divendres, 29 d’agost de 2014

PLAÇA CATALUNYA 6. (1887-1980's). The Royal Bank of Canada (1918-1941). Banco de Aragón (1942-1970)

Article elaborat amb el suport d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ i ENRIC COMAS i PARER

*1920's. Una imatge de la façana de l'edifici.

L'enderrocament de l'Estació del tren de Martorell, executat l'any 1884, va permetre perfilar el sector Llobregat/muntanya de la futura Plaça Catalunya amb l'obertura de la Ronda Universitat entre Balmes i Rambla Catalunya i la construcció dels primers edificis en aquesta vorera compresa entre el carrer Bergara i el límit nord de la plaça.
En aquest tram, que s'iniciava amb el Teatre Ribas (1884), conegut uns anys després com a Teatre Catalunya i finalment com Eldorado, s'hi aixecarien tres edificis més fins a la cantonada amb Ronda Universitat. El corresponent al número 6 de la Plaça Catalunya (abans 13 en la primera numeració de la Rambla Catalunya) era un edifici d'habitatges sense cap especial valor artístic ni arquitectònic. Disposava de planta baixa i quatre alçades (principal i tres pisos més), que amb els pas del temps serien ocupades també per locals de negocis i empreses. La mitgera que limitava amb Eldorado quedava obertament a la vista del vianant a causa de la menor alçada del teatre. Això va fomentar l'ocupació d’aquella gran superfície de paret per col·locar-hi tota mena d'anuncis i publicitat.


*1889.- Com es pot comprovar en aquesta imatge, l'edifici era situat al costat del Teatre Catalunya (successor del Ribas i antecessor d'Eldorado), va ser el primer en edificar-se en el tram de la plaça Catalunya que va de Bergara a la Ronda Universitat. A la dreta es veu una part del gran volum del panorama Waterloo.


*1908.- La societat anònima La Industria Eléctrica va ser una de les primeres empreses en establir la seva seu central a Plaça Catalunya 6. (Font: Vida Marítima 10/7/1908. Biblioteca Nacional). 


*1908.- La vinculació accionarial de La Industria Eléctrica S.A. amb Lámparas Z, va fer que aquesta última empresa tingués també la seva seu social a Plaça Catalunya 6. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

A partir del mes de maig de 1918 els baixos de l'edifici van acollir les oficines de la sucursal barcelonina de The Royal Bank of Canada


*1918.- Anunci de l'obertura de les oficines de The Royal Bank of Canada a Barcelona. (Font: Hemeroteca La Vanguardia

Als anys 1920's la publicitat lluminosa de la companyia d'assegurances La Gresham i de l'Elixir Estomacal Sáiz de Carlos dominaven la part superior de la façana de l'edifici, l'ocupació del qual era ja majoritàriament de locals de negocis, circumstància que es va mantenir durant els anys republicans.

*1929.- Relació de comerços, empreses i locals de negoci establerts a l'immoble del número 6 de Plaça Catalunya.

*1930's.- Imatge de l'edifici durant els anys de la Segona República amb la mitgera ocupada per anuncis i publicitat.

Acabada la Guerra Civil i instaurada la dictadura franquista, un fet va condicionar la història d'aquest immoble. La política de nacionalització de la banca estrangera dictada i aplicada per les autoritats va comportar l'absorció de l'entitat bancària canadenca a través del Banco de Aragón, que va passar a ocupar la planta baixa de l’edifici a partir de gener de 1942. Lògicament, és fàcil d’entendre que el règim de Franco, aliniat amb l'eix Berlín-Roma-Tòquio no tenia cap interès en mantenir un banc d'un país enquadrat dins el bàndol aliat com era el Canadà, un estat integrat en la Commonwealth britànica i, per tant, identificat com un satèl·lit de la pérfida albión, nom amb el que de forma despectiva era conegut el Regne Unit de la Gran Bretanya pels nacionalistes espanyols.


*1942.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 2 de gener mitjançant el qual s'informa de l'absorció del banc canadenc pel Banco de Aragón.

*1950.- L'edifici, assenyalat amb la fletxa negra, mentre començava a enlairar-se el Banco de Bilbao al seu costat i el rètol lluminós de Banco de Aragón ja ocupava el seu terrat.

El Banco de Aragón, que durant els anys 1950's i 1960's va lluïr un gran rètol lluminós al terrat de l'edifici, acabaria sent absorbit pel Banco Central a començaments dels anys 1970's. Uns anys després l'edifici va ser adquirit pel veí Banco de Bilbao que finalment el va enderrocar a començaments dels 1980's per ampliar la seva seu central de Bergara/Plaça Catalunya, mantenint la unitat d'estil amb l'edifici coronat pel popular rellotge giratori, però amb una alçària més baixa que s'igualava amb les antigues edificacions veïnes de l'altra banda.


*1977.- Pocs anys de ser enderrocat, quan ja era propietat del Banco de Bilbao, a l'edifici s'hi va muntar una curiosa exposició de guardioles de tot el món. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

2 comentaris:

  1. I quina pena que per certes i honorables desaprensius no existeixi ja el banc de Canadà. El tindrien més a prop que un altre paradís fiscal.

    Arnau.

    ResponSuprimeix