diumenge, 5 d’agost de 2012

ALTAR DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC. 1952


L'any 1952 la ciutat de Barcelona va ser la seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. El nacionalcatolicisme franquista regnant  assolia amb la celebració d'aquest esdeveniment una de les seves principals fites: donar una imatge internacional d'Espanya com a país compromès fins al moll del ossos amb la causa de la fe cristiana. El Papa Pius XII va enviar el cardenal Federico Tedeschini com a llegat del Vaticà en els actes eucarístics.
La celebració va durar des del 27 de maig a l'1 de juny i va aplegar a la ciutat prop de 300 bisbes, i 15.000 sacerdots. Seguint les consignes oficials els balcons apareixien engalanats amb banderes d'Espanya i del Vaticà.

*1952.- Una vista nocturna de l'altar il·luminat.

El dia 31 de maig es van ordenar 820 nous sacerdots en un acte celebrat a l'Estadi de Montjuïc. Però el solemne acte central va tenir lloc a la Diagonal, on el matí de l'1 de juny va celebrar-se una missa de campanya que aplegà una gran multitud. Era l'acte de cloenda del Congrés. Tot plegat va ser un èxit que va satisfer al Vaticà. Una prova d'això va ser que el bisbe Modrego en va sortir arquebisbe.
L'altar, obra de l'arquitecte municipal Josep Soteras, era una estructura de disseny futurista i agosarat que va sorprendre força a la mentalitat conservadora de l'època. Fins i tot alguns arquitectes progressistes com Oriol Bohigas en va elogiar el seu disseny. S'instal·là sobre la cruilla de la Diagonal amb l'Avinguda de Pedralbes (aleshores de la Victoria). El règim tenia interès en situar allà l'altar perque aquella era una zona àmplia i poc poblada que permetria acollir-hi la gran concentració de la cloenda del congrés. Però la premsa també recordava que en aquell mateix indret hi havia hagut la Masia Can Estela, que comptava amb una petita capella que havia estat enderrocada per obrir la Diagonal i que havia acollit la imatge del Sant Crist de l'Estela, molt venerat a l'antic poble de Les Corts. Posteriorment el lloc on s'emplaçà l'altar seria batejat per les autoritats municipals com a plaça de Pius XII tal com la coneixem avui. Abans del congrés però,  per tal d'evitar la mala imatge que podien donar els nuclis de barraques existents en aquella zona, es va decidir eliminar-los de manera fulminant. Per acollir els barraquistes desplaçats es construiren depressa i corrents dos barris, les anomenades Viviendas del Gobernador a Verdum i el de Can Clos a Montjuïc. La qualitat d'aquests habitatges però, era molt deficient. Els de Verdum eren de només 20 metres quadrats i aviat van ser conegudes com les cases de paper.
Arrel d'aquest congrés es va constituir el Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic que va emprendre la construcció a partir de 1952 de l'actual barri del Congrés  amb aportacions de les families burgeses més rellevants i de l'església catòlica.

*1952.- Vista de la multitudinària concentració celebrada a la Diagonal. La premsa franquista de l'època va parlar de dos milions de fidels. La plaça existent a la cruïlla amb l'Avinguda de Pedralbes fou batejada després amb el nom del Papa Pius XII i va ser el lloc on s'instal·là l'altar. A l'esquerra de la imatge es pot veure l'edifici de la Facultat de Farmàcia, l'única existent que en aquella època a la futura zona universitària de Pedralbes. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

*1952.- Una altra vista general del tram de la Diagonal on es van congregar els assistents a la missa de cloenda del Congrés Eucarístic. (Foto: Carlos Pérez de Rozas)


6 comentaris:

  1. Incluso se editaron sellos y todo de aquella estancia papal ¡¡¡

    ResponElimina
  2. Wow, no tenia ni idea! Gran reportatge!

    ResponElimina
  3. El Papa no va venir en cap moment.

    ResponElimina
  4. He leído que la gente de a pie lo bautizó como "la olimpíada de la hostia". Lo mejor fue la construcción del barrio del Congreso, que no fue poco. Como dice Jordi, el Papa "ni está ni se le espera". Josep Soteras fue uno de los arquitectos del Nou Camp y espero que esta web no deje tanto margen entre publicación y publicación. Un saludo a todos.

    ResponElimina
  5. Mons. Modrego no fou mai cardenal. I, com tothom sap, d`un congrés ningú no en surt cardenal. Els cardenal son creats en un consistori.

    ResponElimina
  6. Gràcies al congrés es varen arreglar les carreteres des de Montgat i Badalona fins a Barcelona, que estaven impracticables.

    ResponElimina