dilluns, 9 de juny de 2014

CINE ASTORIA. París 193-197. (1934-1999)


*1934.- L'Astoria, l'any de la seva inauguració (Foto: Revista AC)

Inaugurat  el dia 28 de setembre de 1934, amb una sessió privada en la que van projectar La comedia de la vida (Howard Hawks) amb John Barrymore i Carole Lombard, l'Astoria tingué l'honor d'ocupar els baixos d'un edifici racionalista obra de l'arquitecte Germán Rodriguez Arias, un dels representants del GATPAC. La sala de projecció fou projectada per l'interiorista Juan Antonio Castañer i tenia una capacitat per a prop d'un miler d'espectadors dividits en platea i amfiteatre.

*1934.- Notícia de la inauguració del Cinema Astoria apareguda a les planes de La Vanguardia (edició del dia 23 de setembre)



*1936.- L'elegant il·luminació indirecta dels sostres era una de les característiques de l'interior de l'Astoria.

El 3 de maig de 1936 s'hi va projectar la primera pelicula en color amb efectes de relleu, un equivalent a l'actual 3-D, aleshores conegut com Tercera Dimensió. El film era La Feria de la vanidad de Rouben Mamoulian amb l'actriu Miriam Hopkins de protagonista
Després dels entrabancs de la Guerra Civil, la sala tornaria a l'activitat només uns dies després de l'entrada triomfal de les tropes franquiates a la ciutat. Va ser el 31 de gener de 1939 amb un seguit de sessions gratuites en les que es projectaven documentals de propaganda franquista sobre la guerra, les atrocitats dels rojos i les delícies i esperances el nou règim. Els títols ja ho déien tot: Prisioneros de guerra, Ciudad Universitaria o 18 de julio. El cap nacional de propagansda l'aleshores falangista Dionisio Ridruejo va assistir personalment a les projeccions de l'Astoria.
De 1942 a 1946, sota la direccio del responsable de la secció de cinema de la revista Destino Ángel Zúñiga, la sala va programar uns interessants cicles de sessions de cinema d'autor. Juan Francisco de Lasa, un altre crític de la revista Cinema va ser el continuador d'aquests cicles a partir del 1947. [1].
A finals dels anys 1940's va ser el cine-club de la Facultat de Farmàcia i ja als 1950's va acollir diversos espectacles musicals amb intèrprets com Bill Coleman, Samy Price o Renato Carosone i programava les seves pel·lícules conjuntament amb el cinema Cristina. L'Astoria serà també recordat perque s'hi estrenaven els films mítics dirigits pel gran Charlie Chaplin. 
Dissortadament la sala no va poder arribar pels pèls al segle XXI, El 28 de juny de 1999 tancava definitivament les seves portes. En aquella última sessió, van tenir la bona pensada de projectar-hi la primera pel·lícula d'èxit que s'hi va estrenar durant els primers dies d'octubre de 1934, La alegre divorciada amb la històrica parella de ball que formaven Fred Astaire i Ginger Rogers.
Després, el local va ser ocupat per un restaurant-bar de copes (Opium Cinema) amb espectacles musicals i discoteca, que va ser succeït per altres propostes d'oci recuperant el nom i el rètol de Cine Astoria a la façana.

[1].- Torras Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Parsifal Ediciones. Barcelona 2002.

1 comentari: