dissabte, 27 de desembre de 2014

BAR CÁDIZ. Montserrat 10. (1910's - 1973)



El carrer Montserrat és la continuació del carrer Guàrdia des de l'Arc del Teatre fins al del Portal de Santa Madrona. La seva història és plena de locals nocturns que han escrit la llegenda del Barri Xino. Entre ells, el Bar Cádiz, situat al número 10 davant d'El Cangrejo Flamenco, va ser un dels que van romandre durant més anys al peu del canó. Era un local no massa gran abocat totalment al flamenc. Se'l coneixia popularment com Casa El Apañao  i va ser la seu de la Peña Marchena. Les seves parets eren curulles de cartells taurins, fotos de toreros i plecs de telegrames on es descrivien les faenas dels diestros.
Durant els anys d'esplendor del Barri Xino (1920-1930) el Cádiz va ser, amb permís del Villa Rosa, un dels de més anomenada de la zona. Els asidus dels espectacles de cante i flamenc es barrejaven amb les prostitutes del barri, els mariners i alguns turistes.
Durant el fraquisme el Bar Cádiz va continuar en primera línia afectat però, de la mateixa inevitable decadència que es va anar apoderant de la majoria dels locals del barri que havien sobreviscut a la Guerra Civil.

*1950's.- El Bar Cádiz servia de lloc de contacte per a operacions comercials diverses  com es veu en aquesta targeta 

Josep Maria Carandell el descrivia indicant que el més interessant era a la pista de ball, folrada de canyes i amb una orquestra de sis músics (dos pianistes,  dos saxofonistes i dos bateries) que anaven fent torns. Dos cartells ben visibles feien sengles advertiments "Por disponer de orquesta a disposición del público queda prohibido cantar y bailar flamenco o hacer palmas"  i "Por disponer de orquesta a disposición del público, queda totalment prohibido cantar y bailar flamenco y hacer palmas". Un vigilant corpulent tenia cura que es complissin escrupulosament aquestes normes. Si algú no en feia cas, ell mateix s'apropava als infractors ficava la mà entre les cames de l'home i pessigava les cuixes de la dona, tot matant dos ocells d'un tret [1].
Als anys 1960's alguns integrants de la gauche divine eren habituals del Cádiz i Oriol Regàs li dedicà un record a les seves memòries. El local va tancar el 1973 i dos anys després tot l'edifici fou enderrocat.

[1].- Carandell, Josep Maria. Guía Secreta de Barcelona. Ediciones Al-Borak. 1974.

1 comentari: