dimecres, 2 d’octubre de 2013

LA PAJARERA CATALANA. Vilà i Vilà / Roser. (1899-1905)

En la prehistòria d'aquest local tan històric i emblemàtic del Paral·lel que és El Molino, el nom de La Pajarera Catalana representa el primer capítol de l'evolució d'aquest mític templet del music-hall.
Efectivament, corria l'any 1899 quan la taverna que hi havia a la cantonada dels carrers Vilà i Vilà i Roser (Rosal) va ser convertida en un petit teatret. L'aparença externa del local era semblant a una barraca de fusta, un tipus de construcció molt habitual en aquells primers anys del Paral.lel que, com apunta Lluís Permanyer [1], era un carrer que patia un greu problema d'indefinició urbanística provocat en part perque els propietaris dels solars s'oposaven a una via de tanta amplada com la que s'havia projectat.     
La Pajarera Catalana va començar oferint espectacles bàsicament musicals a la manera dels que ja es presentaven en altres locals de la zona com el Condal o l'Español. Ben aviat però, arribaren els primers artistes de varietats, les primeres sarsueles i la programació va millorar ostensiblement. El 1901, el local incorpora el seu propi restaurant dins del recinte amb servei a la carta i un acurat servei gratuit de transport des de la Rambla (Pla de la Boqueria) fins al Paral.lel a través del carrer Nou (Conde del Asalto). Aquest servei era nocturn i començava a les 10 del vespre.
Per La Pajarera Catalana varen desfilar personatges com el ventríloc Caballero Felip, un polifacètic artista que amb els anys acabaria triomfant a molts dels locals escampats pel Paral·lel.
Aquest capítol inicial de la història del que després seria El Molino va acabar el primer dia d'abril de 1905, quan el local va canviar d'empresa i de nom passant a ser conegut com El Gran Salón del Siglo XX.
 

[1] Permanyer, Lluís. El Álbum. Las fases de la cara del Molino. La Vanguardia. 31 març 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari