dilluns, 11 de març de 2013

HOTEL SPLENDID. Pelai 8 (1914-1971)


*1950's.- Una imatge nocturna de l'Hotel Splendid amb la font del nen de la cantonada de Ronda Universitat amb Pelai en primer terme. (Foto: Zerkowitz).

Heus ací un hotel modest, discret però molt cèntric i rarament desaparegut. Sembla difícil d'entendre que en un dels carrers que gaudeix de més centralitat de tota la ciutat com és Pelai, un establiment hoteler pugui desaparèixer. Però certament va ser així. L'Splendid, situat al número 8, prop de la plaça Universitat i dels populars magatzems El Águila, va néixer a la dècada dels anys 1910's com una modesta pensió amb el nom d'Splendide, que oferia també menjars i era regentada per Miquel Martí, que fou també propietari del Gran Hotel España de Sant Hilari Sacalm. Poc a poc, l'establiment va anar guanyant notorietat i el 1925 s'hi va fer una profunda reforma i ja totes les habitacions disposaven d'aigua calenta.


*1914.- Un dels primers anuncis de la Pensió Splendide que oferia menjars que es podien comprar amb abonaments. (Font: La Vanguardia).


*1923.- 10 anys després disposava de 50 habitacions. (Font: La Vanguardia).


*1927.- I uns quants anys més tard s'anunciava en català amb 60 habitacions (Font: Revista D'Ací i d'allà).

Als anys 1930's la pensió es transformà en hotel i va perdre l'última lletra de seu nom original esdevenint Hotel Splendid. Acabada la Guerra Civil va reprendre la seva activitat fins pocs anys abans de la fi de la dictadura. Curiosament no va castellanitzar el seu nom fins als últims anys quan passà a denominar-se Espléndido fins al seu tancament a finals de 1971. Una acadèmia d'estudis va ocupar el seu lloc.

2 comentaris:

  1. Als anys 60, el director de l'Hotel era el Sr. Cabré Llistosella, que era també directiu del Barça. La governanta de l'Hotel, la Sra. Lina, va tenir amagat a casa seva el Ladislao Kubala fins que el davanter hongarés no va tenir tots els documents en regla.

    ResponSuprimeix
  2. Els recepcionistes de l'hotel eren els Srs. Josep i Alejandro, que feien torns. El primer, alt com un Sant Pau. El segon, petitó i amb un bigotet finet i ben cuidat. De tots dos vaig apendre l'ofici.

    ResponSuprimeix