai contigu al cementiri de Poblenou va tornar a ser un catalitzador pels assentaments barraquistes d'aquests emigrants. Aquest nucli va arribar a sumar fins a una vuitantena de barraques d'obra, que els propis habitants havien construit amb les seves mans. Amb el temps la seva integració al barri era total i molts d'ells treballaven en els tallers i fàbriques existents a la zona. Rera el carrer principal (avui dedicat a la bailaora Carmen Amaya), que donava a la tàpia del cementiri, les barraques s'amuntegaven sense ordre, però formant entre elles estrets passadissos i carrerons.
Tot i els febles intents del porciolisme per començar a erradicar les barraques a partir de 1958, el nucli de darrera del cementiri va aguantar dempeus fins al final. Un final inevitable marcat per la urbanització de tota la zona del Bogatell amb motiu dels Joc Olímpics de 1992. Barcelona necessitava un rentat de cara a fons per oferir al món una bona imatge. La decissió d'ubicar la vila Olímpica dels atletes a l'entorn del barri de Poblenou acabaria sent el detonant definitiu per l'enderroc de les barraques i la reurbanització total de la zona.


 

*1989. - Passadissos i carrerons entre les barraques (Fotos: Marta Domínguez Sensada).

*1989.-  Enderrocament de les últimes barraques al desaparegut carrer de Darrera del Cementiri (avui molt més ample i dedicat a Carmen Amaya). A la dreta de la imatge la paret del cementiri de l'Est. (Foto: Marta Domínguez Sensada).

Podeu trobar més informació sobre el fenòmen del barraquisme a Poblenou en aquest enllaç:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada