dijous, 25 de desembre de 2014

PANORAMA DE TERRA SANTA. Final del carrer Rivadeneyra (1900-1901)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, ENRIC H. MARCH i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1901.- Entrada al Panorama de Terra Santa al final del carrer Rivadeneyra. Rera es veu el pòrtic d'entrada a l'Església Nova de Santa Anna en construcció. (Foto: Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya

Al desembre de 1900 es va instal·lar un panorama al final de carrer Rivadeneyra, que es va inaugurar els ultims dies d'quell coincidint amb les festes nadalenques. Consistia en un espectacle de diorames i vistes fixes, creat pel pintor italià Baldassarre Surdi i conegut com Presepe Surdi, que reproduïa paisatges palestins i era muntat amb l'objectiu de recaptar diners per a la construcció de l'Església Nova de Santa Anna, obra que ja s'endevinava llarga i complexa. Havia estat instal.lat per primera vegada al Palazzo Borghese de Roma el 1893. La inauguració de l'espectacle a Barcelona era anunciat per a finals de desembre de 1900 a la cartellera d'alguns diaris barcelonins i s'hi podia entrar al preu d'una pesseta.


*1900/1901.- Dos anuncis publicats a La Vanguardia informant del Panorama de Terra Santa

Les pàgines del Diario de Barcelona descrivien així aquest espectacle:
El panorama consta de dos partes: la corpórea y la representada por medio de la ficción pictórica, con la particularidad de que se armonizan y ligan tan diestramente ambas, que no es posible adivinar donde acaba una y empieza otra (...) el visitante gana una altura que se supone á 900 metros del nivel del mar y desde allí contempla á cielo abierto y á vista de pájaro la comarca de la Tierra Santa hasta su confín que cierra la cordillera de los montes de Sion. Jerusalen, Nazareth, Belen, Tiberiades y otros pueblos vénse en la llanura (...) El panorama ha sido dirigido por el profesor italiano señor Surdi y en el han trabajado cuarenta artistas, escultores y pintores [1].

En la relació d'artistes que havien col·laborat amb Surdi amb les més de 300 figures que presentava el panorama hi figuraven noms com Filippo Cifariello (1864-1936), Oscar Spalmach (1864-1917), Pescarella o Monteverdo, tots ells italians.

*1901.- Un bitllet personal per entrar al panorama (Font: todocoleccion.net)



*1901.- Retall d'una crítica ferotge al Panorama de Terra Santa apareguda al setmanari d'art Pèl i Ploma (núm. 68 del 15 de gener) 

Al cap d'uns mesos l'espectacle va haver de recòrrer a l'emergent cinema a fi de mirar d'incrementar els ingressos que més aviat eren migrats. Per no esverar la gent benpensant per a qui aleshores el cinema era encara un espectacle estrany i allunyat de la moral i els bons costums, s'hi van anunciar programes de pel·lícules vaticanes, com les que en aquells temps es projectaven esporàdicament al Cinematògraf Napoleon [2].  Les sessions van comencar el dia 14 d'abril de 1901 i l'espectacle va durar fins al juny d'aquell any.

[1].- Diario de Barcelona. Edició del dia 26 de desembre de 1900.
[2].- Torras i Comamala, Jordi. La implantació del fet cinematogràfic a Barcelona (1895-1910)

5 comentaris:

  1. Ep, que "presepe" és "pessebre" en italià; per tant no crec que el senyor Surdi s'anomeni "Presepe".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Correcte Allau, ho hem deixat en Surdi "a seques" a l'espera de trobar el nom de pila d'aquest pintor.

      Elimina