diumenge, 15 abril de 2012

CAMP DE FUTBOL DEL CLUB ESPORTIU JÚPITER. Llull / Pujades / Lope de Vega (1921-1948)


*1927.- El camp del Júpiter del carrer Llull en els seus primers anys. (Foto: Arxiu Històric de Poblenou)

El Club Esportiu Júpiter, sens dubte l'entitat futbolística més important del barri de Poblenou, va començar la seva singladura l'any 1909, quan va ser fundat a la cerveseria Cebrián, al mateix lloc que avui ocupa la popular orxateria Tío Ché. En els seus primers anys de vida el club disputava els seus partits al Camp de la Bota i després en un camp del carrer Taulat. Finalment el 1921 inaugurava un camp propi amb tribuna de fusta més aprop de la Rambla, entre el carrers Llull i Pujades. Segons explica el web del club aquest terreny de joc era situat entre el carrers Marià Aguiló i Bilbao.
La inauguració va ser el 18 de setembre de 1921 amb un partit amistós que enfrontava els jupiterencs amb el FC Barcelona. Els blaugrana, que aleshores tenien un gran equip, es van acabar imposant als locals per 3-4. El Júpiter va alinear a  Puig, Rufes, Garrabé, Mitjavila, Callicó, Aluja, Margarit, Tena, Cros, Navas i Gil. A l'equip blaugrana hi figuraven les seves estrelles de l'època Samitier, Sagi, Sancho, Piera i Torralba. Sense abandonar el carrer Llull, al cap d'uns anys el terreny de joc del Júpiter va passar a situar-se una mica més cap al Besòs, concretament a l'illa delimitada per Llull, Espronceda, Pujades i Lope de Vega, lloc que avui coincideix amb l'espai que avui ocupa la plaça de Josep Trueta (abans Lope de Vega)
L'escut original del Júpiter era rodó amb una estrella de cinc puntes blava sobre les quatre barres catalanes, un disseny que recordava molt la bandera d´Estat Català. Aquesta semblança va ser la causa de la denúncia que durant la dictadura del general Primo de Rivera va presentar el jutge Cristóbal Fernández, davant el governador civil. Era el 30 d´abril de 1924 i la denúncia argumentava que l'escut del club era "una clara disimulación de la bandera separatista catalana". El govern de Primo de Rivera va decidir doncs prohibir-lo i tot seguit se'n va adoptar un de nou de disseny triangular amb els colors gris-grana del club i la corona de la Ciutat Comtal amb un rat penat a sobre.
Amb l´adveniment de la República les coses tornaren al seu lloc i en començar la temporada 1931-32 es va restituir l'escut prohibit. Aquest fet va ser celebrat sobre el mateix terreny de joc del carrer Llull amb una cerimònia celebrada el 25 de setembre de 1931. Aquell dia s'enfrontaven en partit del Campionat de Catalunya de Primera Categoria el Júpiter i el Palafrugell i el propi president Macià va presidir l'acte i va rebre una insignia d´or que reproduia l´escut perseguit durant la dictadura.

*1931. El president de la Generalitat Francesc Macià el dia 25 de setembre de 1931, en la cerimònia de l'acte de recuperació de l'escut original del Júpiter. Durant la República el club del Poblenou vestia de verd i blanc.


*1933.- El vell camp del Júpiter sobre un plànol municipal de l'època (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1934. Un equip del Júpiter que es va enfrontar al FC Barcelona en el camp del carrer Llull.  

Durant l'aixecament militar de Franco del juliol de 1936, el camp de futbol del Júpiter va servir de punt de trobada dels militants anarquistes per preparar a Barcelona la resposta popular contra els militars rebels. Destacats liders anarquistes (Garcia Oliver, Ascaso, Jover) eren veins del barri, la població del qual simpatitzava molt amb la causa llibertària i anarcosindicalista.
Acabada la Guerra Civil varen tornar les prohibicions. I ara no tan sols afectaven l'escut sino també al propi nom del club. El Júpiter va tenir que canviar el seu nom i va passar a ser el CD Hércules, mantenint els colors verd i blanc que havia lluit durant la república. Sortosament el nom de Júpiter va poder ser recuperat ràpidament el 1940.  L'escut quatribarrat i estelat però, tindria que esperar al 1989.

Evolució de l'escut del CD Júpiter durant la seva etapa del camp del carrer Llull. D'esquerra a dreta: el quatribarrat amb estel (1921-1924 i 1931-1939), el grisgrana (1924-1931), el del Club Deportivo Hércules (1939-1940)  i el verd i blanc des de 1940 fins al trasllat al camp del carrer Agricultura

El Júpiter va jugar durant prop de 30 anys entre els carrers Llull i Pujades al cor del Poblenou, una etapa que va coincidir amb els millors anys del club, que als anys 1930's va arribar a tenir 2.000 socis i pugnava amb el Barça i l'Espanyol pel campionat de Catalunya. Però amb el nou ordre imposat pel franquisme el club va tenir moltes dificultats per continuar a partir dels anys 1940's, va estar a punt de desaparèixer i va acabar,  gairebé exiliat, abandonant el Poblenou  per recalar a la Verneda, on a començaments de la temporada 1948-49 es va inaugurar al seu terreny de joc actual del carrer Agricultura. El vell camp del carrer Llull / Lope de Vega fou enderrocat i amb ell molts dels records d'aquell club esportiu, obrer i antifranquista que havia estat.


*1940's.- Una imatge d'un partit disputat al camp del Júpiter de Llull / Lope de Vega.

Dos retalls de premsa. El primer correspon al gener de 1940 quan el Júpiter es va convertir per Real Decreto en Club Deportivo Hércules. En el d'abaix, d'abril de 1941, el club ja havia recuperat el seu nom històric (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

1 comentari:

  1. El nostre rival! Jo, que sóc del Clot, era del Martinenc.

    ResponElimina