dilluns, 4 de febrer de 2013

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP I SANTA MÒNICA. Rambla de Santa Mònica. (1634-1936)


Aquesta església construida al segle XVII era situada al costat del Convent dels Agustins o de Santa Mònica en el primer tram de la Rambla. El convent és ocupat avui pel Centre Cultural Arts Santa Mònica i a l'emplaçament on hi havia l'església hi ha l'actual parròquia de Santa Mònica.
La primera pedra va ser col.locada el 16 de juny de 1616 i el 6 d'agost de 1634 s'hi va celebrar la primera missa. Dos anys després el temple es va consagrar.
Entre les reliquies i obres que acollia hi destacaven les pintures de la seva capella major obra de J. Juncosa, un quadre de Santa Mònica del pintor Francisco Guirro i una imatge de la Santa sobre la portada obra de l'escultor Sala. El 1835 l'església va ser reformada i dedicada també a Sant Josep.

*1835.- Planta de l'església (marcada en vermell) i dependències annexes segons un plànol traçat per Miquel Garriga i Roca (Font: Quarterons. núm. 81.- Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)


*1902.- L'església a començaments del segle XX.

*1905.- L'esglesia des de la Rambla

Durant els fets de la Setmana Tràgica (estiu de 1909) va patir diversos atemptats, que es reproduiren a més gran escala en els dies posteriors a l'aixecament feixista del 19 de juliol de 1936. Segons relata l'escriptor i publicista catòlic Ramon Rucabado Comerma (1884-1966), els escamots revolucionaris varen assaltar la rectoria i mentre començaven a incendiar i arrasar el temple, varen fer sortir al carrer el rector de la parròquia mossèn Molins i el vicari mossèn Nogueras amb l'objectiu de fer-los declarar a les dependències del Sindicat de Transports a l'altre costat de la Rambla. Però la multitud concentrada davant de l'església, àvida de venjança i impregnada d'un anticlericalisme salvatge no ho va permetre i ambdós sacerdots van ser linxats i assassinats, al bell mig de la Rambla el vicari i a les portes de l'església el rector. En els dies següents l'església va acabar de ser incendiada i es va inciar un procés d'enderrocament progressiu [1].
*1936.- Milicians de la CNT-FAI amb automòbils requisats davant de l'església de Santa Mònica poques hores abans del seu incendi i destrucció. (Foto: Hans Gutmann/Juan Guzman).


*1936.- Aspecte que oferia l'església cap a finals de l'any de l'inici de la Guerra Civil


*1937.- Vianants que passejen per la Rambla contemplen les runes de l'església de Santa Mònica. (Foto: Frederic Flos i Gibernau)

*1937.- Treballs d'enderroc de l'església de Sant Josep i Santa Mònica durant la Guerra Civil.



*1959.- Coberta del llibre de Ramon Rucabado en el que es descriuen els successos esdevinguts el juliol de 1936 que van produir l'incendi i destrucció de l'església.

Acabada la Guerra Civil sobre les runes que havien quedat, l'església va ser reconstruida de forma austera. Als anys 1980's, quan la Generalitat va adquirir el convent contigu per instal.lar-hi el Centre d'Art Santa Mònica segons un projecte de rehabilitació d'Albert Viaplana i Helio Piñón, va reformar també la parròquia amb la nova i moderna façana que avui podem veure.

*2005.- Façana actual de la Parròquia de Santa Mònica.


[1]. Ramón Rucabado Comerma. Santa Mónica de la Rambla y otras páginas de sangre. Barcelona, 1959. 

1 comentari:

  1. Naci en la calle Mediodia. Me bautizaron en el convento de San José y Santa Mónica. En la biblioteca de Sant Martí donde he pasado muchas horas consultando libros, que amablemente me traen hasta la mesa Roberto y Noemí. Joan Amades en Historias y Leyendas sobre el convento de Santa Mónica donde me bautizaron, resumiendo, leo: El convento de los agustinos descalzos, fue uno de los cinco conventos de frailes que no fue incendiado el año 1.835, los religiosos subieron al piso superior y tiraron la escalera a tierra, dispuestos a defender el convento hasta el final, pero antes de llegar los revolucionarios, los soldados de las Drassanes los llevaron a la caserna, para que estuvieran a salvo.

    ResponElimina