dimarts, 23 de juny de 2015

CARRER DE LACY / NOU DE LACY (1840's-1958)


L'antiga trama de carrers de Ciutat Vella no només va rebre l'impacte de l'obertura de la Via A (Via Laietana). Una altra via prevista al pla Baixeras que discorria en sentit perpendicular a l'esmentada era la Via C, que també va fer fonedissos una colla de carrers estrets i plens d'història.
El carrer de Lacy discorria en paral·lel al mercat d'Isabel II (l'actual de Santa Caterina) entre els carrers Àlvarez de Castro i Freixures (ambdós encara avui existents). El seu traçat coincidia més o menys amb l'actual de l'Avinguda Francesc Cambó, continuació de l'Avinguda de la Catedral en sentit Besòs.

*1856-1862.- El carrer de Lacy (escrit amb i llatina) apareixia als quarterons de Miquel Garriga i Roca, on també es poden veure els safareigs municipals. A l'altre costat del carrer (marcat amb una línia vermella) la pescateria i un altre edifici el separaven de l'accés principal al Mercat de Santa Caterina (aleshores conegut com d'Isabel II). (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) 

Aquest carrer havia estat dedicat al general Luis Lacy y Gautier, un heroi de la Guerra del Francès (1808-1814) que fou capità general de Catalunya entre 1811 i 1812 i que va causar nombroses baixes a les tropes napoleòniques.


El general Luis Lacy

Militar d'ideologia liberal, Lacy va tornar a Catalunya el 1816 per preparar una revolta orientada a reinstaurar la Constitució de 1812. Aquesta revolta, coneguda com el Pronunciament de Lacy, tenia com a objectiu marxar sobre Barcelona amb les tropes aquarterades al Maresme. Lacy però, fou delatat i l'operació fracassaria. Detingut i condemnat a mort, el general Castaños va decidir deportar-lo cap a  Mallorca on fou afusellat al castell de Bellver el 5 de juliol de 1817.
Tres anys després el pronunciament de Riego va aconseguir allò que Lacy no havia pogut assolir. Les restes del general foren traslladades a Barcelona i dipositades a la capella de la Ciutadella. En caure el govern liberal el nou governador militar va manar llençar les restes de Lacy a un femer de l'hort de la parròquia però el rector els va recollir i enterrar al peu del mur de la capella. El 1869 es publicava un article d'Adolf Blanch a qui el rector havia explicat els fets i el 1881 una campanya promoguda des de les planes de La Vanguardia va aconseguir l'exhumació de les restes que foren lliurades al notari Maspons a l'espera de la voluntat de la familia Lacy que no va constestar. El 1903 la família Maspons va requerir al governdor civil per trobar una solució i finalment les restes de Lacy varen ser dipositades en un nínxol del cementiri de Montjuïc (concretament al Columbari B.819, classe 6a. Sant Francesc). Finalment als anys 1940's van ser traslladades a un Panteó Militar del cementiri de Sant Andreu.
El carrer de Lacy va ser una de les vies resultants de l'enderroc de l'antic Convent de Santa Caterina i de la reurbanització posterior de l'indret per construir-hi el mercat. Probablement el seu traçat es va materialitzar durant la dècada dels anys 1840's. Un dels elements caracteristics del carrer de Lacy van ser els safareigs de Santa Caterina. que eren situats a la part del darrera de la finca número 3. El blog Bereshit inclou un interessant i exhaustiu article sobre l'origen d'aquests safareigs, que sovint eren escenari d'algunes baralles entre dones i altres actes delictius que la premsa de l'època s'encarregava de recollir.

1881.- Notícia d'un furt als safareigs del carrer Lacy (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


1892.- Una altre incident esdevingut als safareigs amb baralla entre dues dones. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


Per les referències trobades a la premsa de l'època, sabem que a finals del segle XIX hi havia una asserradora.

1894.- Accident laboral a l'asserradora del carrer Lacy. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)



1899.- La Reforma Baixeras preveia la desaparició del carrer Lacy. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1914.- Protesta veinal per l'insuficient enllumenat del carrer.  (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Tot i que en algun plànol de 1858 el carrer ja apareix amb el nom de Nou de Lacy (Nueva de Lacy) no serà fins als primers anys del segle XX quan consolidi definitivament aquesta nova denominació, que es mantindrà fins el 1958 quan passà a ser absorbit per la perllongació de l'avinguda de la Catedral, que posteriorment (1973) es va dedicar a Francesc Cambó.

*1933.- El Carrer Nou de Lacy coincidia amb el traçat de la Via C (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)


*1958.- Una de les últimes referències al carrer Nou de Lacy abans de ser absorbit per la urbanització de l'Avinguda de la Catedral (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada