dissabte, 4 de maig de 2013

CINE ATENAS. Balmes 365. (1960-1985)

Cinema molt popular al barri de Sant Gervasi, l'Atenas era situat al carrer Balmes abans d'arribar a la cantonada amb la Ronda del  General Mitre. Va ser inaugurat el 22 d'abril de 1960 amb l'estrena de Bajo el sol de medianoche, una curiosa coproducció sueco-alemanya protagonitzada per Erika Remberg i Joachim Hansen sobre una historia d'amor a les gelades terres de Laponia. L'endemà el programa es completava amb un segon film, la comèdia musical britània Es grande ser joven.
La sala havia estat dissenyada per Joaquim Gili i Francesc Bassó amb una estructura de platea i amfiteatre que, en total, podien acollir un aforament de 828 espectadors.
Després d'una primera etapa sense grans estrenes, aquest cinema es singularitzà a partir que va esdevenir sala d'Art i Assaig  el setembre de 1967.  Amb aquest canvi d'orientació, la sala va passar a anomenar-se Studio Atenas. Un moment especialment destacat de la seva història es va produir amb l'estrena de la producció alemanya Helga, el milagro de la vida, dirigida d'Erich F. Bender, un film divulgatiu sobre la concepció i naixement de l'ésser humà, que va atraure molts espectadors, amb cues inacabables que envaien l'estreta vorera del carrer. L'èxit de públic de Helga s'explica bàsicament perque tocava temes de sexualitat i la repressió existent al país en aquella época fomentava una ciutadania  encuriosida i gairebé ansiosa per aquests temes.

*1969.- Adolescents encuriosits miren des de la distància les cues que es formen davant del cine per veure Helga, el milagro de la vida, la pel·lícula de més èxit de la història del Cine Atenas. Abaix, una de les entrades al preu de 60 pessetes amb les que es va poder veure l'esmentat film.
 


A partir del febrer de 1971 l'Atenas va deixar de ser sala d'Art i Assaig i va encetar la seva última etapa amb la reposició d'un film de llarguíssim metratge (160 minuts): La leyenda de una ciudad sin nombre de Joshua Logan, amb Lee Marvin i Clint Eastwood. Fins al seu definitiu tancament, produit l'últim dia d'abril de 1985, va oferir bàsicament pel·lícules de cinema infantil  i familiar.

3 comentaris:

  1. gràcies per transportar-me a un día tan entranyable de la meva adolescencia, em va a portar a veure Helga, la meva mare, jo tenía 16 anys, i recordo que ens miraven una mica encuriosits, cap mare de les meves amigues, van secundar la proposta jajajaja. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mare progressista la teva, no tothom podia dir el mateix

      Elimina
  2. Jo crec que vaig veure en aquest cinema Muerte en Venecia més o menys cap al 1972/73. Algú recorda si es possible?

    ResponElimina